Va començar a crear material per a facilitar l'ensenyament de la nostra llengua, a acumular diversos temes, fins que va recopilar i va publicar tot, tant en paper com en la xarxa (www.euskaragara.net). Va tenir un bon acolliment des del principi, ja que la seva primera edició data de 2014 i ja està en la seva cinquena edició. Iruretagoiena està convençuda que un canvi de metodologia, una formació adequada del professorat i una formació en continguts interactius milloraria l'ensenyament del basc. Ell ha posat una eina inusual a les mans dels professors i professores.
Què tens en el teu llibre, Claus per al B1. Base de B2 i C1. Es tracta de superar l'examen de basc?
Poso aquest títol al meu material perquè sigui l'ham per als alumnes de B1. Al principi, els alumnes que rebia en l'euskaltegi eren els que no estaven, en el nivell B1. I vaig començar a crear material. En realitat, si es vol crear material, és també el nivell més senzill. D'altra banda, fa temps que em vaig adonar que el repte d'aprendre i ensenyar basc és de tots els nivells, i també de la dificultat. En tot cas, perquè no hi hagi confusió, haig de dir que no és aquest el mètode. El meu material no és Bakarka, ni la metodologia d'IKA ni la d'AEK, ni és Bikain ni Arian. El meu és una guia de la gramàtica del basc. El material que vaig dissenyar perquè l'alumne s'encarregui de captar el fons dels continguts, té explicacions en basca i castellà, està dotat de trucs i normes pnemotécnicas –una àrea que no s'ha treballat en absolut en l'ensenyament del basc–, té un sistema de colors, exercicis interactius i vídeos…
Vostè ens ha dit que el seu treball no és un mètode, sinó una guia de gramàtica...
Sí, un material complementari, no un mètode, només amb el meu material no es pot aprendre basc. Jo vaig començar a fer classes en la xarxa, pel meu compte. Per exemple, vaig tenir un argentí dels primers alumnes. Després vaig saltar de fer classes particulars a ensenyar en l'euskaltegi, i vaig començar a fer un blog amb finalitats divulgatius. Vaig començar escrivint coses que em semblaven interessants i pujant a la xarxa. Pensava que ningú ho veuria, però estava equivocat, la gent arribava al meu blog, com no ho sabia! Després, mentre feia classes, em vaig adonar que quan volia explicar alguns continguts, com el paradigma del verb, la qual cosa trobava en Internet no em semblava suficient i, llavors, vaig començar a escriure i compartir apunts a través de Google Drive. Aviat vaig començar a fer quadres verbals i em vaig preguntar: “I com fer entendre a l'alumne el paradigma verbal?”. Em vaig basar en Aditzak.com, posant-me davant de la pantalla i organitzi els continguts d'una determinada manera, fent un clic de l'alumne, totes les característiques del verb de què es tracti –sigui condició, efecte condicional, nor-nork…–, perquè apareguessin en l'instant en la pantalla de l'alumne, en colors, especificant d'on surt de la taula, equivalències, traducció…
No sols ofereixo el fet a l'alumne, sinó també al professor, perquè pugui explicar més fàcilment la clau del nostre paradigma verbal
L'alumne no entén el paradigma verbal?
Veus la taula de verbs i no, no l'entén! Per això he fet el material per a oferir a l'alumne una eina que entengui. No sols ofereixo el fet a l'alumne, sinó també al professor, perquè pugui explicar més fàcilment la clau del nostre paradigma verbal. He passat el punter per la pantalla i, pel sistema de globus, tens tota l'explicació, conceptes gramaticals, vídeos i altres… He anomenat euskalkulatzailea, és a dir, la calculadora del verb basc, fent un joc de paraules. Jo crec que aquest material ajuda a l'alumne a comprendre també la relació entre el verb i la declinació, i l'exercici, els vídeos, la teoria… té de tot. L'Euskalkulator fa veure el que no es veu en les taules de verbs i/o declinacions.
Què diu l'alumne que utilitza el seu material?
Que l'ajuda. L'alumne actual està acostumat a treballar enfront de la pantalla, per la qual cosa no hi ha cap problema en això. És veritat que el que vull explicar és que alguns alumnes comprenen millor a través d'aquesta eina, mentre que uns altres tenen dificultat per a assimilar-la. Una altra de les coses que té aquesta eina és que pot ajudar l'alumne a veure i corregir els errors. I en el cas que es vulgui utilitzar verbs més elaborats, formes més elevades, aquest sistema pot ajudar a l'alumne. Aquest és, almenys, l'objectiu del meu material: facilitar l'aprenentatge de la llengua.
Vaig pensar que la tendència del professor és triar un mètode o una metodologia i lligar-lo al camí que ha mostrat...
