A l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz porta anys. Com va arribar? Quines eren les seves funcions llavors? I com han canviat?
Mentre estudiava enginyeria em vaig acostar a l'entorn del basc a través de diversos grups que organitzaven activitats culturals en la universitat. En acabar la carrera, mentre buscava treball en la meva àrea, un amic d'AEK em va comentar que tenia la possibilitat de donar unes classes fins que sortís alguna cosa. Vaig començar així i res més adonar-me, vaig passar quinze anys allí. Després era impossible tornar a l'enginyeria. Vaig passar al Servei de Basc. Allí vaig començar fa divuit anys. Ara em dona una mica de vertigen, perquè em sembla que va ser ahir al matí.

En aquella època s'estaven posant en marxa els plans estratègics als ajuntaments, en línia amb el Pla General de Promoció de l'Ús del Basc. A això vaig entrar. Hi ha hagut tres generacions en els serveis de basc. A la primera li va tocar regular: ordenances, serveis, traducció, cursos d'aprenentatge de basc, subvencions... La majoria d'aspectes organitzatius. Quan nosaltres entrem en el Servei de Basc ens trobem que els treballadors estaven molt vinculats a l'euskaldunización, que impartien cursos de basc (sobretot per a pares i mares), però també hi havia subvencions per a promocionar el basc al carrer.

Quan arribem, va ser un encàrrec: “heu de reunir-vos amb els agents de la indústria basca i elaborar un pla estratègic per a un període de 4-5 anys”. En aquesta època el Consell també estava elaborant el seu propi pla estratègic. Llavors vam aprendre què era un DAFO i des de llavors els DAFO ens han aparegut en tots els llocs.

Amb el temps s'adona que d'un pla estratègic a un altre es repeteixen els objectius, que es necessiten innovacions i que les innovacions arribaran d'un altre lloc. La clau està en com dinamitzar la societat, com crear una dinàmica social… En aquest sentit, la idea de governança és molt forta. El que nosaltres hem viscut ha estat un transsito o una transició cap a ell.

En aquests anys s'han produït canvis polítics a l'Ajuntament. Hi ha molta diferència entre governs municipals? Com són aquests moments de canvi de govern?
En totes les transicions es produeix una petita parada. Quan canvia també el partit que està en el Govern, té efecte, no mentirem. Cada partit et posa el marc en el qual has de treballar, però cal desmitificar-lo. La influència del partit de govern és aquí, però també la del regidor responsable: quina és la seva voluntat, quin joc dona els tècnics per a treballar… També és important el suport social de la línia impulsada pel servei de basc i fins a quin punt ha estat consensuada amb l'oposició. Si es cuiden bé totes aquestes coses, encara que es notin canvis, cal relativitzar-les. Sempre hi ha marge de treball.

Quina és la possibilitat que té el servei de basc per a incidir en altres àrees municipals i administratives? Com és la relació en l'actualitat? La
linealitat transversal es transforma en certa manera en una paraula tòtem. D'una banda, sembla que tot ha de ser una línia transversal, que cal aconseguir una política lingüística en tots els departaments. Però, d'altra banda, és cert que algunes polítiques públiques no poden dur-se a terme des d'un únic departament. Així succeeix també amb el tema de la diversitat. No pertany a ningú, però és de tots. No es tracta de fer política lingüística en tots els departaments. Hi ha departaments que han de reunir-se per a fer polítiques integrals i dins d'això cal estar la política lingüística. I això és complicat. El que hem viscut és que contínuament s'alternen avanços i retrocessos. Les relacions que es teixeixen dins de l'Ajuntament tenen molt a veure.

