Euros 20 anys
Amb motiu del vintè aniversari, els ministres de finances de l'eurozona han emès un document unificat a favor de l'euro i el resultat ha estat sorprenent: no ha ocorregut res. No hi ha hagut una veu forta ni favorable ni desfavorable. Sembla paradoxal quan la política monetària expansiva per a fer front a l'economia de la pandèmia ha permès consolidar el projecte de l'euro. És la segona moneda del món després del dòlar, i sens dubte ha suavitzat els costos dels intercanvis en el mercat interior.
Però no podem oblidar que en la dècada passada el vent contrari provocat per les estrictes polítiques d'ajust va provocar una greu crisi de l'euro. En els anys 2010, 2012 o 2015, l'euro va viure un paper tan estret que els premis Nobel Stiglitz i Krugman van anunciar la seva desaparició.
Hem de recordar que l'euro no es va crear sobre la base dels criteris tradicionals de la unió econòmica i monetària. L'euro no té un Estat per a sustentar la seva arquitectura, ni un tresor general o un pressupost general únic. El Banc Central Europeu és propietari de la política monetària, però no existeix una política fiscal comuna. En defecte d'això, és difícil difuminar les desigualtats provocades per la integració econòmica. Tampoc existeix un mercat únic tant en l'àmbit bancari com financer. Aquestes mancances de l'arquitectura institucional han posat l'euro en un greu port, i no obstant això, si la moneda única s'ha mantingut, l'euro és el centre del projecte polític de la Unió Europea. En el procés d'integració política de la Unió Europea, les elits no han apostat per la via federal. Sense això, s'ha prevalgut una integració més gradual, i la unitat econòmica ha estat un pas en aquest camí.
"Aquestes mancances de l'arquitectura institucional han posat l'euro en un greu port, i, no obstant això, si la moneda única s'ha mantingut, l'euro és el centre del projecte polític de la Unió Europea"
Per a cobrir les mancances de l'euro, els seus promotors ens van dir que, eliminant els costos de l'intercanvi de monedes i els riscos de la devaluació, s'aconseguiria l'objectiu de la integració econòmica. Es deia que això anava a obrir el comerç transfronterer, s'anaven a estabilitzar els preus, s'anava a incrementar la inversió i s'anava a impulsar l'augment de la productivitat. En conseqüència, van afegir que s'anava a produir una convergència en el nivell de vida dels ciutadans i en les economies dels països. És a dir, l'euro anava a impulsar inevitablement els beneficis de l'alemanya de la Unió Europea.
Vint anys després, la majoria d'aquestes intencions han estat suspeses. El comerç interior de la zona euro de les dues dècades ha augmentat només un 10%, mentre que l'expansió del comerç mundial ha estat del 33%. És més, el comerç entre Alemanya i els tres països de la Unió Europea (Polònia, Hongria i Txèquia) que estan fora de l'euro ha augmentat un 63%. En l'àmbit de la inversió productiva es repeteix un resultat similar. La major part de la inversió estrangera directa a Alemanya s'ha destinat a països de l'est d'Europa que estan fora de l'euro. Per tant, mentre la divergència en la zona euro ha augmentat en inversió i productivitat, ha prevalgut el procés de convergència amb les Comunitats Europees fora de l'euro. L'evolució contradictòria entre països es comprova si comparem el nivell de renda per habitant.
En una mirada retrospectiva, la promesa de convergència de l'euro ha fallat i en la zona euro s'ha fet el pas contrari entre els països del sud i de l'espai. Aquesta realitat està estretament relacionada amb l'arquitectura institucional de l'euro abans esmentada. La digitalització del futur immediat és un repte purament anecdòtic enfront del que plantegen les citades mancances estructurals.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Gran part de l'actual moviment d'esquerra, encara que sigui intuïtivament, reivindica l'agricultura a petita escala, sense molts dubtes. No obstant això, aquesta reivindicació de la petitesa té les seves contradiccions: una explotació de petita grandària, per definició, no... [+]
La portaveu del nou Govern Basc, María Ubarretxena, va concedir la primera entrevista a Euskadi Irratia. Durant la conversa es va referir a les seves intencions, a les seves propostes generals, inevitablement, perquè el govern estava en marxa. El to entre el periodista i el... [+]
La crisi ecosocial generada pel capitalisme està provocant un malestar global en tot el planeta. Els "cims" dels recursos materials i energètics, establint límits de creixement i acumulació, porten amb si desequilibris entre la naturalesa i la societat. Les rodes boges de... [+]
Un estudiant em va dir una vegada que estudiàvem un text: “El personatge està malalt: el pensament es mou al seu cap”. Òbviament, amb aquesta frase, va expressar malament el comentari que tenia en la ment, és a dir, que la imbecil·litat del personatge es notava en les... [+]
Acomiadar-se d'alguna cosa o d'algú sol ser un acte relacionat amb l'abandó, el final i, en definitiva, el procés de dol. Segur que alguna vegada, o que escoltaries a algú, els diries la típica i tòpica frase de “no m'agraden les salutacions”. I no vull enganyar-vos, ni... [+]
