Quan era petita la nostra filla deia llum negra a la foscor. Semblava que entenia la foscor no com una falta de llum, sinó com un altre tipus de llum. Els científics van demostrar fa temps que el que podem veure està relacionat amb les interaccions entre la matèria, la llum i els nostres ulls. Però en la petita experiència vital de la seva filla, la idea d'inclaridad no existia encara.
Anys després vaig conèixer la teoria dels colors de Von Goethe. Goeth deia que la comprensió de la naturalesa havia de venir de l'experiència, perquè els nostres sentits en els nostres cossos han estat desenvolupats per a això. Deia que per a entendre la naturalesa, en lloc de triturar-la en trossos, calia fer una observació de la naturalesa íntegrament. Però al llarg de la història humana, les petites observacions i la recollida de dades de les mostres han estat claus. També crear entorns controlats per a reproduir esdeveniments en determinades condicions i desenvolupar coneixement amb canvis. És així com neix la gran quantitat de tecnologia que tenim avui dia.
Estem introduint la mateixa idea en el nostre dia a dia: estem creant entorns esportius en l'àmbit digital, entorns de control mensual, entorns de selecció de la millor parella… Sembla que estan dissenyats amb la mateixa lògica. Perquè pensem que les dades que recollim en aquests entorns controlats suposaran un nou coneixement per al desenvolupament humà? La manera de pensar de Goethe, no obstant això, últimament no puc llevar-me del cap, i crec que tots aquests entorns porten en si mateixos una dinàmica de no escoltar d'alguna manera el nostre cos. Com a mediadors de la percepció.
No sé si en alguna ocasió hem tingut ben desenvolupada la capacitat d'escoltar el nostre cos, però tots aquests mitjans de percepció poden ser un obstacle en aquesta tasca, tret que qui els utilitzi hagi tingut abans un marge per a desenvolupar aquesta capacitat d'escoltar el seu propi cos, tret que el seu cos hagi tingut una experiència de sorpresa amb la naturalesa.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]
Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]
Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]
Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]
Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]
Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]
La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.
Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]
Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]
Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]
El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]