Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“La no designació nominativa de la violència obstètrica provoca un retard en el diagnòstic i tractament”

  • Laia Vidal (Palafrugell, Països Catalans, 1988) és una divulgadora, ginecòloga i obstetra especialitzada enlaire risc, neboda d'Adela Vidal, referent dels parts en la llar i l'aigua en la dècada de 1980. Treballa a favor del part respectuós des de l'interior del sistema.
"Emakumeak bere erditzearen nondik norakoak aukeratzen dituenean bakarrik bermatu ahal izango dugu erditze errespetatua". (Argazkia: Jordi Borràs)

Existeix la violència obstètrica?
Clar, no tinc cap dubte.

Què és?
La violència obstètrica és tota pràctica o comportament violent de les dones durant l'embaràs, part o puerperi, per acció o omissió. Aquestes pràctiques, siguin conscients o no, vulneren els drets de les dones. La violència obstètrica es manifesta fonamentalment en el masclisme i el paternalisme implantat en la societat en general i en la medicina en particular. Històricament les emocions i vivències de les dones han estat menyspreades en obstetrícia, infantilitzades i vulnerant el seu dret a la presa de decisions. En conseqüència, s'ha continuat amb l'intervencionisme forçat i les pràctiques innecessàries o discriminades, provocant sovint la violència física i emocional.

Les i els professionals sanitaris també sou víctimes de la violència obstètrica?També la
violència obstètrica és violència institucional i, en conseqüència, les i els professionals sanitaris també som víctimes del sistema que permet la seva aparició. L'escassetat de personal per a atendre adequadament, la impossibilitat d'oferir la protecció personalitzada que es coneix com one-to-one i que necessiten les dones, la falta de temps en les consultes, la falta d'espais i llits dignes o la càrrega de treball assistencial són, entre altres, les conseqüències indirectes de la violència obstètrica.

Per contra, l'Assemblea General del Consell de Col·legis Oficials de Metges va declarar a l'estiu la seva oposició a l'ús del terme “violència obstètrica”.El fet de no nomenar la
violència obstètrica pel seu nom, com sol ocórrer en medicina, només provoca un retard en el diagnòstic i en el tractament.

Diversos professionals es van mostrar en contra d'aquesta decisió. Treballa per les entranyes del sistema per a eliminar la violència obstètrica. Què és el més difícil de lluitar?
Sens dubte, com a obstetre, el més difícil va ser obrir els ulls i reconèixer l'existència de la violència obstètrica. Al principi volia posar un embenatge en la cara i buscava excuses o intentava remarcar coses que fèiem bé. Però una vegada llevat l'embenatge no hi ha marxa enrere. La violència és aquí, i des de llavors he vist que és present en el nostre dia a dia.

El primer pas per a erradicar aquest tipus de violència contra les dones és la seva acceptació per part del personal de la sanitat pública. Per què segueix la tendència a posar-se a la defensiva?
Perquè ens hem format en un sistema que som molts “herois” o “salvadors”. No hi ha més que veure el tracte que rebem els professionals sanitaris en la primera ona de COVID-19. Quan et posen aquesta tasca i després et denuncien per fer alguna cosa malament, a més amb la paraula violència, pots sentir-te agredit i dolgut. Sobretot perquè, com dic, són moltes les pràctiques heretades i inconscients.

Amb l'excusa de la pandèmia s'han vulnerat molts drets en els embarassos i en els parts. Com ho has viscut? Quan un sistema
sanitari saturat està ple de mala infraestructura i dubtes científics, és l'escenari perfecte per a la vulneració de drets. Tot val per la por a la incertesa. En aquest context, molts dels quals treballem per un part respectat denunciem el que no es feia correctament. I record amb orgull que vam fer una bona feina en els centres de Catalunya, per exemple, possibilitant l'entrada de parelles en el part, sense trencar mai el binomi mare-bebè; no canviem els protocols d'inducció o cesària electiva, augmentem la taxa de lactància materna i promocionem les altes anticipades, realitzant visites a les matrones.

Moltes dones que han sofert violència obstètrica decideixen després donar a llum en la seva llar. Què et sembla?
Si ho fan les matrones formades i acreditades per a això, està demostrat que el part a casa és segur i que satisfà millor l'experiència de la dona en molts casos.

Fins a quin punt la sanitat pública hauria de garantir el part en la llar?No conec les escletxes per a fer-ho possible
tant política com econòmicament, però si és factible per al sistema, sens dubte hauria de ser una oportunitat. Altres països garanteixen aquesta possibilitat i hi ha evidència pluriennal que en els parts de baix risc l'alternativa és molt bona.

Quin és el principal repte de les institucions públiques en relació al part respectat?D'una banda
, les institucions públiques han de fomentar la formació dels professionals no sols en l'àmbit científic i tècnic, sinó també emocionalment i psicològicament. A més, és necessari crear espais de treball compatibles amb aquestes necessitats. I, per descomptat, necessitem recursos perquè l'atenció sigui a la mesura de cada dona. Necessitem professionals sensibilitzats i formats. Només quan la dona triï les circumstàncies del seu part podrem garantir el part respectat.

