Quan vas entrar en les relacions obertes?

Quan vaig fer un màster en desenvolupament personal. De sobte em vaig adonar que estava totalment exclòs del que per a mi era important: que la vida és molt més que casar-me amb una sola persona i passar tota la vida amb ella. M'autorizé a buscar informació i alternatives, i així vaig tenir coneixement de la no monogàmia ètica. A poc a poc vaig conèixer a gent que mantenia vincles sans i durant molts anys. Ho vaig plantejar a la meva parella de llavors, però no va haver-hi consens. Quan em vaig quedar sense parella vaig conèixer a gent liberal i no monógama i em vaig sentir còmode. Així em vaig trobar amb un dels meus vincles actuals, i entre els dos vam posar acords clars per a sorprendre en la polimeraridad.

Va tenir referents?

No, i per això vaig crear Open Mandarina. Record que vaig veure diverses pel·lícules, però estaven plenes de drama i passions incontrolades. I jo no em sentia identificat amb això, sempre he tingut una relació tranquil·la. Després vaig llegir diversos llibres d'Ètica Promíscua i Brigitte Vasallo, que compartien les meves teories.

Què és exactament la no monogàmia ètica?

És la referència de totes les alternatives de relació de Monogàmia. Segons acord o contracte, la no monogàmia inclou relacions liberals, poliamor jeràrquic i no jeràrquic, i altres configuracions múltiples.

I el contracte?

Tota relació té un contracte que defineix el concepte de fidelitat. En la monogàmia normativa, per exemple, aquest contracte el defineix la societat; no hi ha un moment per a discutir què és la fidelitat per a cadascun i, per tant, la frontera entre la fidelitat i la infidelitat és difusa. Per contra, quan ens obrim a altres models de relació, deixem de ser un acord de referència, la qual cosa ens obliga a treballar per a cadascun què és la fidelitat i a arribar a acords. No hi ha res a la vista, el treball d'introspecció és inevitable.

Segons Brigitte Vasallo, la monogàmia no és una pràctica sinó un sistema repressiu. Estàs d'acord?

En part sí. És clar que al sistema li interessa la monogàmia per a subsistir. L'única cosa que em crida en l'afirmació de Vasallo és que la monogàmia pot ser en si mateixa, com a model de relació, descriptiva, no té per què ser limitativa. És a dir, si dues persones amb aquesta mena de vincle no volen estar amb més gent, excel·lent. El problema és que en la societat hi ha molta gent que no se sent còmoda amb aquest model, mentre que el sistema no permet alternatives.

Construïm relacionis rèptils per a ser “com tots”, i sembla que no podem demanar gens diferent. Si expressem verbalment la discrepància, tot el sistema ens ve a través de pel·lícules, llibres, amics i família. I crec que el que no expressem amb tota la boca acaba sortint per sorpresa, sense ètica, no és casualitat que hi hagi estadístiques sobre la infidelitat…

Què opines de la no monogàmia el que no se sap en la societat?

La pau que podem trobar: sembla que és molt difícil viure en un model de relació obert i que el drama està assegurat, i això no és cert. Per a mi és molt més difícil gestionar una relació monógama. També hi ha desconeixement sobre el treball emocional que fem. La gent creu que mantenim relacions sexuals al llarg de tot el temps, perquè és una obsessió de molta gent monógama. Per contra, nosaltres continuem sent famílies a cuidar, immersos en projectes personals que ens fan treballar i ens apassionen. La manera de relacionar-nos amb els nostres vincles és només una part de la nostra vida.

Quina és la clau per a tu en les relacions no monógamas?

Compromís amb la desconstrucción i el treball emocional. Si tenim la possibilitat de parlar amb llibertat sobre el que volem, és impensable prendre consciència de la nostra vulnerabilitat. Es pot despertar la por a l'abandó, l'ansietat, les comparacions, la por de trobar a algú millor que tu… i això és un treball rigorós per a veure com està la nostra autoestima. Tenim l'oportunitat de veure què ocorre quan sentim inquietud. En la monogàmia normativa, sense aquest estudi, sovint ens protegim perquè la nostra unió no es vegi amenaçada.

Alguna feminista ha dit que el poliamor és patriarcal. Què et sembla?

Com a dona, sentia ofegats els camps de la meva vida quan vivia en la monogàmia normativa. En els últims anys les dones hem guanyat la independència i hem descobert moltes coses que hem hagut d'amagar per a entrar en un rol que mai decidim. D'altra banda, entenc que el feminisme posa el focus en aquest sentit: la no monogàmia ètica beneficia als homes, reivindicant el sexe amb moltes dones i, amb l'excusa del desenvolupament personal, l'autogestió de la nostra gelosia i malestar. En qualsevol cas, sense el feminisme la no monogàmia ètica no és sana, ni la monogàmia sense el feminisme és sana.