"Va haver-hi dones, allí estaven, jo les vaig conèixer, però les seves famílies els tancaven en els manicomis, els posaven electroshock. En la dècada dels 50, si vostè era home, podia ser rebel, però si era dona la seva família li tancava. Va haver-hi alguns casos, i jo els vaig conèixer. Algun dia algú escriurà sobre ells”.
Gregory Cors, escriptor beat en 1994

Per descomptat, des dels udols d'Allen Ginsberg, les carreteres de Jack Kerouac i William S. Més enllà dels jonios i mariches de Burroughs, nombroses escriptores van participar en la generació de beat florida als EUA en els anys 50 o en el moviment literari beat. No obstant això, no van aconseguir tal espectacularitat en les obres dels seus companys homes.

La traductora mallorquina Annalisa Marí Pegrum en el seu llibre Beat Attitude (Actitud Beat), publicat en 2018 amb el subtítol antològic de les poetes de la generació beat –Plataforma Goizalde Landabaso en la qual el periodista i escriptor reunia biografies dels artistes reunits en aquesta antologia i alguns dels poemes Pop 6 disponibles.

Denise Levertov, Elise Cowen, Joane Kyger, Hettie Jones o Ruth Weiss són les escriptores beat recollides en aquest llibre. No obstant això, destaca Diane di Prima. Poeta, escriptor prosa, artista i professor, va morir a l'octubre de 2020 als 86 anys en un hospital de la ciutat californiana de San Francisco. Di Prima era un creador polifacètic que dominava camps com a alquímia, màgia, hinduisme, gnosticisme, tantra, filosofies esotèriques i budisme. Va ser pioner a escriure sobre temes molt diversos relacionats amb les dones, com la menstruació, l'avortament i la bisexualitat.

Fins que va arribar la mort, Annalisa va treballar amb la traductora Marí Pegrum en la seva antologia poètica, i el resultat és Quitació el teu coll degollat del meu ganivet (Llevi's el teu coll tallat del meu ganivet). Brass furnace going out en aquesta col·lecció bilingüe, composta en anglès i castellà: Song, after an abortion (Estufa de llautó en extinció: La cançó es reuneix després d'un avortament). di Prima va escriure quan l'avortament era una pràctica il·legal, en 1960, i es va publicar sense el consentiment de l'autor en 1975. La dreta nord-americana la va utilitzar en campanyes contra l'avortament voluntari. Per això, va suscitar una gran desconfiança en l'autor i, en conseqüència, no va autoritzar la seva publicació fins que l'editor especialitzat en la literatura de dones escriptores, Torremotas, va publicar una antologia bilingüe.

A més d'aquesta antologia, l'editorial Els Afores ha reeditat en castellà Memoirs of a Beatnik (Els records d'un beatnik). Probablement la seva obra més coneguda fora dels EUA. Escrita en prosa, és una biografia falsa publicada en 1969 i realitzada per encàrrec. Es tracta de la novel·la pornogràfica pulp, que narra els inicis del moviment beat en el barri novaiorquès de Manhattan, que respon al desig d'inundació sexual que els editors reclamaven en l'ambient llibertí de l'època: “Més sexe”. Di Prima va escriure a Califòrnia per a omplir de menjar i de fum els ventre dels membres del seu bany.

Volant cap enrere

En la dècada dels 50, di Prima va viure en el barri de Lower East Side de la ciutat de Nova York, i poc després de trepitjar els carrers de la ciutat, es va submergir en una vida bohèmia. Es va allunyar de les riqueses materials i va dilapidar el seu temps coneixent a músics, actors, ballarins i pintors. Per exemple, en 1955 va començar a intercanviar cartes amb la poetessa i escriptora Ezra Pound, i durant els dotze anys que va passar a l'hospital psiquiàtric va visitar amb freqüència. A més, va escoltar i va interioritzar molta música de jazz amb la intenció d'incorporar a la seva escriptura el llenguatge del jazz. “El jazz per a nosaltres era l'art més important del moment”, afirma en el seu llibre Memoirs of a Beatnik, per a enaltir a continuació les virtuts de Bird (Charlie Parker): “El nostre màxim representant parlava amb saxo i trompeta”.

En aquesta època va llegir per primera vegada l'Ulu del poeta Allen Ginsberg. La identificació va ser immediata, perquè Di Prima seguia un estil similar: la poesia que utilitzava el llenguatge del carrer, la moderna, l'hipster i la creació amb actitud cool.

