Es compleixen deu anys de la mort de José Luis Alvarez Txillardegi. Les efemèrides donen l'excusa per a recollir i crear iniciatives. Per a homenatjar l'euskaltzale i emprenedor donostiarra, res millor que els llibres. Va deixar enrere una enorme aportació de cel·lulosa i tinta.

L'editorial Susa ha reunit les cròniques de viatges de l'escriptor i altres. En les dècades de 1960 i 1970 han recopilat textos publicats en Anaitasuna, Punt i hora, Plazara, Argia i Zeruko Argia. A més de Chillardegi articulista, historiador, novel·lista i assagista, “tenim aquí una Txillardegi sense reconèixer, el model més alt d'un gènere literari bell i marginat sense reconèixer”, segons Koldo Izagirre.

Les cròniques de viatge de Txillardegi no són, per descomptat, els viatges normals del turista. Perquè estava en l'exili, d'una banda, perquè anava amb una set de saviesa pròpia, per un altre: “Exili més curiositat Txillardegi, món més Euskal Herria, Txillardegi”.

La xerrada-presentació ha tingut lloc en el Museu Sant Telmo de Sant Sebastià. Gorka Bereziartua, d'ARGIA, ha dit clarament: “Crec que és alguna cosa per a celebrar aquest llibre que recull les cròniques de Txillardegi. Perquè ens demostra que les coses es feien d'una altra manera en aquesta època en la qual es van escriure”.

Bereciartua ha subratllat que no vol “idealitzar” el periodisme dels anys 1960 i 1970 –per la crisi, el risc i la precarietat que vivia–, “però aquestes cròniques de Txillardegi tenen una anomenada al futur. Els que ens conviden a mirar d'una altra manera als periodistes d'avui, a escapar dels paranys d'aquesta època que vol limitar tot a les dades fredes. Ens convida a ser cronistes de tots nosaltres i nosaltres”.

Txillardegi apareix “molt humà, molt pròxim. Et porta al seu costat”, segons Juan Luis Zabala. També va mostrar la seva preocupació per com s'entén avui l'aportació de Txillardegi al basc unificat. A la xerrada ha assistit el grup Chill Màfia, que ha escoltat els riures d'un públic ancià, i encara sort que no ha fet bromes com Chill-Ardegi, amb l'esperança que Kiliki Fresc relacionés l'euskara batua amb Sabí Arana en una entrevista. Va voler subratllar que el “euskara batua es va fer contra la transparència”.

Koldo Izagirre ha completat la reflexió. Sabí Arana té una escultura a Bilbao: “Euzkadi dona euzkotarron aberria”. Txillardegik és un petit grafitti en l'Antic “Euskara dona euskaldunon aberria”. Perquè la declaració no és aleatòria. Cal lluitar per la declaració. Com la memòria.