Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El castellà és dolent, bo, no sé...

Com els meus pares no sabien, jo no vaig recollir el basc a casa. Però perquè en la història de la nostra família el basc no volia perdre una altra baula més, em van portar a la ikastola, i amb molta passió van intentar sembrar en el meu interior la llavor de la llengua. El que passa és que no vaig tenir contacte amb el basc fins que vaig començar a treballar en la ikastola als tres anys, però, no obstant això, sorprenentment, el vaig aprendre molt bé, com m'ho han comptat els antics mestres. Pel que sembla, ja tenia la identitat basca plasmada en les entranyes, tant que tinc la impressió que va funcionar com l'abonament necessari perquè el basc es desplomés en mi, ajudant a les paraules d'una manera natural en el camí fins a la meva llengua.

Estic agraït, per descomptat. I no sols per haver ofert el basc, sinó també perquè em van aportar les claus polítiques per a interpretar la realitat de la llengua, a les quals agraeixo, en gran manera, la motivació que un nen necessita per a triar el basc en la supremacia absoluta del castellà, en el sentit de la mínima consciència política que dona significat a l'esforç que cal fer perquè la inèrcia espanyola no li porti.

"A la vista de la involució ideològica que hem patit, és un privilegi per a mi haver rebut un relat tan cru però rigorós de la realitat d'Euskal Herria"

Sí, soc una de les èpoques en les quals als nens se'ls deia en la boca que el nostre és un poble dominat, el conflicte d'Euskal Herria (i de la llengua), que se situava en el context d'un poble oprimit. I encara sort, perquè si hagués nascut més enllà dels 50 anys, el discurs que se m'hauria transmès sobre el context sociopolític del basc era molt diferent, i segurament molt diferent la conclusió.

No m'hauria dit, per exemple, que la nostra és un poble dominat, sinó una societat plural. I negant la dominació política estructural, per descomptat, no hauria estat possible explicar en conseqüència l'existència aquí de la llengua espanyola i francesa, ni reconèixer-me que, considerant que aquestes llengües són aquí imposades, la presència d'aquestes llengües és una amenaça per a la supervivència del basc aquí. Avui, si no fos per uns desequilibris que cal evitar, per a alguns seria un multilingüisme celestial amb la mateixa màgia que l'opressió lingüística, la colonització i l'assimilació s'ha convertit en la convivència entre diferents sensibilitats. Característiques desitjables de les societats plurals i modernes que cal impulsar i promoure per a creure que vivim en els mons de Yupi.

Doncs bé, a la vista de la involució ideològica que hem patit, per a mi és un privilegi haver rebut un relat tan cru però rigorós de la realitat d'Euskal Herria, que m'ha arribat de la ttipi. Almenys en el meu cas, la lliçó és que la motivació que el basc s'hagi madurat tan fermament es basa en el fet que no era espanyol, que només els espanyols havien de fer-ho en castellà, i que l'espanyol no era bo aquí, ja que estava establert amb l'objectiu d'erradicar el basc.

Pel que acostumo a veure en les meves xerrades sobre educació lliure, és evident el desastre i absurd que ha generat aquesta tebiesa política en els adults bascos, a l'hora d'incidir en els hàbits lingüístics dels joves.

Perquè, miri, volem que ho facin en basc –i no en castellà–, però volem reduir l'ús del castellà sense límits; perquè les llengües no són dolentes per si mateixes, però ens dol escoltar els nens en espanyol o francès; i no els expliquem la raó d'aquest dolor, perquè això seria una política, i cal deixar als nens fora de la política, però sense raons polítiques, quins arguments podrien estar en contra de l'espanyol i del francès? Però no, no, nosaltres no estem en contra, totes les llengües són enriquidores, també les castellanes d'aquí, això sí, amb el basc com a idioma preferit entre tots...

I llavors la pregunta: com podríem fer-ho?

Bé, perdona? ? Milagros a Lorda.