En les obres escrites amb aquesta actitud es rebutjaven les pròpies emocions i sentències, per la qual cosa les tasques domestiques o el creixement dels nens no tenien cabuda. D'aquesta manera, els homes arribaven més fàcilment a la coolidad. En aquest sentit, és molt famós el que Jack Kerouac va tirar a di Prima en una tabola tòxica per a substituir a la seva mainadera quan va abandonar la festa: “Di Prima, mai seràs escriptor si no aconsegueixes oblidar a la teva mainadera”.

Així, les obres de Di Prima d'aquesta època són creades en un ambient beat, sent This Kind of Bird Flies Backward el més famós: Es va publicar en 1958, però recull poemes escrits a partir de 1953. A més de la verbeta de carrer, en el seu estil poètic van destacar altres elements, com la falta de puntuació, les abreviatures i la unió de paraules per a crear interjeccions i noves paraules.

En 1960 s'enamora de l'escriptora LeRoi Jones (Amiri Baraka), vinculada al moviment beat i els drets dels afroamericans, i es queda embarassada dues vegades. Va perdre al primer fill sota la pressió de Jones, però el segon va donar a llum a Dominique. Di Prima va escriure aquest any Brass furnace going out: Song, un llarg poema after an abortion. Segons la traductora i experta Annalisa Marí Pegrum, “és una afició a la vida del recentment avortat nen, però també a les oportunitats perdudes de la seva vida”. Hi ha culpabilitat, frustració, tristesa, por, empipament i acceptació.

“Vull ficar-te en un flascó per a enviar-l'hi al teu pare amb una
nota llarga i tendra. Vull que sàpiga que
no els perdono, ni a vostè ni a ell perquè no ha nascut”

A més d'escriptor, va col·laborar en la revista The Floating Bear, al costat de LeRoi Jones, editor di Prima, que recollia obres de poetes experimentals i joves, que va durar de 1961 a 1971. La publicació no es venia a la venda per a evitar la persecució del FBI: no obstant això, di Prima i Jones van ser empresonats acusats de “luxúria” en 1961, William S, publicat en la publicació. Alguns escrits de Burroughs.

El sol revolucionari

En 1968 es va instal·lar a la ciutat californiana de San Francisco amb la intenció de submergir-se en la contracultura local. En paraules de l'escriptor, “poetes, Diggers, Panteres Negres, estudiants Zen, pioners i revolucionaris, en un salvatge i esperançador experiment que en 1968 estava de moda en aquesta ciutat”. Di Prima va participar en el moviment Diggers, un grup radical d'acció comunitària format per activistes i actors de teatre de carrer, que operava en el barri d'Haight-Ashbury.

A l'ombra d'aquest ambient reivindicatiu i transformador, va publicar en 1971 els poemes Revolutionary Letters (Cartes revolucionàries), a través de l'editorial City Lights City Poets de Lawrence Farlinghetti, textos improvisats per a llegir al carrer, a la manera del teatre de carrer.

Un any després es va casar amb el poeta Grant Fischer, amb el qual un any abans va tenir el seu cinquè fill. Va ser llavors quan va acabar el llibre èpic Lloba (Otsema). Durant dècades va dirigir, va completar i va estendre aquesta obra, com un escrit continu. Aborda la representació de la feminitat, tant en la literatura com en la religió, i presa el títol dels nadius nord-americans, amb l'objectiu de representar a la dona com a deessa llop.

“I caçareu a Llop?Els
innocents, què utilitzaran
, llança, arpó o fletxa, pistola
o bumerang?
Creieu que podeu enxampar-ho en les
xarxes de l'amor?
És ell qui cavalca el
creixent com una bassa per a la qual
pescareu en
el corrent tempestuós del cel? Espereu que
s'escalfa amb la seva calefacció
el pròxim hivern?”

Així, durant l'ebullició d'aquest ambient contracultural, di Primak va abandonar en gran manera l'estil beat i va superar aquesta etiqueta, que va fer un recorregut massa llarg i pròsper per a limitar-se al precinte beat, recordant que dominava diverses disciplines, des de l'alquímia fins a l'hinducido. En 2014 va publicar la seva última col·lecció de poesia, The Poetry Deal (Acord Poètic), en la qual va rebre el poema Keep the Beat (Eutsi beat), per a reivindicar que el beat no és un club d'escriptors masculins o una tendència literària, sinó un estat d'ànim:

“no és una “generació”
Uler
Elí- és un estat d'ànim”.