Futbolí
Quan creia que el futbolí estava molt demodé, he descobert que pot ser un símbol de la retòrica individualista que utilitza el coaching modern: “Tu. Tu ets l'únic responsable de les teves victòries i derrotes. Ningú t'impedeix mai res. Per tu i per a tu” (2022, Instagram). Com els titelles de futbolí, compartim el camp, però en un espai intangible en el qual cada jugador és inevitablement seu.
A vegades penso que ens obstinem massa a no molestar. Un exemple. Si li digués entre els seus amics que si alguna vegada estigués embarassada podria donar a llum a la seva casa, algú, en silenci, qüestionaria si l'ocurrència és sana. Però segurament diria que és el meu compte i, en veu alta, em diria que fes el que sento: “Que es preocupi pel seu propi moviment, que és suficient amb el propi” (de pas, a més, l'amic mantindria la seva convicció sense cap conflicte intern). Tots en pau.
"No està de moda qüestionar la pròpia sentència. I no és d'estranyar, perquè el que ens fa únics (i intangibles) és el que adorem i adorem el dia"
La temptació de mantenir la pau sense conflictes interns sembla natural, i em sembla raonable que es mostrés desconfiada i incòmoda en detectar que es pot restablir el propi raonament. Seguint l'exemple, és cert que el part és una suposició hegemònica de risc per a l'atenció hospitalària. L'elecció del part en la llar exigeix necessàriament la redefinició de centenars de conceptes molt bàsics. Qüestiona el discurs construït al llarg dels anys. Apocalipsi de conviccions. Però la clau és decidir què fer amb aquesta incomoditat que sentim.
A l'escola ens van ensenyar que la relació entre iguals es basa en la contemplació de qualsevol persona que ens enfronti com a racional, responsable i conscient: tant jo com vostè som suficients per a argumentar les nostres declaracions, i estem disposats a canviar d'opinió si l'evolució de la conversa ens obliga a això. Vam entendre que el debat sorgeix precisament pel respecte absolut a l'altre. Per això, potser en els últims temps se m'ofèn bastant el respecte aparent d'alguns interlocutors.
No està de moda qüestionar la pròpia sentència. I no és d'estranyar, perquè el que ens fa únics (i intangibles) és el que adorem i adorem el dia. Després de tant de treball, per descomptat, és coherent protegir la nostra essència davant qualsevol atac. Així passem junts perquè no es trenqui un amb l'altre. En aquesta marxa viurem alhora, encara que no visquem junts. Cadascun embolicat en ell, en el marbre. De la mateixa manera que en el futbolí s'acciona il·legalment el mànec i els jugadors es bolquen en el seu eix. La collita del narcisisme és pròspera.
Encara sort que sembren altres terres. Un amic diu: “L'individu és fràgil, finit i incomplet, en mans de llengües, normes, tecnologies i processos que li precedeixen o són transcendentals, un pobre pobre vulnerable, dependent, relacional, permeable i expropiat, reunit amb altres éssers vius i no vius, a més del terreny(el)”*. És a dir, som un simple esquinçament.
A vegades dubto si no estem confonent el respecte amb la mandra intel·lectual. Potser el que diuen és correcte, i les ciutats actuals no són un escenari de tolerància, sinó d'indiferència. Això sí que és una apocalipsi. De totes maneres, no ho pensis molt, perquè són només les meves modes. Portzierto, l'evidència científica demostra que tenir al nen al costat del foc és segur.
*Mikel Urdangarin Irastorza, Simone de Beauvoir. Individu i sobirania, Jakin, 2021.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Gran part de l'actual moviment d'esquerra, encara que sigui intuïtivament, reivindica l'agricultura a petita escala, sense molts dubtes. No obstant això, aquesta reivindicació de la petitesa té les seves contradiccions: una explotació de petita grandària, per definició, no... [+]
La portaveu del nou Govern Basc, María Ubarretxena, va concedir la primera entrevista a Euskadi Irratia. Durant la conversa es va referir a les seves intencions, a les seves propostes generals, inevitablement, perquè el govern estava en marxa. El to entre el periodista i el... [+]
La crisi ecosocial generada pel capitalisme està provocant un malestar global en tot el planeta. Els "cims" dels recursos materials i energètics, establint límits de creixement i acumulació, porten amb si desequilibris entre la naturalesa i la societat. Les rodes boges de... [+]
Un estudiant em va dir una vegada que estudiàvem un text: “El personatge està malalt: el pensament es mou al seu cap”. Òbviament, amb aquesta frase, va expressar malament el comentari que tenia en la ment, és a dir, que la imbecil·litat del personatge es notava en les... [+]
Acomiadar-se d'alguna cosa o d'algú sol ser un acte relacionat amb l'abandó, el final i, en definitiva, el procés de dol. Segur que alguna vegada, o que escoltaries a algú, els diries la típica i tòpica frase de “no m'agraden les salutacions”. I no vull enganyar-vos, ni... [+]
El basc és un port per al coneixement i les relacions en la mar, que és un espai digital. Amb intel·ligència artificial, sembla que des d'aquest port s'ofereix la possibilitat de contactar en basca amb tothom. L'automatització del basc és un gran suport per als educadors que... [+]