En el cas de la tecnologia salvador, ja estem veient un món en el qual el benestar físic de les persones dependents pot seguir-se a distància a través de les tecnologies de la digitalització. En aquest relat, les tecnologies aporten beneficis per a desenvolupaments tecnològics i de nous camps de treball amb ells, reducció de costos de les persones d'atenció presencial en l'evolució de l'automatització, nous coneixements amb les dades que aportarà aquesta automatització i novetats per a crear mercats diferents...

Si ens centrem en les persones en situació de dependència, quin és el major benefici per a elles en aquest relat? Autonomia? Però, què hi ha darrere de la idea d'autonomia? Sospito que s'entén l'autonomia com un mitjà per a reduir la necessitat de les persones. Si fins ara la necessitat física ha estat el principal motiu per a fomentar les relacions amb les persones en situació de dependència, quin tipus de relacions establirem amb elles? Els deixarem aïllats? En solitud? En el triple servei, coneixement i mercat, on queda la persona en situació de dependència? És un objecte estudiat en tot moment i que té el caràcter de matèria primera de mercat?

Potser hauríem de repensar el camí que està prenent la digitalització de la cura. Les persones hem de pensar millor com podem afrontar aquest repte amb l'ajuda de la tecnologia. Les reivindicacions del 8 de març s'han associat en gran manera a la cura. No obstant això, la naturalesa de la cura està canviant, ja que es veuen en si mateixes possibilitats de crear nous mercats. Una vegada més ens toca estar atents si volem que la digitalització de la cura es desenvolupi des d'un punt de vista feminista.