Hem de posar en valor el local, la força de la comunitat, comptar el nostre des de la nostra petita llengua. Sabem bé el que és contar la nostra història per uns altres, des de fora, en la seva pròpia llengua. Treballem per a crear i difondre informació i continguts de qualitat al món. Els Premis Argia d'enguany són els que des d'aquí ens faciliten comptar amb la comunitat, amb qualitat i en basca.
La imatge és, en l'actualitat, el principal model de coneixement de les històries i històries d'aquí i d'allà. La qüestió està en què compten aquestes imatges i com ho expliquen.
Aquesta col·lecció audiovisual creada en el si de la cooperativa Kulturaz d'Azpeitia es basa en la creativitat. En cada dapa el protagonista és el creador. Què fan els artistes del nostre entorn, què creen, com, què pensen? Com veuen el món?
“Volíem fer una cosa fresca, estar amb els creadors, entrar fins a la cuina, parlar en confiança i treballar. Hem aconseguit un estil de Dapa”, explica Nora Alberdi Odriozola, de la cooperativa Kulturaz. Cada vídeo curt té el seu propi univers de relat, so i imatge, cuidada amb manyaga, per a mostrar el que es crea en l'extens País Basc. No es tracta només del que es compta, sinó també de com es compta, i en això la tècnica, narrativa i cinematogràfica tenen una importància cabdal. “És un treball que fem amb passió. Estar amb un creador, compartir el temps, és una cosa que vivim i crec que aquesta proximitat i aquesta passió es nota després en cada Dapa”, ha continuat Alberdi.
“Euskal Herria i la cultura basca necessiten llums i finestres per a la resistència, i és un projecte creat en Azpeitia, però volem posar el nostre granet de sorra en aquest objectiu col·lectiu”, ha subratllat José Luis Otamendi, membre de la cooperativa Etxabe.
En el següent enllaç l'argument complet del premi i els vídeos treballats amb Dapa
La comarca d'Aiaraldea va començar fa onze anys amb el somni de viure en basc i en basc, dins d'uns valors transformadors. Mitjà de comunicació local. De caràcter comunitari. Encara que l'equip professional de periodistes és petit, la informació d'una nodrida xarxa de col·laboradors, impulsats pel desig d'informar, augmenta la seva capacitat d'influència. L'arrelament en l'entorn garanteix una pràctica periodística que, per falta de recursos, no seria possible.
Per tant, quan una multinacional vol deixar al carrer 129 famílies de la regió en nom de la rendibilitat, quan els treballadors van a vaga i l'atur es prolonga 236 dies i els treballadors celebren la victòria... No hi ha més remei que entrar en vaga a favor de les condicions de vida dignes dels conciutadans. Des del principi fins al final, dia a dia, des del piquet d'amics, veïns i familiars.
“El nostre funcionament i funció és comunitària i nosaltres hem contat el relat de la regió. El treball ha estat dels vaguistes de Tubacex i nosaltres no hem estat més que un altaveu, posant la imatge i la paraula a la seva lluita”, explica Hissar Mendiguren, membre del mitjà de comunicació. “Si nosaltres hem aconseguit fer el seguiment diari de la vaga dels treballadors de Tubacex ha estat en gran manera per les imatges enviades per aquests treballadors”, afegeix Txabi Alvarado Banyessis.
Des de petit es narren fets que marquen un abans i un després en la història del poble. Les persones d'Aiaraldea.eus ho han fet i ho han fet bé. La vaga, la resistència i les vivències dels treballadors de Tubacex a Llodio i Amurrio han estat comptades, difoses i llançades noves preguntes. I això mereix un premi.
En el següent enllaç l'argument complet del premi i els vídeos elaborats amb Aiaraldea
Quan el nostre mode de vida està cada vegada més estabilitzat escoltar música en format digital, el portal de la música basca del periòdic Berria, referent indiscutible de la música basca, va néixer en una mar oberta com a Internet: Badok.eus
El que va començar com una enciclopèdia sobre la música basca s'ha estès i s'ha multiplicat en pocs anys. Publiquen notícies sobre el panorama musical, estrenes de cançons i discos, entrevistes, llistes de cançons, dates de concerts, entre altres, però sense perdre el seu caràcter de catàleg. “Crec que, sense descartar la base de dades, trobem la fórmula per a donar difusió a la música basca actual i encertem a crear un aparador de referència de la música en basca”, ha assenyalat Jon Eskisabel.
