D'on va partir aquest projecte?
Al costat d'Edurne Beamount realitzem la recerca dels Batallons Obrers dels Pirineus. Vaig continuar aprofundint en l'econòmic, veient que podia haver-hi material entorn dels ferrocarrils. Al mateix temps, Juan Carlos García-Funes va finalitzar la seva tesi doctoral sobre el treball penitenciari. Vam tenir contacte amb l'Arxiu Històric de Ferrocarrils i des d'allí ens va arribar la sol·licitud de participar en el projecte.
En què consisteix?
RENFE va voler posar en marxa la recerca sobre la repressió que van sofrir els seus treballadors i, una vegada obtinguda la informació, crear una pàgina web de comunicació de dades. Els interessaven sobretot la repressió i els afusellaments contra els seus treballadors. La nostra és una secció transversal, ja que els membres del batalló obrer no eren obrers ferroviaris abans de la guerra. No obstant això, han aconseguit que els esclaus tinguin el seu lloc en aquest ambiciós projecte.
Aquest tipus de projectes no són habituals...
La veritat és que no. Moltes vegades critiquem a les organitzacions i les seves polítiques, i hem de continuar fent-ho, però RENFE ha estat l'única gran empresa que ha fet autohistòria crítica. Us posaré un exemple de canvi d'opinió: En 2008 l'Ajuntament d'Altsasu / Alsasua va voler col·locar una escultura en l'estació de ferrocarril d'Altsasu / Alsasua en homenatge als treballadors violents en les obres dels ferrocarrils. ADIF els va denegar l'autorització i per això van col·locar aquest record en el centre del nucli urbà, enfront de l'ajuntament. Qui abans negava el permís ara promou la memòria.
Per tant, un gran canvi.
Sí, a més, en l'acte de presentació de la web, el ministre de Foment de l'època, José Luis Abalos, va fer declaracions de penediment: “Crèiem que la reconciliació era no mirar enrere. Ens equivoquem”. Per primera vegada, un alt càrrec del PSOE va reconèixer públicament que la memòria de la transició va ser un error polític.
Continueu treballant amb les vostres recerques?
Estem investigant altres temes i indirectament apareix el del ferrocarril. A la Ribera de Navarra va haver-hi milers de treballadors forçosos i no hem trobat aquesta documentació. Encara tenim unes portes per a tocar, potser algun dia hi ha alguna sorpresa.
Gaur Donostian Orhipean, Gure Herria ezagutzen liburuaren edizio berria aurkeztu dute. Bertan Izan da egilea Xamar eta berarekin batera Antton Luku, Isabel Isazelaia eta Lander Majuelo.