Mayotte està a 8.000 quilòmetres de París. Petita illa de l'oceà Índic, amb estatut departamental i regional d'ultramar francès i dependent de França des de la seva colonització en 1841. 376 km², situats en el continent africà, dins de l'arxipèlag dels Comores. Un territori de gran misèria social, a pesar que a penes es parla d'això en la metròpoli: 77% viu en la pobresa, quan són el 14% en la metròpoli de França; la taxa d'atur és del 30% –el 8% en la metròpoli–; el 29% té aigua disponible a casa; el nivell mitjà de vida en la metròpoli és de 1.700 euros, en Mayott és de 260 euros; i el 40% dels habitatges són barraques precàries de xapa de ferro, que comptabilitzen 63.100, un 4,1% anual. Aquestes dades pertanyen a l'Institut Francès d'Estadística INSEE. També “França”, en el sud global, “França”, lluny de París.

Però la misèria social i econòmica no la sofreixen tots per igual. En aquest sentit, el perfil dels residents en les barraques és significatiu. En primer lloc, el 65% són immigrants i, entre els francesos que viuen en ell, només el 10% és originari de la metròpoli.

L'illa, de 290.000 habitants oficialment, compta amb un 50% de forans, el 95% d'ells de Komores. Com no els resultarà atractiu el tros de “França” a 67 quilòmetres? Els Kwassa kwassa són els comoretanos que anomenen vaixells ttip de pesca –no es diu que aquesta llengua no és l'única llengua oficial coneguda i francesa–, i el drama de Kwassa kwass que torna a ficar-se en aquests vaixells i perden vida intentant arribar a França.

12.000 morts en vint anys

12.000 persones s'han ofegat en els últims vint anys en els 67 quilòmetres que separen Mayotte de l'illa d'Anjuan, en l'arxipèlag. Aquestes ttipis naus no desborden els avatars d'aquest oceà i fa temps que l'espai es coneix com el “cementiri dels immigrants”. L'associació Cimade, que ajuda als immigrants, lamenta la falta de consideració dels següents cadàvers ingerits per les aigües: “La majoria no s'han identificat. No obstant això, en el fetge de cada persona desapareguda estan una mare, un pare, una parella, un nen, un kusi o un amic, en la incertesa i en la impossibilitat de canalitzar dignament el dol”.

En lloc de desenvolupar rutes segures, França té diners i infraestructures destinades a obstaculitzar la migració, sovint vulnerant els drets humans. Entre altres coses, a diferència de la metròpoli, el permís d'estada no els serveix per a tot l'Estat francès ni per a viatjar per Europa, i també estan condicionats per l'assoliment de la ciutadania francesa, és a dir, endurida, per als jus solis o creats a França. Amb 136 emplaçaments, Mayotten és un dels centres de retenció més grans, amb 90 places addicionals per a detencions a curt termini. El 60% de les expulsions de França són canalitzades. Cada any són 20.000 els expulsats, sense temps per a posar o estudiar la demanda de colom asilo. “El temps de retenció és tan curt que no veiem a tots els detinguts; estem donant suport a un 20% de mitjana”, afirma la directora de l'associació Solidarité Mayotte.

Més que solidaritat, predominen les divisions entre els comores per la tendència a causar-se en l'altre el culpable de la pròpia misèria: d'una banda, els comoreños de Mayotte, els francesos, els pobres, i per un altre, els comoreños de les illes veïnes, no franceses i molt pobres. L'ambient s'agreuja enormement, encara que continua sent desinteressat per a París.

Un dels exemples més significatius és que des del 13 de desembre l'associació Cimade està sent bloquejada per extramurs de la dreta, amb més d'un mes tallant el camí als treballadors i col·laboradors de l'associació, sense cap reacció ni intervenció de l'Estat francès. Pregunten perquè l'associació sigui expulsada de l'illa. Cimade recorre a la justícia per a desbloquejar la situació i reorientar dignament l'ajuda als immigrants.

Balcanització de l'arxipèlag dels comores, des de París

En lloc de seguir en l'arxipèlag dels Comores, Mayotte França el va separar de les altres tres illes (Gran Comore, Anjuan i Moheli). Seguint el Dret internacional, el 22 de desembre de 1974 l'arxipèlag de la independència va aconseguir una gran majoria de la recuperació de la sobirania. Mayotte va ser l'única que va lluitar contra la independència. En vista d'això, París va dur a terme la balcanització de l'arxipèlag per a continuar sent present en l'oceà Índic. Va dividir inconscientment llengües, cultures, religions i relacions històricament profundes. No obstant això, l'arxipèlag és conegut com a Estat independent per la pròpia Organització de les Nacions Unides com la Unió dels Comores.

El vent va portar el principi d'Olivier Stirn, secretari d'Estat dels departaments i territoris d'ultramar de l'època: “El Govern francès ha mostrat el seu suport a la realització d'una consulta general per tres raons. En primer lloc, jurídic, perquè seguim el dret internacional perquè ens basem en les limitacions de la colònia; en segon lloc, perquè no podem tenir una pluralitat estatutària en l'arxipèlag; i, finalment, perquè França no busca una divisió entre comoreños”. En 1976 van organitzar el segon referèndum sobre el manteniment del domini de França, només en aquest període en Mayott, i la immensa majoria es va oposar a la independència.

No van aparèixer els beneficis que suposadament els suposaria quedar-se en el si de França, i la situació va empitjorar: “No podem parlar més d'Eldorado, Mayotte s'ha convertit en un polvorí, un engreixador de pasta, un Titanic a la deriva”, afirma el jurista André Oraison en el mitjà Zinfos 974. Així, la convivència entre els comoreños es va deteriorant dia a dia.
Mayotte va ser la primera parada de la gira de campanya al desembre de la candidata d'extrema dreta, Marini Le pen. Cimade es va reunir amb els blocadors per a fer-los arribar el missatge racista que volien escoltar... a canvi de vots.