Canviem d'una vegada la pregunta, el llop
Em perdonaran, però vinc amb el tema del Sistema Educatiu Basc que tantes vegades he parlat, perquè crec que continuem abordant el debat de manera incorrecta, interpretant una mica errònia la qüestió i desviant l'atenció una vegada i una altra a la perifèria del problema.
Volem crear un sistema educatiu propi, i, per descomptat, em trobo amb totes les persones de bona voluntat que d'una manera o una altra aposten per aquest objectiu, que quedi clar. La veritat és que sembla que volem fer la nostra opressió sense fixar-nos en l'estructural, i aquí veig jo el problema, perquè és increïble que encara no siguem conscients, de facto és impossible tenir una escola nacional basca en les condicions de la nostra total dependència. Per a què insistir tant en això? No ho entenc de veritat.
És un greu error tractar de solucionar els problemes que són símptoma de la nostra malaltia general sense mirar a la malaltia general, o fins i tot actuant com si no existissin afeccions genèriques. Desgraciadament, no es tracta d'un error que només es veu en l'àmbit de l'educació pròpia, per exemple en l'àmbit de la defensa del basc, o en general en les respostes davant la repressió de la nació basca. Però crec que il·lustra bé el camí equivocat que hem triat els bascos davant el nostre problema d'opressió, fins a quin punt estem embussats a aconseguir quotes de sobirania una mica majors, oblidant la brúixola de la sobirania real. Veure això és el que més em produeix la desesperació, que sempre queixem, però sempre a petició, content i sadollat només amb petites victòries.
"Què podem fer els educadors bascos en la tasca de recuperar la independència i l'Estat propi?"
Sí, ja sé el que diran, per què renunciarem a alguna cosa que es pot aconseguir. Perquè què volen que ens diguin, no veig gens clar aquesta raó del possibilisme, perquè mai arribarem a una solució realment satisfactòria d'aquesta manera, que, encara que fem el major esforç, acumulem la major part de la força que és a les nostres mans, fem el que fem. Alguna vegada.
A més, lluny de pensar que d'aquí podem aconseguir una cosa fonamental, tinc molt clar que paguem un preu car d'alimentar i augmentar la dependència cada vegada que ho fem. Que les molles no ens surten gratis, en poques paraules. Balafiem l'energia que necessitaríem per a l'organització de l'única solució que ens pot salvar com a poble, desviem l'atenció d'aquesta tasca principal i única, perdem força i temps en solucions sempre escasses, i el que és pitjor, que amb l'autèntic curatiu de la malaltia, somiem amb les tiretes.
Que els amics, com a poble dominat, ens han segrestat la sobirania, el control sobre nosaltres mateixos i el poder! Hem de recordar-ho encara? Em diran que ja sabeu, però què volen que diguin, no ho sembla. És decebedor veure com les nostres reflexions i tots els maldecaps polítics estan formulats amb l'única fi de respondre a la següent pregunta infra-estratègica: què podem fer per a tenir els drets dels pobles independents (només) sense ser independents?
L'educació que aquí s'administra és espanyola o francesa. En l'anomenada Escola Pública Basca, per descomptat, però també en part en les Ikastoles. Perquè ambdues són gestionades i finançades per la mateixa Administració. Sí, desgraciadament així és.
Perquè la ikamika no porta a cap lloc, crideu-me quan descobreixin que només podem respondre a la pregunta fonamental: què fer per a ser independents? O si volen més lligat a l'educació, què podem fer els educadors bascos en la tasca de recuperar la independència i l'Estat propi?
Posa't la cita i aparec.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]