Londres, 11 de febrer de 1963. La poeta estatunidenca Sylvia Plath es va suïcidar als 30 anys. Es va suïcidar ficant el cap en el forn i respirant el gas urbà. Entre altres coses, el periodista i orador canadenc Malcolm Gladwell parla del cas de Plath en el seu llibre Talking to Strangers (2019) i, amb l'excusa d'aquest cas, proposa la teoria que l'expansió del gas natural va provocar un descens en el nombre de suïcidis.

El gas urbà contenia hidrogen, metà, diòxid de carboni, nitrogen i monòxid de carboni. El gas natural, per contra, a penes conté monòxid de carboni. Per tant, el gas urbà permetia morir a casa sense usar armes, sense vessar sang i sense dolor, no el gas natural. A Anglaterra, en la dècada de 1960, el gas natural va anar substituint gradualment al gas urbà –els canvis que exigia la renovació dels electrodomèstics i la substitució no es va dur a terme d'un dia per a un altre–. En un gràfic que recull Gladwell s'aprecia clarament que durant aquesta dècada els suïcidis van disminuir a Anglaterra, mentre que als EUA no ho van fer perquè el gas natural no es va expandir allí. En el mateix gràfic s'observa un augment dels crims de cap en els anys 1920 i, principalment, 1930. El periodista atribueix aquest augment a l'expansió del gas urbà.

Igual que altres teories de Gladwell, aquesta també es qüestiona perquè alguns, per considerar-ho excessivament categòric, no tenen en compte altres factors, com l'efecte de la crisi econòmica que es va produir en 1929 en la pujada de la dècada de 1930. Però el que Gladwell vol dir amb la seva teoria és que als quals tendeixen a suïcidar-se, si “dificulten” les opcions, se'ls dona l'oportunitat d'invertir el temps i la situació. Mai sabrem què hauria passat si Sylvia Plath hagués instal·lat gas natural a la seva casa llogada a Londres. Ja en altres dues ocasions va intentar suïcidar-se, medicant i provocant un accident de cotxe, i quan va morir estava en tractament. Ho aconseguiria intentant amb un altre mètode? Guanyaria temps per a continuar amb el tractament o un altre tractament més adequat?

El tabú del suïcidi

El cas de Plath també posa en qüestió l'efecte Werther. Segons aquesta teoria, quan una persona coneguda se suïcida i els mitjans de comunicació ho comuniquen, el nombre de suïcidis augmenta per imitació. S'utilitzen com a exemple els casos de Marilyn Monroe, Kurt Cobain i el cantant japonès Okada de Yuki. Diversos estudis donen suport a aquesta idea i animen als mitjans a silenciar la informació sobre els suïcidis. Però també hi ha qui diu que això no fa més que augmentar el tabú al voltant del suïcidi.

Sylvia Plath era coneguda quan es va suïcidar. Els mitjans de comunicació van informar de la seva mort i la BBC va dedicar un ampli reportatge al cas pocs dies després. I, aparentment, no va haver-hi efecte d'imitació. Durant la seva vida va parlar i va escriure obertament sobre els seus problemes mentals, els seus tractaments i els seus intents de suïcidi. Alguns experts creuen que això sí provoca un cert efecte d'imitació, que porta als que pensen suïcidar-se a parlar del tema i a buscar solucions. I així, Plath, encara que no va aconseguir salvar a si mateix, va ajudar a salvar a uns altres.