El Dia Internacional de la Balena, que se celebra com una efemèride més trista i pròxima el 20 de febrer, ha arribat enguany amb una bona notícia per a aquests mítics animals en perill d'extinció: Islàndia anuncia que en 2024 es prolongarà per sempre la prohibició dels seus pescadors de capturar balenes. A pesar que la Comissió Internacional de Caça de la Balena (IWC per les seves sigles en anglès) va prohibir la seva caça per al comerç en 1986, Islàndia, Noruega i el Japó han continuat practicant aquesta pràctica.

Entre els gèneres balena, la decisió d'Islàndia respira especialment als cels (Balaeonoptera). En les mars queden 100.000 d'ells. Era un rorcual la balena que va morir desembarcada en la Petxina de Sant Sebastià en 2012. Des de 2013 Islàndia exportava la seva carn principalment al Japó, però els pescadors es queixaven que aquest mercat no el feia. Només a Islàndia l'1% de la població menja habitualment carn de balena.

En els últims anys, no obstant això, s'ha consolidat una indústria molt diferent: el turisme que permet veure balenes vives en la mar. Diu que mou 2.000 milions de dòlars a nivell mundial, només 22 milions a Islàndia. Fins a Huarte arriben 300.000 persones a l'any amb aquest propòsit. Es constata l'èxit de la campanya realitzada pels ecologistes entre turistes amb l'eslògan Meet Us Don’t Eat Us –“Descobreix, no ens mengis”-.

El govern de Reykjavik, que en 2024 li toca renegociar les quotes de pesca, veu en el lanjer aquest nou mercat, i corria el risc de tornar a llançar campanyes repletes d'imatges de la cruenta caça en la mar, amb ganes d'acostar-se a Islàndia refredant-se entre els estrangers. Per a què morir, la qual cosa ens porta més diners vius? Cels convençuts que han agraït el nou regal que els han fet els humans perdonant la vida.

Però, a més dels turistes, una nova i més poderosa amant apareix en les balenes. El Fons Monetari Internacional acaba de publicar en el butlletí trimestral Finance & Development una recerca que porta per títol excitant: Nature’s Solution to Climate Change. A strategy to protect whales ca limit greenhouse gasos and global warming” (“Solucions de la naturalesa al canvi climàtic. L'estratègia de protecció de les balenes pot limitar els gasos amb efecte d'hivernacle i l'escalfament del planeta”). El que els científics i ecologistes han demostrat fa molt temps és que el poderós FMI s'apropiï d'alguna cosa.

Una balena atrapa a l'atmosfera 33 tones de CO₂ al llarg de la seva vida i per a això es necessiten milers d'arbres. La clau del gran servei resideix en el cacau, en les dejeccions que la balena amaga en la mar. Encara que mai ho hem vist en els documentals, com qualsevol altre animal, la balena cava… i no pocs, dispersa tants fertilitzants com l'animal més gran del planeta.

PREU VAL

Aquestes elevades quantitats de femta són riques en ferro, fòsfor, nitrogen, etc. i aporten menjar als fitoplàncton marins. Els bacteris i plantes microscòpiques que donen vida als oceans són responsables del 50% de l'oxigen que conté el planeta i de la sorción anual de 37.000 milions de tones de CO₂, el 40% del total generat.

El famós krill s'alimenta de fitoplàncton, un diminut crustaci que serveix d'aliment a diversos habitants dels oceans, entre ells la balena (que tornarà a alimentar amb la femta al fitoplàncton…). I una vegada morta, la balena deixarà en el fons de la mar tot el CO₂ acumulat en el cos que pesa desenes de tones.

Per això la balena és una bomba de rellotgeria per a l'equilibri ecològic del planeta. La caça de la balena va ser iniciada en el segle XI pels bascos i durant els 700 anys següents les mars de la zona europea van veure disminuir aquest cetaci. No obstant això, en el segle XIX, la industrialització també va arribar als oceans i al final del XX es van reduir entre 4 i 5 milions de balenes en tot el planeta fins a 1,3 milions. Observi's l'efecte de la pèrdua entre tots els éssers vius de la mar, inclosos els krill, els peixos, els mamífers i els ocells.

“Si a les balenes –diu l'informe dels economistes del FMI– se'ls deixés proliferar fins als 4 o 5 milions que existien abans de l'inici de la caça industrial, el número de fitoplàncton augmentaria considerablement en els oceans, la qual cosa atraparia gran quantitat de carboni. Només un augment de l'1% en el número de fitoplàncton suposaria capturar milers de milions de tones de CO2 més cada any, com si de sobte apareguessin dos milions d'arbres adults més”. Els economistes del FMI també han mesurat el tema en diners. D'una banda està els diners que avui mobilitzen amb el turisme. Però a això cal afegir el valor del que aquests animals exerceixen sobre la cadena del carboni, en els preus del mercat de compensació d'emissions de CO₂. Tot comptat, una gran balena per a economistes del FMI té un valor de 2 milions de dòlars i entre totes les grans balenes superen fàcilment un bilió de dòlars. Per què no començar a premiar la supervivència de les balenes?

“Conscient que el 17% de les emissions de carboni del planeta són causades per la destrucció dels boscos, l'Organització de les Nacions Unides ha posat en marxa un programa de compensació denominat REDD per a premiar als qui sostenen els seus boscos, ja que ajuden a mantenir el CO₂ fos de l'atmosfera. De la mateixa manera podem crear instruments financers per a ajudar a regenerar les poblacions de balenes del planeta”. D'aquesta manera es finançarien no sols les subvencions perquè els caçadors de balenes finals es quedessin en terra, sinó també els canvis de ruta que hauran de fer les companyies perquè els grans vaixells, altres enemics cecs dels animals, no xoquin amb les balenes.
Nosaltres també podem preguntar-nos amb el lector desconfiat: val realment una balena dos milions de dòlars? És possible voltar en els càlculs de costos i beneficis els éssers vius i els recursos naturals com l'aigua o el vent?

“Clar que sí”, ens contesten els Doctors Greenwashing. I aviat, si Petronor no és Zabalgarbi o el GHK de Guipúscoa pagaran els seus CO2 protegint les balenes.