Primer, què és per a tu l'escalada?Per a
mi és una fugida, una excusa per a sortir del dia a dia, per a sortir de la ciutat i connectar amb la naturalesa. No ho considero un esport, no el faig per a entrenar ni per a competir, sinó perquè m'agrada. És curiós explicar la situació, perquè l'escalada et posa en perill, a vegades sents por, és una activitat que requereix concentració. Però com són els reptes que jo trio, i no els impostos, em motiven.

En aquest llibre ha reunit els testimoniatges de vint escaladors, un relat compost per les vivències i reflexions de vint dones. Què tenen en comú? Igual que
l'escalada forma part de les seves vides i identitats, tots han sofert algun tipus de violència sobre aquest tema. No s'han sentit protagonistes del que estaven fent, els seus punts de vista no han estat tinguts en compte o, per ser dones, no se'ls ha donat l'oportunitat d'obrir un camí. El tema de la maternitat també ha aparegut en les entrevistes. Com sent dones i mares ens jutgen per una activitat de risc, com es qüestionen les nostres decisions...

En general , es materialitzen els rols de gènere i les relacions de poder.
Com en altres àmbits de la vida, també es reprodueixen aquí. Però, al mateix temps, l'escalada pot desmuntar rols de gènere o estereotips. Les dones han aparegut històricament com a subjectes febles, i aquesta activitat li exigeix ser valenta i fort, no tant físicament, sinó sobretot mentalment. Qüestiona “biològicament” i no les categories que se'ns han assignat directament. L'escalada pot ajudar-te a ampliar el punt de vista, però no crec que sigui una virtut del propi esport, sinó de la persona i el seu entorn. Per exemple, en les cordades entre parelles heterosexuals es donen relacions tòxiques i tractes paternalistes.

És d'especial importància el membre que t'ajuda, ja que el que subjecta la corda és el que et subjecta física i emocionalment. Quina diferència a la cordada feminista? És un punt d'inflexió que tot canvia; la manera d'entendre i practicar l'escalada canvia radicalment,
però sobretot com em sento quan escalament. En escalar amb dones o amb identitats no binàries, els rols de gènere i les jerarquies són menys superficials. La comprensió és major entre els qui han viscut situacions similars. En les cordades feministes no succeeix el que hem viscut amb els homes. Ningú obliga a fer alguna cosa que no vol, t'ajuden a afrontar les pors i t'animen, t'asseguis còmode, protegit i no pressionat. També és un camí de la competència entre dones a l'amistat, basat en la confiança.

Ha subratllat que encara que l'estat físic és important en aquesta disciplina, el factor psicològic és determinant. Alguna vegada has patit la síndrome de l'estafat?
Moltes vegades ens menyspreen i altres vegades ens menyspreem. Fins que no escalis en grups d'iguals, no et valoren tant com per a obrir un camí. Moltes emocions entren en joc, és molt important qui està darrere de la corda. Si aquesta persona té empatia amb vostè, l'ajuda en els camins, li protegeix i li dona confiança, aquesta síndrome de l'estafador no apareixerà. Per contra, si l'altra persona és tot el contrari, ella le sabotará i vostè també se sabotará.

Més que com ens persegueixen els altres, té, per tant, una relació directa amb l'autoestima.
Del tot, i jo diria que cada vegada és més fàcil treballar aquesta autoestima, perquè cada vegada hi ha més referents femenins. Per això he escrit el llibre. El meu objectiu és visibilitzar experiències concretes i mostrar el costat emocional de l'escalada. Abordar un nou vèrtex de l'escalada perquè els qui tinguin vivències, pors i incerteses similars puguin identificar-se amb elles.

En el llibre també es parla de la sexualización de les dones. A vegades ve de fora, però altres vegades ho alimentem nosaltres mateixos.
El fet de ser l'única dona d'una zona ens porta a empoderar-nos, a vegades com a capital sexual, com explica Olga en el seu preàmbul. Ho he notat sobretot en les xarxes socials. En les fotos que veig en Instagram, la meitat de les escaladores apareixen totalment sexualizadas. Record un en el qual la dona tenia botes i grampons en una cama i talons en l'altra. Estic cansat de veure també la foto típica d'una dona nua, envoltada d'una corda.

Per tant, el llibre tracta diferents vèrtexs. Ha creat el segell Edicions per a la seva publicació, cosa que significa que el treball tindrà continuïtat?
Tinc intenció de fer un llibre infantil i m'agradaria fer alguna obra audiovisual, un breu documental. Tinc idees, però de moment seguiré amb les presentacions del llibre, gaudint del que està donant tot això.