“La música basca s'ha atomitzat moltíssim en els últims anys i tots tenen cabuda en aquest portal. No depenem de les grans audiències, no estem obsessionats amb les cançons o grups més reeixits. Fa 20-30 anys hauria estat molt més difícil fer una cosa així. En aquella època depeníem d'un sistema constituït entorn de les discogràfiques i estava molt més jerarquitzat. Avui dia és petit i gran, molt més horitzontal”, ha subratllat el gestor del portal. S'ha convertit en un referent Badok.eus, una eina imprescindible tant per al públic com per als músics.
En el següent enllaç l'argument complet del premi i els vídeos treballats amb Badok
En el món de la comunicació són molt antigues les novel·les de ràdio o de teatre. Ara es diuen pòdcasts, no són iguals, però tenen la mateixa arrel, i en els últims anys han triomfat com a suport d'internet.
Una història d'aventures fictícies que ens porta a l'any 2103. Honestos, dolents, pirates, baralles, herois... l'oient se submergeix en el primer minut després de posar-se els cascos. “És una història clàssica d'aventures. Pot ser una sèrie de Netflix actual.
Però ho hem fet aquí, amb les nostres referències... per això també ha tingut èxit, perquè s'ha vist que aquí també es pot fer una cosa ordenada”, diuen els autors.
Reduir el sentit de la vista obre les portes a la imaginació. “Tota la informació ha de ser auditada i cal tenir-la molt en compte. En un audiovisual, en un preciós pla, només podem introduir molta informació en la imatge. Aquí no. Però al mateix temps és bell, perquè cadascun representarà a la seva manera el port d'Urbasa o la Junta de Gorbeia”, expliquen.
La distopia és antiga en la història de la creativitat, però en unes èpoques apareix més forta que en unes altres, i l'època del COVID o l'emergència climàtica que patim donen especial força a aquesta mena de treballs. Aquesta obra és una ficció, encara no existeix un Arxipèlag Basc, però, ampliant la seva mirada, també la té de la veritat rodona, perquè milers de persones del món fugen a la recerca de terres més segures, entre elles la nostra.
En el següent enllaç l'argument complet del premi i els vídeos elaborats amb Artxipelagoa
Una antena es va col·locar sobre un cim, es va adquirir un emissor de ràdio FM, es van endollar un parell de micròfons a la casa d'un voluntari i es van llançar, com podien, a l'aventura d'estendre el basc a través de les ones. Així va començar fa 40 anys l'inici de les tres emissores de ràdio en basca del País Basc Nord.
“L'oient despertar en basc, fer-li viure cada dia en basc, donant importància a la informació de qualitat... així ho fan les Ràdios Basques i no imagino el que serien Lapurdi, Baxe Nafarroa i Zuberoa si fa 40 anys no s'haguessin creat aquestes ràdios”, explica el membre de Gure Irratia.
El projecte sorgit de la idea d'uns somiadors continua sent un fidel amic per a molts.Les emissores distribuïdes per comarques van crear en 1997 la federació Euskal Irratia, afegint posteriorment la ràdio Antxeta en la xarxa. Però continuen treballant cadascun des del seu lloc. “És important que hi hagi mitjans de comunicació locals perquè la gent pugui tenir un lloc per a comunicar; un espai que posi en valor al propi”, subratllen.
Han tingut voluntaris des del principi de la promoció. “Van ser creats per la ciutadania, són partícips en la seva creació, en el seu funcionament, en la mesura en què ho fan els col·laboradors, i aquesta participació dona una força, això és el que cal retenir. A més, el foment de la ciutadania és necessari també per a tenir una autonomia econòmica”. Amb la ciutadania, per a la ciutadania.
Perquè el basc avanç en el segle XXI –i, per tant, els bascos com a comunitat–, necessitem vies perquè els audiovisuals en basc puguin consumir-se amb normalitat. En totes les pantalles. En el major nombre possible de plataformes, començant des de casa. La situació és molt greu. Prova d'això és la següent dada: Segons CIES, en 1990 el 70% dels nens i nenes d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa veien dibuixos animats d'ETB1. En l'actualitat, ETB3 té una quota de pantalla del 0,3%. Igual que als cinemes, en les gegantesques plataformes de streaming ens tracten de res. I on ens quedem els bascos?
