Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Passat a les mans

Latsariaren eskuak. Dokumentaleko irudi bat.

Les mans tenen una variada simbologia. Amb les mans es condueix el món i amb punys forts es dona suport al comandament. El poder també lluita amb els punys, recollint els dits i aixecant les mans cap amunt. Les mans són necessàries per als qui sempre han estat perdedors de la vida, ja que només això ha estat un instrument per a sobreviure. Tenim a les nostres mans escrits el nostre passat i el nostre futur. Juguem amb les mans el relat de la nostra societat. Entre moltes mans, Esti Maguregi, Argenis Mesa, Marta Brancas i Irune Lauzirika, han creat el documental Latsariak, sobre els safaretjos dels barris de Bilbao i les dones que allí treballaven. Han donat la paraula a diverses dones que van conèixer aquesta realitat, per a crear entre totes elles un relat escrit a les mans còncaves, per a donar testimoniatge del que van viure.

Documental 'Latsariak'
ON:Hika Ateneu (Bilbao)
QUAN: 9 de febrer

Abans de l'inici del documental s'ha realitzat una breu performance en l'Hika Ateneu de Bilbao. Una dona neta un llençol blanc i la penja en unes cordes que pengen sobre l'escenari. Amb el llençol s'ha perdut en el seu interior, com si el llençol blanc hagués pres captivitat. La vida dels melancòlics també va anar així: esclau del treball, sense possibilitat d'escapar. Van passar tota la seva vida en l'aigua colpejant les mans contra les pedres. A vegades es rentaven les seves robes de casa, a vegades les dels altres, sempre a canvi d'una mica de salari.

Les mans són la relació entre el passat i el futur. Els latsaris ens parlen d'un Bilbao inexistent. Aquests llocs on es rentava la roba dels treballadors de les mines o la roba de casa dels barris obrers van desaparèixer a poc a poc a mitjan segle passat. El capitalisme, al costat de la supremacia de la societat de consum i la colonització de les rentadores automàtiques per part dels obrers, va adquirir no sols l'espai físic, sinó també la vida lligada a aquesta professió. Els rius es van contaminar pels abocaments de les fàbriques i Bilbao es va convertir en el monstre que devorava tot.

Les bugaderies van ser un punt de trobada per a les dones que es dirigien a la rentada de roba, van ser zones de fraternitat i refugi. Allí passaven hores en la companyia d'altres dones, lluny de les mirades espies dels homes, que no s'acostaven si no era el guardià del safareig. Zones de protecció, sí, fins i tot gàbies, ja que les bugaderies eren útils per a la disciplina. Aquests llocs humits recordaven a les dones que es reunien en ells quin era el lloc que la societat va decidir per a elles, i quina era la seva funció. El dia dels treballs s'escanyaven. Perquè mai s'oblidin, els va causar ganchera: el dolor de les mans. Les seves mans plegades, en forma d'aigua, són testimoniatge de la seva vida.

 


T'interessa pel canal: Film kritikak
2023-07-04 | Ilargi Manzanares
Aquestes han estat les pel·lícules premiades del festival Zinegoak
El documental Sirens de Rita Baghdadi ha guanyat el Gran Premi Zinegoak de 2023, el Premi del Público Warsha de Dania Bdeir i el Premi del Jurat Sènior. La majoria dels premiats han estat dones. A continuació es relacionen els treballs premiats.

Multimediaren bidea hartu du Ixabelek
Euskara ikastera serrao hitz egiten duten Tolosako Aranguren baserrira hurbiltzen den euskaldun berriaren komeriak. Horixe da Kutsidazu bidea, Ixabel liburuaren muina. Argumentua ezaguna izango zaizu: ziur ikastolan liburua irakurri zenuela, herriko frontoian antzezlanarekin... [+]

Jon Garaño eta Jose Mari Goenaga, '80 egunean' filmaren zuzendariak
"Buruarekin jokatzeak beti ez gaitu helduago, jakintsuago egiten"
Juan Marik mus partida jokatu bitartean, baserrian zain geratzen da egunero Axun. Halako batean, Maite txikitako lagunarekin egingo du topo eta une horretatik aurrera, batzuek eta besteek sentsazio, sentimendu eta harreman piztu berriei egin beharko diete aurre. Euskaraz... [+]

2020-08-27 | Santi Leoné
Pyewacket
La paternitat, en grau més alt que la paternitat, és un motiu habitual al cinema de terror. En moltes pel·lícules, els fenòmens sobrenaturals que es produeixen –o, sense ser sobrenaturals, terribles fenòmens– són reflex de les relacions conflictives entre mare i nen:... [+]

Samurais per a un nou temps
Zazpi samurai és una gran pel·lícula, gegant, que t'atrapa sota. Amb aquest inici compassiu, amb aquesta mirada humanista, amb els salts perfectes entre la grandesa de la guerra i el dia a dia dels pagesos

Si us plau, no més àvies mítiques basques!
Avui he tingut la nit d'insomni del confinament, i després de les quatre del matí he començat a veure la pel·lícula Zer eta amama. M'he despertat (o gairebé despertat) del dol posterior a la pel·lícula i he llegit un article que vincula hortes i a les nostres "àvies". La... [+]

Sopa de Gran Foc
És la pel·lícula més rodona, la més emocionant que he vist en els últims mesos, la que més m'ha sacsejat les entranyes, la que m'ha causat commoció i identificació: O que crema.

2019-08-23 | Santi Leoné
St. Agatha
No sé quantes pàgines té el guió de The Nun (Corin Hardy, 2018), però em temo que el primer esborrany va ser d'una línia, una cosa així: “En un monestir succeeixen coses esborronadores [Avís: aquesta idea ha de desenvolupar-se una mica]”. Sospito també que la primera... [+]

2019-08-20 | Santi Leoné
Mindsommar
A vegades, les pel·lícules de terror són com alguns tuiteros i columnistes bascos: quan esperes alguna cosa –és a dir, una cosa bona–, et deceben lamentablement; si no esperes res, de tant en tant agafes alguna sorpresa –perquè les coses quedin clares: la comparació... [+]

Ni Déu
La pel·lícula Jainkoak ez dit barkatzen, dirigida per Josu Martínez, es va projectar el 17 de maig en el Festival de Cinema Polític de Buenos Aires. Allí ens acostem tota la diàspora basca de l'Argentina i jo. La pel·lícula retrata passatges de la vida de Lezo... [+]

"Pel·lícules incurables"
El festival Zinegoak ha portat als carrers de Bilbao cinema, teatre i una infinitat d'activitats culturals. Un d'ells ha estat l'últim curt d'Asier Altuna: Sent allí, heme aquí. El treball de 5 minuts ha estat realitzat pel director de Bergara a partir d'un conte que porta el... [+]

Eguneraketa berriak daude