Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Canviem d'una vegada la pregunta, el llop

Em perdonaran, però vinc amb el tema del Sistema Educatiu Basc que tantes vegades he parlat, perquè crec que continuem abordant el debat de manera incorrecta, interpretant una mica errònia la qüestió i desviant l'atenció una vegada i una altra a la perifèria del problema.

Volem crear un sistema educatiu propi, i, per descomptat, em trobo amb totes les persones de bona voluntat que d'una manera o una altra aposten per aquest objectiu, que quedi clar. La veritat és que sembla que volem fer la nostra opressió sense fixar-nos en l'estructural, i aquí veig jo el problema, perquè és increïble que encara no siguem conscients, de facto és impossible tenir una escola nacional basca en les condicions de la nostra total dependència. Per a què insistir tant en això? No ho entenc de veritat.

És un greu error tractar de solucionar els problemes que són símptoma de la nostra malaltia general sense mirar a la malaltia general, o fins i tot actuant com si no existissin afeccions genèriques. Desgraciadament, no es tracta d'un error que només es veu en l'àmbit de l'educació pròpia, per exemple en l'àmbit de la defensa del basc, o en general en les respostes davant la repressió de la nació basca. Però crec que il·lustra bé el camí equivocat que hem triat els bascos davant el nostre problema d'opressió, fins a quin punt estem embussats a aconseguir quotes de sobirania una mica majors, oblidant la brúixola de la sobirania real. Veure això és el que més em produeix la desesperació, que sempre queixem, però sempre a petició, content i sadollat només amb petites victòries.

"Què podem fer els educadors bascos en la tasca de recuperar la independència i l'Estat propi?"

Sí, ja sé el que diran, per què renunciarem a alguna cosa que es pot aconseguir. Perquè què volen que ens diguin, no veig gens clar aquesta raó del possibilisme, perquè mai arribarem a una solució realment satisfactòria d'aquesta manera, que, encara que fem el major esforç, acumulem la major part de la força que és a les nostres mans, fem el que fem. Alguna vegada.

A més, lluny de pensar que d'aquí podem aconseguir una cosa fonamental, tinc molt clar que paguem un preu car d'alimentar i augmentar la dependència cada vegada que ho fem. Que les molles no ens surten gratis, en poques paraules. Balafiem l'energia que necessitaríem per a l'organització de l'única solució que ens pot salvar com a poble, desviem l'atenció d'aquesta tasca principal i única, perdem força i temps en solucions sempre escasses, i el que és pitjor, que amb l'autèntic curatiu de la malaltia, somiem amb les tiretes.

Que els amics, com a poble dominat, ens han segrestat la sobirania, el control sobre nosaltres mateixos i el poder! Hem de recordar-ho encara? Em diran que ja sabeu, però què volen que diguin, no ho sembla. És decebedor veure com les nostres reflexions i tots els maldecaps polítics estan formulats amb l'única fi de respondre a la següent pregunta infra-estratègica: què podem fer per a tenir els drets dels pobles independents (només) sense ser independents?

L'educació que aquí s'administra és espanyola o francesa. En l'anomenada Escola Pública Basca, per descomptat, però també en part en les Ikastoles. Perquè ambdues són gestionades i finançades per la mateixa Administració. Sí, desgraciadament així és.

Perquè la ikamika no porta a cap lloc, crideu-me quan descobreixin que només podem respondre a la pregunta fonamental: què fer per a ser independents? O si volen més lligat a l'educació, què podem fer els educadors bascos en la tasca de recuperar la independència i l'Estat propi?

Posa't la cita i aparec.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


Teknologia
Bizitza sistemak

Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]


2025-01-22 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Erosoa

Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]


2025-01-22 | Inma Errea Cleix
No som aire

Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.

Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]


2025-01-22 | Itxaro Borda
Hutsa egin

Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]


2025-01-22 | Sukar Horia
Semàfor vs. ciutadans

En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.

No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]


Benito, alquimista de les nostres emocions

Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]


2025-01-22 | Karmelo Landa
Korapilo-morapilo mordoilo

Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.

Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]


50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


2025-01-17 | Oihane Artetxe
Infància vulnerada: violència institucional en el nostre context

Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]


No a la prohibició de la militància política!

El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]


Eguneraketa berriak daude