Des de sempre he
volgut ajudar a la gent, i des del primer moment volia ser mèdic. En l'adolescència recordo que m'imaginava com a metge del poble. Després, quan vaig començar els estudis de medicina i em vaig decidir per l'especialitat, no vaig dubtar; per error, em sentia nascut per a fer obstetrícia. A més, la proximitat de la meva tia va fer que, veient l'emoció que transmetia en parlar del començament de la vida i del procés, jo també prengués aquest camí. D'altra banda, mai em quedo tranquil sense explicar el perquè de les preguntes, i per això la divulgació m'ha donat un buit per a compartir el meu coneixement, crec que seria egoista no compartir-lo”.

 


T'interessa pel canal: Haurdunaldia
Sentiment de culpa en la mort perinatal
La filla d'AMETS Etxeberria, Aduna, va morir en el setè mes d'embaràs a conseqüència d'una llarga malaltia. En aquests casos, el sentiment de culpa és el pes que moltes dones carreguen sobre la seva esquena, la qual cosa també dificulta el dol. Etxeberria diu que el tracte... [+]

Materialisme histèric
Gordofobia

Onintza Enbeita va denunciar en la seva columna del 4 d'octubre la gordofobia en relació al viscut en una visita al ginecòleg. Es pot dir que tots estem obstinats a entrar en el mateix cos, i és cert, tots hem escoltat el que és, però també és veritat... que el que està... [+]


Sense herbes per a la fertilitat
"Hola Garbiñe! M'agrada molt el que fas. Busco una herba per a la fertilitat, però no la vaig trobar en el seu llibre. On viu ningú sap d'això”. Vaig rebre aquest missatge fa un mes des del privat d'Instagram i vull portar a aquest article les reflexions i preocupacions que em... [+]

"Tendència als eslògans i poques possibilitats d'estudiar les ombres de llum"
Ángeles i criades. L'anàlisi feminista sobre embarassos subrogats acaba de publicar un assaig en la col·lecció Lisipe de l'editorial Susa. El periodista fuig de les posicions extremes i fa una profunda reflexió: "És fàcil mantenir una posició moral i política contrària,... [+]

Un duel secret per a quedar-se embarassada
En una societat en la qual l'esterilitat és el tabú i l'estigma, buscant respostes a preguntes: voler quedar-se embarassada i no poder aconseguir-ho, els intents es prolonguen fins al moment, i en aquest camí hi ha cansament, solitud, culpabilitat, vergonya, por, obsessió? Com... [+]

Embaràs: més del visible
La fisio obstètrica Ane Etxeberria i la psicòloga perinatal Enara Beloki parlen dels canvis que es produeixen des de l'embaràs fins al part, així com de les eines per a combatre'ls i empoderar-los.

Duel i un sistema sanitari públic de qualitat

Fa uns mesos, la germana va haver d'interrompre l'embaràs de cinc mesos a causa d'una deformació mental que portava amb si. Va prendre la decisió entre llàgrimes i cinc dies després de la notícia el nen (Xoán) es trobava de part a l'hospital de Creus (avorten amb el part dels... [+]


2023-10-26 | Saioa Baleztena
Noelia Sánchez. Terapeuta de duel infantil
“Hi ha molt a fer per a millorar l'atenció a les famílies que hem sofert la mort dels bebès”
Noelia Sánchez és terapeuta del duel tant en l'embaràs com en el nounat. Després de conèixer en la seva pell les mancances del sistema sanitari per a atendre les famílies que han sofert la mort dels seus bebès, Cor a cor va crear un projecte per a ajudar a les famílies... [+]

"Legalment els nostres nens han deixat de ser 'fetus morts' o 'restes d'avortaments' i és important per al procés de duel"
Els nens morts després de sis mesos de gestació podran ser inscrits en el Registre Civil a partir d'ara en Hego Euskal Herria mitjançant la modificació recollida en la llei espanyola. Eider Otxoa explica a ARGIA per què és tan important i quins altres passos hauria de donar... [+]

A partir de juny es podrà donar de baixa en Hego Euskal Herria per menstruació, avortament i embaràs
L'Estat espanyol és el primer país a declarar la baixa pel dolor menstrual a la Unió Europea. Mesures recollides en la reforma de la Llei de l'Avortament.

2023-02-06 | Saioa Baleztena
Llauris Romans. Tatuador. Perpetuant records.
“Transformo els records en il·lustracions i els imagino per sempre en les superfícies de la gent”
Ares Romans (Cerdanyola, 1991) és mare i tatuadora. La seva segona filla, Gea, va néixer al març de 2020 i va morir uns minuts després. D'aquesta dolorosa experiència va sorgir el projecte Gea, un servei dirigit al suport del duel perinatal.

2022-10-30 | Jone Gartzia
Un lloc per als quals van ser
En Hernani obriran un espai per a visibilitzar i reconèixer el dol dels nens que moren abans o nounats. Serà la segona a Euskal Herria. La mort perinatal, impulsada per Esti Zeberio Zubelzu, viscuda en la seva pell, explica què necessiten les famílies per a passar el dolor.

L'ONU dona la raó a una dona que va sofrir violència obstètrica a l'hospital de Donostia
La dona va ser forçada al part per cesària, sense esperar les 24 hores que indica el protocol. Durant la intervenció va tenir els braços lligats i en néixer li van traslladar directament al pediatre.

Eguneraketa berriak daude