No sempre. I, d'altra banda, els mètodes per a l'ensenyament del basc sovint estan obsolets. En els últims anys s'han fet coses boniques, però encara queda camí per recórrer. Si pogués fer totes les coses que tinc al cap, facilitaria en gran manera l'ensenyament del basc. Però no crec que ho faré: he parlat amb diverses empreses, i encara que al principi han mostrat interès, aquí han quedat les meves idees, no cap endavant ni cap enrere. El Govern Basc té el sistema Voga, per exemple, és útil, però està obsolet. Si es pot millorar, utilitzant ludificacions, jocs, premis, etc., és a dir, posant reptes a l'alumne, fent que l'aprenentatge sigui divertit, fent més visual… Jo aprofitaria els sistemes que s'utilitzen avui dia per a aprendre anglès o altres llengües, com Babble o Duolingo. Jo crec que el basc està retardat en aquest camí i, per a dir-ho més, no es gasta molts diners de manera eficient.
Vostè ha dit que les seves idees han quedat aquí, no avanci ni enrere. Però, almenys, ha pogut realitzar aquesta Euskaragara.net.
En 2012 vaig recol·lectar el que tenia escrit fins llavors i ho vaig oferir a l'alumne. Em vaig posar en contacte amb l'empresa Bitarlan i amb l'ajuda d'informàtics, programadors, dissenyadors i altres realizé el material. El suport me'l va oferir aquesta empresa, però després vaig haver de ficar els continguts un a un. I les combinacions de tots els verbs auxiliars i sintètics són de l'ordre de 4.000. Molt! Forma verbal en un, exemple en un altre, traducció, exercici, vídeo, etc. Va ser una gran feina, un munt d'hores! Encara que des de la forma fins a les formes que li correspondria o li hagués pogut correspondre… Aquí estan totes. I si no tots, almenys el 90% sí. Jo crec que a través del dialecte l'alumne entén més fàcilment com actua el verb basc fent clic. D'altra banda, també deixo tutorials en el canal de Youtube d'Euskaragara, on els alumnes em pregunten per la gramàtica o per l'origen d'alguna mena de denominació.
El castellà com a reivindicatiu de la txirena… Què és correcte el castellà txirenea?
Introduir paraules en basca quan parlem en castellà. Els bascos parlem d'euskañol, no? Jo, en canvi, quan es parla en castellà, proposo que es faci en "euspañol". Estem en la gambada del llenguatge hegemònic, quan parlem en basc també recorrem constantment als bàculs del castellà. Clar!, un altre Bo o Sense més… Hi ha paraules que no tenen equivalència en basca i hem d'anar al castellà. D'acord. Però, en la majoria dels casos, el basc té les seves equivalències i, no obstant això, ens dirigim al castellà: a l'altura de l'euskañol, jo defenso l'euspañol, quan parlem de castellà, utilitzar sense vergonya “L'andereño… He fet l'examen…”. No està el castellà saturat d'anglicisme? (follower, en línia, challenge…). Ampliarem, per tant, l'euspañol!
Jo crec que a través d'Euskalkulatzailea '' l'alumne entén més fàcilment com actua el verb basc fent clic
En Youtube hem vist que també parla del paisatge lingüístic...
Sí, i juntament amb “entrada, sortida, donar el camí...”, els noms dels carrers i altres, és important que les institucions posin els noms en basc a empreses públiques i privades, i no en anglès, per exemple. El BEC, el Basque Culinary Center, o el Bird Center d'Urdaibai, podrien ser “Azoka”, “Jan”, “Txori” i mostrar així la seva identitat sense haver de recórrer sistemàticament a l'anglès uniformador. Hauríem de tendir a normalitzar les paraules entre els castellanoparlants, a difondre-les. Si volem fer pedagogia social, és imprescindible posar noms en basc a totes les empreses, als bars i a tots els altres. Jo crec que això hauria d'estar regulat per llei.
M'ha cridat l'atenció que és sense ànim de lucre Euskaragara.net.
No rebem subvencions, però si hem tingut beneficis, i els destinem a la promoció del basc. Per exemple, creem plaques en basca per a col·locar-les en el portal de la casa i les oferim de manera gratuïta. També ajudem a crear murals. En tot cas, l'objectiu és garantir la presència del basc. Així mateix, hem creat material i campanyes per a utilitzar els dispositius –ja sigui el telèfon, ja sigui l'ordinador– i el correu electrònic en basc. El basc ha de ser present en tots els àmbits de la nostra societat, i ve a col·laborar en això.
“Hemengo proposamena zera da: ez kikildu euspañol egitean. ETB2n Klaudio Landa dugu horren adibide –agurrak edo eskertzekoak esatean–. Aurkezle askok kontzienteki egiten dute. Hori bai, segun eta norekin, euspañolari ere uko egiten diete [hor dago koxka, beraz, geureari eustean]. Euskaraz egin ezin baduzu, hau da, beste interlokutoreak ez badu ezagutza nahiko, txertatu euskara gaztelaniaz ari zarenean –irribarre batez, ahal bada–: gure komunitate linguistikoa agerian utzi behar zaie. Nolabait Aizu, hemen gaude, gu ere existitzen gara gogorarazteko modua da”.
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]