La situació és tan inusual com insultant. En el Parlament balear s'està debatent una llei educativa que serà la primera en la història d'aquesta Comunitat i que ha de ser aprovada per al 22 de febrer d'aquest mes. En l'apartat corresponent a l'idioma, és la primera sorpresa: Jaume Matas es basa en aquell polèmic decret de mínims aprovat pel president del govern del PP en aquell temps. En conseqüència, en les hores lectives el català i el castellà disposaran d'un 50% d'hores, distribuïdes a la meitat. Deixa oberta una escletxa perquè si algun claustre lluitador volgués augmentar les hores del català pugui fer-lo. D'aquesta manera, el Govern Progressista de les Illes, en el qual formen part els nacionalistes Més per Mallorca, donarà caràcter legal a la mesura que el PP va inventar contra el sistema d'immersió del català.

I què passa a la Comunitat Valenciana? Durant aquest curs les mesures lingüístiques recollides en la Llei 4/2018, coneguda com a “llei de diversitat lingüística”, han entrat en vigor en secundària, la qual cosa ha provocat el retrocés de l'ensenyament del català a l'escola i en els instituts. En concret, el Programa Educatiu Plurilingüe ha obligat les escoles que treballaven en català a passar a treballar també en castellà, perquè així ho han forçat, com volien el PP i el Defensor del Poble, i a les escoles que parlaven de català, el 40% és ara en castellà. I, igual que a les Balears, un govern progressista ha fet el que el PP no va aconseguir fer, en el qual participa el partit Compromis, i el Departament d'Educació que té al seu càrrec.

I tot això no és suficient, i també al Principat el govern progressista i independentista format per ERC i Junts ha anunciat que està redactant un nou pla educatiu. Un nou pla, que es presenta com una reacció enfront de la imposició del 25% que ha imposat Espanya, però que en la pràctica suposarà la mort del sistema d'immersió prescrit pel poder judicial.

La situació és, per tant, catastròfica. No sols des del punt de vista lingüístic, sinó també des del polític. Ens diran quin és el panorama que tenim, si els tres governs autonòmics que es consideren progressistes i nacionalistes, els tres, permeten polítiques contràries a la immersió dissenyada pel PP. Per a què serveix, per tant, votar?

Tant de consens necessita unes explicacions. I en aquest cas hem de parlar de por, la pressió que exerceixen les institucions espanyoles és enorme i sense cap mena de vergonya realitzen campanyes d'animació per a aconseguir l'adhesió dels ciutadans. Però, a més d'aquesta raó, crec que també caldria dir que un sector de mestres ha dimitit. I també hauríem de posar l'accent principalment que tota una generació de joves nacionalistes acaba d'assaborir el poder, s'assegui còmoda en els butaques del poder i oblida el que defensaven fa uns anys. I també hauríem de parlar de la seva incapacitat política i dels terribles errors dels principiants. També cal dir que molts nacionalistes i independentistes han fracassat en els últims anys menyspreant el lloc central del català en la formació de la nostra nació. És urgent, per tant, eliminar, denunciar, lluitar contra aquestes “teoritzacions” interessades i fer-los rectificar. Probablement aquest és un treball prioritari.