Si mirem des de fora, fa unes dècades no connectaríem Gasteiz amb el basc. Però en els últims anys ens arriben notícies d'iniciatives i projectes relacionats amb el basc. Alguna cosa està canviant?
Quant a la presència del basc, durant diversos anys s'ha fet un treball molt bonic. Aquest treball ha vingut en gran manera pel camí de l'educació. I el treball dels euskaltegis també ha estat molt important. El fet que hi hagi tanta gent euskaldunizada des d'on estàvem ha arribat de la mà d'aquests dos factors. En l'actualitat el percentatge de persones que són capaces d'entendre el basc se situa entorn del 49%. Hi ha hagut un gran canvi. Si mirem als joves, tres de cada quatre menors de 35 anys són capaços d'entendre el basc. Capacitat i oportunitat per a generar altres dinàmiques.

A la volta de la fase de basca, intentem destacar les portes que pot obrir l'obertura del rol de belarriprest a Vitòria. Si hi ha un lloc amb aquest potencial, és Vitòria. Hauríem de convertir-nos en “Ciutat Belarriprest”. Això permetria incrementar considerablement l'ús del basc.

La presència de la indústria basca és important. En un principi, els euskaltegis van ser el motor de l'activitat cultural basca. A continuació es van crear les associacions de basca, Kontseilua, Euskal Herrian Euskaraz i altres institucions, que van conformar una sòlida activitat cultural basca. El camí ha estat travessat per crisi i alts i baixos, però en general ha tingut una dinàmica forta.

Des del punt de vista quantitatiu, Vitòria s'ha euskaldunizado a si mateixa és espectacular i és molt difícil trobar un altre cas d'aquest tipus a Europa i en el món. Però això té una altra volta. Els euskaldunes de Vitòria-Gasteiz són joves, molts han après basc a l'escola i probablement tenen més facilitat per a fer-ho en castellà. I des del punt de vista qualitatiu es perceben algunes febleses que han de ser tingudes en compte. La realitat actual és millor que l'anterior, però ull, no podem ser triomfalistes. Aquí hi ha molt a fer.

Respecte a aquests joves euskaldunizados a l'escola, veu alguna clau especial?
Els espais i les xarxes de relacions són les claus. Les que funcionen en basc i les que agraden. Podem fer algunes coses, però elles han de fer-les per a triomfar. Al mateix temps, hem de posar unes bases per a crear consciència. "Som aquí i això pot anar d'un costat a un altre en funció de les decisions que prenguin vostès. Sapigueu d'on venim i on estem i decidir en funció d'això".

Avui dia hi ha coses que es poden fer només en basca amb els joves. Ja s'ha esmentat, tres de cada quatre menors de 35 anys ho entenen i, si es descendeix l'edat, es pot arribar al 90%.

Veus el moviment a favor del basc a la ciutat de manera saludable?
En moltes escoles no s'ha vist com a part de l'activitat cultural basca, però aquí hi ha un moviment bonic: les comissions de basca dels alumnes, els tècnics que s'encarreguen del programa Ulibarri, les associacions de pares i mares…, juntament amb l'associació GEU, han començat a crear les associacions de basca dels barris. I després cal destacar el que no entenem de ple en basc, les associacions que, entre altres objectius, també treballen el basc. I per a incloure-ho ara hem de fer els passos. El que de forma àmplia es pot entendre com la indústria basca per a entrar a Vitòria-Gasteiz. Es tracta d'un punt de trobada i l'Ajuntament també. Ja existeix una tasca. Sempre hi ha hagut penetració i connexió, però encara hi ha treball.

Un altre fenomen interessant és la revista Alea. Porta funcionant uns deu anys. Va omplir el buit deixat per la revista Geu i avui dia exerceix un paper fonamental a Àlaba i Vitòria.

Com hauríem d'abordar el tema de la diversitat lingüística?La diversitat d'orígens
i llengües ha augmentat molt en els últims anys a Vitòria-Gasteiz i s'ha mostrat preocupat pel tema. En Carme Junyent hem tret una cita en parlar sobre aquest tema: “Té totes les possibilitats de perdre llengües petites en un context de bilingüisme; potser té més possibilitats d'avançar en una situació de pluralitat lingüística”. No ens perjudica. Al contrari, és bo per al basc reflectir aquesta diversitat, perquè serveix per a ampliar l'interès, el respecte i la responsabilitat cap a les llengües.