T'interessa pel canal: Euskara
“Euskararen patua independentziarekin lotzen badugu, euskarak jai egin du”

Xabier Zabaltza Perez-Nievas historialaria, idazlea eta EHUko irakasleak 'Euskal Herria heterodoxiatik' izeneko liburua plazaratu berri du. Bertan dio Euskal Herria ezinbestean euskara eta euskal kulturaren bidez eraiki behar dela eta horretarako funtsezkoa dela euskara... [+]


2024-08-05 | Sustatu
Un projecte en marxa, la Història del País Basc en 100 objectes
La Wikipedia en basca ha començat una interessant iniciativa en aquest 2024. Història del País Basc en 100 objectes. Van agafar la idea amb uns llibres que els wikilaris bascos havien escrit amb un motiu similar. La BBC i el British Museum de Londres van fer una Història del... [+]

“La música deu tant a l'error com a la nota ben pronunciada”
Encara que viu en Sara des de fa temps, Ruper Ordorika (Oñati, 1958) ens va citar en la part vella d'Hondarribia, ja que havia de passar el matí a la vall del Bidasoa. En un matí assolellat, s'ha mostrat puntual i somrient pujant la costa, a l'altura del consistori, passant... [+]

Necessitat d'incrementar les actituds positives
Els membres d'Euskaltzaleen Topagunea han detectat dades preocupants sobre les actituds que s'estan duent a terme per a promocionar el basc. Per això, a través de la recerca "cada vegada més favorable en la societat", s'han desenvolupat noves estratègies per a acostar a la... [+]

2024-07-24 | Adrian Zelaia
Sanitaris contra el basc, sanitaris contra pacients

Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.

La nova plataforma de referència és “Unides... [+]


No és l'únic elefant de la classe

Pello Salaburu posava en valor en les xarxes socials que dins de quinze anys el pes de la població immigrant en Bizkaia es multiplicaria fins a arribar al 22% del total de la població, la qual cosa “constitueix en realitat l'amenaça del basc”. Naturalment, tirats d'aquesta... [+]


2024-07-24 | Sustatu
Claude, una altra intel·ligència artificial que parla molt ben basca
L'empresa Anthropic va llançar el mes de juny passat la versió Claude 3.5 Sonnet de la Intel·ligència Artificial Claude (AA).I la novetat de la setmana passada, l'aplicació Android. Com ja estem acostumats a aquests imbentos AA, el basc és molt ordenat. L'expert basc... [+]

Katixa Dolhare: «Frantsesa klaseetan literatura azkar lantzen da baina euskara klaseetan anitzez gutxiago»

"Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara" jardunaldian parte hartu zuen Katixa Dolhare Zaldunbidek. Seaskak eta UEUk antolatu Udako Ikastaroen barne. Bere problematikak horiek ziren: Zer leku du literaturak hezkuntza programetan eta nola landu euskal... [+]


2024-07-22 | Rober Gutiérrez
'Anything is possible'

L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]


2024-07-18 | Euskal Irratiak
Iñaki Iurrebaso
“Euskararen egoera ikusita, gaitasunean bereziki ahul gaude”

Iñaki Iurrebaso soziolinguistak euskararen egungo egoeraren argazkia egin du Baionan iragan zen Hizkuntz politikari buruzko ikastaroan, muga-gaindiko ikastaroen kari.


Euskaldunes

La portaveu del nou Govern Basc, María Ubarretxena, va concedir la primera entrevista a Euskadi Irratia. Durant la conversa es va referir a les seves intencions, a les seves propostes generals, inevitablement, perquè el govern estava en marxa. El to entre el periodista i el... [+]


Tecnologia
Euskalgintza digital crítica

El basc és un port per al coneixement i les relacions en la mar, que és un espai digital. Amb intel·ligència artificial, sembla que des d'aquest port s'ofereix la possibilitat de contactar en basca amb tothom. L'automatització del basc és un gran suport per als educadors que... [+]


2024-07-16 | Euskal Irratiak
Sébastien Castet
"Hi ha més euskaldunes, però els bascos viuen en un ambient cada vegada més francès"
Aquest dilluns han començat els cursos d'estiu transfronterers en Baiona i s'estudiaran els passos per a una nova Política Lingüística en Ipar Euskal Herria.

Eguneraketa berriak daude