Diu que cal “reforestar” a la societat. Quan es van produir les migracions de camp a ciutat (intencionadament), es tractava de buidar el camp?

No, no crec que aquest sigui l'objectiu, sinó establir un model desenvolupista. I això va posar a la ciutat en el centre. Al mateix temps, els que volien quedar-se en el caseriu havien de sumar-se a aquest model: fer-se moderns, invertint, mirant el Mercat en majúscules. A més, va haver-hi un temps en el qual l'ambient pagès es va relacionar amb l'analfabetisme, etc. No es tractava de deixar el camp, però es va buidar. En conseqüència, els agricultors són molt escassos a Europa.

I què és un “llaurador”?

Kar kar, és un tema en el qual es pot fer la tesi, ja que s'han realitzat tesi sobre aquest tema. Per resumir, diré que es tracta d'un cultiu de petita escala, que encara manté una relació amb la terra, que pren consciència i cuida de la nostra dependència del sòl. Jo crec que aquesta és la base.

I uns valors concrets?

Sí, però crec que caldrà redefinir el seu significat. Perquè avui dia es parla del rural des del punt de vista de la nostàlgia, no del futur. I, pel que fa a la vida tradicional, caldria repensar moltes coses, com el patriarcat, que ha tingut una gran presència en l'agricultura. Perquè el model sigui útil es necessita justícia social. Jo, quan parlo de repoblar a la societat, m'oposo a la repoblació del medi rural.

O sigui?

Ara es parla de repoblació, com si d'alguna manera fos alguna cosa a emplenar. I qui ens alimenta? No crec que tots els que van a la zona rural hagin d'agafar l'aixada, però han de ser conscients que sense agricultura no hi ha zones rurals. Sense ells, cap aliment. Potser tenim productes comestibles, que és el que ens venen els grans distribuïdors. No obstant això, cap aliment real.

No són el mateix...

No. Ens diuen que els productes comestibles són innocus, que és legal estar en les prestatgeries dels supermercats. Bé, doncs. Però els aliments han d'alimentar-se. Hem normalitzat que les llars estiguin plenes de productes comestibles, ja que ara ens venen com superalimentos els que són només aliments comuns. I ens cobren així.

Molts afirmen que el model d'agroecologia no és capaç d'alimentar als milers de milions que estem en aquest món.

En el món no tenim cap problema en la producció d'aliments, perquè produïm el 150% del que necessitem. Es tracta de quin model d'alimentació volem, centrant les necessitats reals. Però és possible, avui dia encara el 70% dels aliments del món són produïts per petits agricultors. Del 30% restant, només el 24% es dedica a l'alimentació.

I l'altre?

Per a pinsos, biocombustibles... La veritat és que a nivell global no depenem tant de les grans cadenes empresarials. Però aquí, a Europa, estem immersos en aquest model.

Parlem de fam. La paraula ens recorda a les dures imatges d'Àfrica. Malgrat els problemes, a Europa no es pot morir de fam...

Miri, aquí ha ocorregut una cosa sorprenent: fins fa pocs anys, els bancs d'aliments feien les seves cerques per a altres continents, i ara, el següent. I ho hem normalitzat absolutament.

Així, com es defineix la fam? Es pot mesurar?

La seguretat alimentària està definida com la disponibilitat d'un determinat nombre de quilocalories. Per sota, es creu que la fam duzu.Baina es parla des de fa molt temps, a més de la fam, d'una mala alimentació. I és que, a conseqüència de la globalització, en molts països, algunes persones han passat de ser fam a estar mal alimentades, en introduir un model capitalista, portant als barris perifèrics McDonalds i menjar barat. Potser ara hi ha menys gent amb fam, però hi ha més mal alimentats i per això estan malalts.

Què mengen els que mengen malament?

En general, de ràpida preparació, perquè tots depenem de la dictadura del temps. I més concretament, Què mengen les que malcomen? quan treballem, quan parlem amb els marginats de les perifèries, ens deien que són invisibles, que els arriben els excedents. En els bancs d'aliments, per exemple, quant a la nutrició, no hi ha res: no hi ha menjar fresc, el sucre a dolls... D'altra banda, com menys recursos, més aliments ultraprocessats, més ràpids es preparen, i la pobresa alimentària i la pobresa energètica van de bracet. Sí que es pot omplir el ventre, però això no és alimentar-se de veritat. No es té en compte el dret de tot el món a estar alimentat.