Tenen les ciutats un paper diferenciat en la revitalització del basc?S'ha
dit que a les ciutats es juga la revitalització del basc. Quant a la quantitat, la gent es reuneix i s'està recollint més. Les xarxes de relacions són més complexes i en elles es concentren els serveis. A la vista d'aquesta complexitat de les ciutats, hauríem d'apostar per augmentar el caràcter de l'activitat cultural basca. A més dels grups que treballen de manera expressa entorn del basc, hauríem d'impulsar nous lideratges que reforcin la revitalització del basc en tots els àmbits. Que els agents del sector tinguin un paper actiu a favor del basc en l'àmbit del comerç, en els tallers, en l'oci o en qualsevol altre. Aquests grups que considerem perifèrics en Euskalgintza haurien de situar-se més prop del centro en la ciutat, tenint en compte la complexitat de les relacions anteriorment esmentades.

S'està ampliant la possibilitat de governança compartida de la política lingüística més enllà del marc local?
Està ocorrent en part. S'estan fent alguns passos. Això no significa que no hi hagi tensions ni incidents. Quan una gent amb diferents punts de vista es posa a treballar junts, sorgeixen tensions, es produeixen contradiccions i es produeixen desacords. Es tracta de com es gestiona això. Cal treballar sobre uns mínims acordats, sabent que es generaran crítiques i discrepàncies i que cal reconèixer-ho. Ho està fent, però sens dubte caldrà fer més.

Quant a la política lingüística, cap a on s'està movent la societat, cap a l'augment de consensos o cap a la divergència?
Algunes preguntes socials no s'han formulat. Si comencem a definir amb precisió quin tipus de societat volem, sortiran les discrepàncies. Però si intentem diagnosticar la situació actual i decidir una direcció, segurament tindrem més possibilitats de consens.

Segueix els estudis sociolingüístics i els desenvolupaments teòrics. Destacaries algun corrent o idea sobre la qual parar esment?
Segueixo aquestes coses des de la curiositat. La teoria de la revitalització del basc serà necessàriament una teoria de transformació social. La revitalització del llenguatge és una transformació social. Les recerques i treballs que s'extreuen en l'actualitat se centren en aquesta relació. En relació amb la sociologia, amb la innovació social i també amb la teoria de l'administració pública. Tot això cal tenir-ho en compte, perquè influeix en la revitalització del basc.

Fa uns anys crèiem que podíem llegir tot el que es publicava sobre el tema. Avui dia és impossible. És de mareig tractar de seguir tota la dinàmica existent.

Els treballs que s'estan realitzant entorn de l'activació se'm fan molt interessants. Si l'única manera de canviar això és a través d'un gran grup de persones actives crítiques com ho fas per a aconseguir-ho? Aquí hi ha una clau.

Coneixes algun model per a connectar amb èxit les polítiques públiques i l'activisme social?
Hi ha un paral·lelisme amb l'ecologisme, per exemple. Hi ha una preocupació en l'administració pública, un activisme que porta molts anys, un àmbit acadèmic que pren el tema cada vegada més de debò… Els problemes són similars: les discrepàncies en els ritmes, en les mesures a adoptar… I la impossibilitat de prendre decisions sabent el que caldria fer. Veig el paral·lelisme, però no sé si d'aquí podem aprendre molt.

Des del feminisme també tenim molt a aprendre entorn de l'activació. S'està convertint en un tòpic dir això, però en els últims anys han donat un repàs i tenim alguna cosa a aprendre. En els últims anys hem conegut diverses sessions i conferències sobre la relació entre el feminisme i la cultura basca, però recentment en Gorbeialdea el feminisme i la cultura basca es van posar a la tercera part de l'ecologia i van sortir coses interessants. Això és el que cal mirar.