A Navarra i en la Comunitat Autònoma del País Basc el nombre de treballadors eventuals supera el 20% en la majoria de les empreses. En un terç, aquest percentatge de treballadors sense ocupació fixa supera el 40% de la plantilla. El principal tipus de contractació és el contracte eventual per circumstàncies de la producció, seguit del contracte d'obres i serveis. En el cas de Navarra, dels contractes signats l'any 2021, els definitius van ser el 6,85%, la meitat dels contractes van ser de tipus eventual per circumstàncies de la producció i el 22% dels contractes d'obra i servei.

Les dades mostren una clara dualitat i un caràcter sistèmic en el mercat laboral peninsular basc. En aquesta època del postfordisme, la subcontractació i la precarització de les condicions laborals és l'estratègia del capital cap al treball, que s'ha anat aprofundint en els últims 50 anys. Per a assegurar la flexibilitat laboral és necessari que es neguin els drets laborals i que es redueixi l'exercici d'aquests drets a conseqüència de l'assetjament i la repressió de les empreses. Així s'explica l'ús fraudulent i massiu de la contractació temporal. No és una anomalia, sinó una normalitat.

Miri, des de Madrid ens ofereixen una nova reforma laboral, dient que és un gran avanç per als treballadors, insistint que està prenent el camí per a acabar amb aquesta dualitat. Si es vol trencar la dualitat del mercat de treball, segurament caldrà incidir en tota la relació laboral, no sols en l'apartat de contractació. En la reforma s'ha treballat la flexibilitat de penetració –és a dir, els tipus de contractes–, però no s'ha treballat la flexibilitat de sortida –els acomiadaments i l'extinció dels contractes de treball–, mesures que reforcen la posició del treballador. L'acomiadament és lliure en l'actualitat; l'empresa, a canvi, pot incórrer en il·legalitat.

L'acord entre el Govern, les patronals i els sindicats no s'oposa als elements centrals de les Reformes Laborals de 2010 i 2012, és a dir, al desplegament de la flexibilitat interna i externa de les empreses. La flexibilitat interna deixa en mans de l'empresa un canvi en les condicions de treball: horari, lloc de treball, torns de treball… La flexibilitat exterior es basa en l'acomiadament lliure, que s'ha simplificat, fent-lo cada vegada més barat. Destaca la flexibilitat de les mesures basades en raons econòmiques, productives, tècniques i organitzatives, que facilita els acomiadaments econòmics i l'adopció de mesures internes en l'empresa.

Darrere està la Unió Europea, sent una de les condicions per a rebre fons europeus aquesta reforma laboral. Per a això, es planteja aquest joc d'estafadors amb la finalitat de reduir estadísticament la contractació temporal que genera vergonya, promovent un altre tipus de contractes precaris. El problema de caràcter sistèmic no se superarà modificant un article de l'Estatut dels Treballadors. D'altra banda, existeix una relegitimació del model sindical impulsat i secundat pel Règim de 1978, que pretén excloure diverses alternatives sindicals.

Aquesta dècada serà econòmicament inestable. Es pretén una ràpida introducció dels canvis tecnològics i una transformació de les estructures empresarials. El paper actual de cada territori en l'economia europea i mundial està en joc, estenent la incertesa sobre l'especialització econòmica del futur. Enfront d'això, els poders econòmics volen controlar els conflictes laborals, necessiten un sindicalisme compromès amb el sistema. Aquesta és la intenció que pot seguir l'última reforma laboral que es portarà des d'Europa i que es vol aplicar des de Madrid.