No és un any que es va posar en marxa Apantallament Euskaraz i ja ha arribat la repercussió a milers de ciutadans.
“Les dades anteriorment esmentades demostren la situació: una gran majoria de la població actual, de la joventut, consumeix continguts en castellà o en anglès, la qual cosa repercuteix tant en l'ús del basc com en els seus referents o falta de referents”, han denunciat els membres de la iniciativa.
Entre les principals peticions es troba la garantia legal que en les plataformes de streaming més consumides a Euskal Herria hi hagi continguts en basca i una plataforma de streaming en basca.
INTENTANT SATISFER EL DIA AMB DOSI DE DEU MINUTS
Trobo a faltar el presencial. Anar al Palau d'Atxega, menjar amb els meus amics, observar les cares d'uns altres que no conec i gaudir del lliurament de premis en directe. Sentir les emocions del moment. Un any més no hem pogut veure, per segon any consecutiu, els trofeus dels Premis Argia en mà. I tenia l'esperança, no els mentiré.
No obstant això, m'ha encadenat la fórmula del lliurament de premis en la xarxa dia a dia. M'han estat esperant durant tota la setmana a les deu del matí, avui a qui em donaran. En el meu treball també he trobat la tartita per a fer el seguiment i encara que està lluny de la forma de la persona, m'agrada repartir petites dosis durant tota la setmana. No tots els premiats els vaig conèixer i m'han temptat amb els vídeos de presentació a submergir-me més. He saltat a l'aigua dels pirates amb Artxipelagoa i he pogut conèixer a alguns creadors encara que no he vist totes les Dapas.
Potser pel cansament pandèmic, la frustració m'ha atret en les seves arpes per a començar aquests Premis Argia de 2022. Però si aquest diminut univers basc tindrà futur va per la senda dels projectes premiats i afins, i les seves paraules m'han despertat la il·lusió.
Premi, no creguem que hàgim de menjar el món. Treballem perquè el món no ens mengi a nosaltres.
(Article escrit per Urko Apaolaza en nom d'ARGIA juntament amb el reportatge en el següent enllaç: Raigs solars entre núvols negres)
Izan duten ibilbide aitzindaria omentzeko, Gure Irratia, Irulegiko Irratia eta Xiberoko Botza irratientzat da aurtengo Merezimenduzko Argia Saria. 40 urtetik gora daramate Euskal Herriari eta euskaraz emititzen, ezinbesteko ekarpena eginez.
Streaming plataformetan euskarak duen presentzia urriari aurre egiteko martxan jarritako Pantailak Euskaraz ekimenari eman diogu aurtengo kanpaina onenaren Argia Saria, denbora gutxian herritarren nahiari ahotsa eman eta ardura dutenak mugiaraztea lortu dutelako.
Ulu Mediak eta EITBpodkastek ekoitzitako Artxipelagoa fikzio podcast seriearentzat da aurtengo irrati ataleko Argia Saria. Ulu Mediako kideek jaso dute saria.
Badok.eus atariarentzat da aurtengo Interneteko Argia Saria, Internetek gure bizitzetan duen gero eta presentzia duen garian euskal musikarentzat eta haren zaleentzat ezinbesteko itsasargi izateagatik. Jon Eskisabelek jaso du saria.
Aiaraldea hedabidearentzat da prentsa ataleko aurtengo Argia Saria, Laudioko eta Amurrioko Tubacex-eko langileen greba, erresistentzia eta bizipenak hurretik kontatzeagatik. Bertako kazetariek jaso dute saria.
Azpeitiko Kulturaz Kooperatibaren ekimeneko DAPA ikus-entzunezko narrazioak dira aurtengo ikus-entzunezko Argia Sariaren irabazlea. Kulturaz Kooperatibako kideek jaso dute saria.
Badatoz urteko euskarazko komunikazioko lanik txukunenak saritu asmo dituzten Argia Sariak. Aurten ere sarean emango dugu haien berri, urtarrilaren 31tik otsailaren 5era, egunero 10:00etan webgune honetan bertan.
Ahir m'ha dit un amic: “Ens ha anat setembre, de seguida el canvi d'hora, i amb això ja entrem per Nadal”. No m'agraden aquests salts de temps massa ràpids. També soc dels quals pensen una mica en passat, però intent viure el puntual i el local. No obstant això, el... [+]