Una ciutat de 15 minuts” significa que, de sobte, se li ocorrerà al lector una intenció utòpica d'una ciutat més sostenible i ecològica, posada de moda en 2020 per Anne Hidalgo, veïna de París, coneguda en francès com Ville du quart d’hy en castellà com a Ciutat de 15 minuts. Una ciutat modèlica en la qual el ciutadà pot accedir a tots els serveis bàsics que necessita a peu o amb bicicleta durant un quart d'hora. La idea va ser ideada a principis del segle XX per la planificadora urbana Clarence Perry i recentment el francès colombià Carlos Moreno, expert en robòtica, ha donat un nou aire al concepte.
No obstant això, la ciutat de 15 minuts en la corretja del COVID-19 no s'està configurant per a oferir a les persones i barris de les ciutats la possibilitat de cobrir de primera mà totes les seves necessitats –comerços, oficines, llocs d'oci… tot al seu abast–, sinó precisament en una nova distopia que els anava a donar una nova vida en aquella utopia. La televisió Arret Sud Images compte en la crònica Livraisons en 15 minutes: l’empire du moindre effort (“Distribucions de 15 minuts: l'imperi de no haver de moure's”), fent un balanç d'un any del model quick commerce (comerç lleuger) que han estès diferents start-ups amb la pandèmia.
Estimat lector d'Argia: Si vius en alguna de les grans metròpolis europees, quan comenci a suavitzar aquest setmanari pots demanar des del teu mòbil un parell de cerveses, una bossa de patates fregides, un alvocat per a preparar pardelas per al nen i un guacamole per al menjar… i per a acabar l'article tindries un joc de porta amb encàrrecs. Aquest és el miracle del quick commerce o q-commerce que, com els seus costums, revolucionarà tota l'organització de les ciutats.
Flink, Cajoo, Getir, Gorillas, Dija… i l'essència de les noves start-ups que s'estan creant cada dia és que en la distribució de tancament de set del matí a mitjanit de qualsevol dia de la setmana –es vol dir de 10 a 15 minuts– portis fins a les llars les coses que compres en comerços pròxims per a la vida diària, pagant pel servei un 10% més que a la botiga.
Dark store és l'arma oculta de les companyies: esbarzers organitzats en locals exclusius de la ciutat, que substitueixen als 6.000 productes que ha de contenir un petit supermercat per 1.500-2.000 productes. Una vegada rebut la comanda en aquests, organitzarem un conjunt de productes, els lliuraran als distribuïdors que es desplacin amb bicicleta o patins i els hi faran arribar al teu portal en menys d'un quart d'hora. I si tu has demanat pel treball o pel camí, tens les patates i les cerveses a les portes abans de tu.
El preocupa les condicions de treball dels distribuïdors? A diferència de Lasai, Uber Eats, Deliveroo i altres, aquestes noves start-ups diuen que els riders estan parlant de contractes indefinits, els útils de treball pagats pels amos i els dies de vacances. Promeso està de moment en condicions de creure... perquè en els mitjans de comunicació s'han difós molt poc la vaga i les protestes dels treballadors d'aquestes start-ups, per exemple, en la mateixa Alemanya en la qual s'ha creat Gorillas.
Monday 14 February, 20.00 discussion on strikes and self organization at #NewYorck #Bethanienhttps://t.co/pz1knvepee
— Gorillas Workers Collective (@gorillas Workers) febrer 13, 2022
No obstant això, els fons d'inversió estan sumant fons en aquests negocis disruptors. Per què?
NO ET MOGUIS DE CASA!
El periodista Thibault Prévost ha comentat en la seva anàlisi que els grans fons d'inversió estan entrant en aquests projectes q-commerce: Des de l'ampliació del COVID-19 fins a l'actualitat, 14.000 milions de dòlars. “Si els fons d'inversió no devaluessin el cash, aquest nou model de distribució no perduraria”, afirma Prévost. En essència, un gran capital s'està repetint amb Gorillas, Getir i altres l'operació amb Glovo, Deliveroo, etc. de l'anterior ona. Perquè els negocis no són tan diferents: organitzar matolls o falsos cuines a l'interior de les ciutats, esprémer als treballadors de la logística fins a l'última gota i obligar les empreses a créixer molt ràpid fins a trobar al comprador... així evitar que caigui en el camí.
Prévost s'atreveix a anunciar el que suposa el nou model de distribució. En resum: Ara estan en una primera fase, en una guerra econòmica sense pietat, els inversors estan finançant els costos que els usuaris –els ciutadans– haurien de pagar per si mateixos. Aquesta forma de subvenció ha permès que entre els joves de les ciutats es converteixi en un hàbit demanar qualsevol cosa des del telèfon mòbil i que els altres s'emportin a casa. Una vegada finalitzada aquesta fase, una vegada establerts els hàbits de consum, tant en el temps com en les relacions socials, les empreses que quedin decidiran que el joc ha finalitzat en forma de cartell, augmentant els preus.
No creurem que no caurem en les ofertes de Gorillas i dels altres, que no cedirem davant les promeses d'aconseguir-ho en un. Es necessiten sis setmanes per a crear un nou hàbit. Davant els menjars ràpids ens vam donar per vençut, entorn de tres dècades hem reduït el temps de menjar d'hora i mitja a mitja hora. També hem cedit davant Uber, Uber Eats i altres que ens ofereixen necessitats no essencials. Hem canviat la nostra relació amb la comoditat, hem considerat que cal aprofitar constantment el temps.
“Avui tenim més necessitat que mai de sortir, de trobar-nos, de sentir que el nostre cos es troba i es toca, de trencar la gestió del temps establert pel teletreball, de respirar sense més aire nou. La distribució de quinze minuts proposa just el contrari, tancar-se en un mateix, en la seva closca, costi el que costi. Més encara podrir-se en un desert cognitiu, cadascun immers en la seva pròpia barbàrie. Fugir de l'exterior en benefici de l'interior, renunciar al moviment a canvi d'estar quiet. I per a què? Per a treballar, menjar i pernoctar en la zona estreta de l'interior de la casa. La divisió domiciliària divideix la ciutat en dues classes aïllades espacials i d'esforç: les internes, les que no es mouen, i les externes, en moviment continu. I entre ells, en l'última capa invisible, els immigrants sense papers, que lloguen personalitats digitals per a sobreviure”.
Les característiques devastadores del món global actual, les guerres, les injustícies ecològiques i socials, auguren una representació apocalíptica del futur en qualsevol lloc del planeta. Els ressons de l'amenaça nuclear dissipen encara més la inquietud del temor i la... [+]
El tipus impositiu efectiu que va pagar Amazon en la dècada passada va ser del 13%. L'any 2020 les 55 majors empreses dels Estats Units no van pagar imposats. El tipus efectiu sobre el benefici de les empreses que en l'Estat espanyol van facturar més de mil milions d'euros va ser... [+]