Al desembre han finalitzat les sessions artístiques desenvolupades en Landart l'any 2021. Com ja s'ha fet en edicions anteriors, diversos artistes navarresos han estat seleccionats per a realitzar intervencions artístiques en diverses localitats rurals. En això consisteix, com el seu propi nom indica, la iniciativa: entre el camp. Cada artista o col·lectiu té un termini per a desenvolupar el projecte i després es presenten a mode d'exposició, exhibició o performance. Encara que cada projecte es desenvolupa de manera autònoma, també es realitzen reunions i intercanvis.

La relació entre el camp i l'art és tibant. El triangle format per l'ètica antropològica, la imatge cinematogràfica i el colonialisme està directament relacionat amb aquestes tensions. L'ús del dispositiu cinematogràfic va començar a difondre's a la fi del segle XIX, moment en el qual es reconeix a l'antropologia una disciplina específica. La importància de la imatge està impulsada per la curiositat per les cultures locals en situacions colonials, que d'alguna manera s'utilitzava com a prova o testimoniatge per a l'investigador que tornava al seu país d'origen. Els etnògrafs màrtir que han anat a rodar la bèstia, òbviament, no passen la barrera de l'èticament correcte avui. Però tampoc existeix en l'actualitat un mesurament o definició consensuada d'aquesta barrera. Potser el debat de l'ètica és interminable, l'ètica més exigent possible. Per a alguns, l'avorrit. A més de l'antropologia, cada vegada són més freqüents les intervencions artístiques en el món rural. No obstant això, hi ha alguna cosa que ocorre quan s'uneixen les paraules camp i art.

En molts casos, les intervencions artístiques dels pobles són realitzades per un artista que arriba de fora (generalment de la ciutat). És el que ocorre almenys en els últims temps. Potser eren més freqüents els artistes que creaven i treballaven en el mateix poble. No obstant això, més tard, tant en l'art com en la majoria dels oficis, el treball fos va ser imposat per la industrialització; lluny de satisfer les necessitats del poble, les ciutats van començar a poblar-se. Ara sembla que ha cobrat força un mecanisme contrari, ja que les iniciatives artístiques en el món rural són cada vegada més nombroses. És el que ocorre també en nosaltres. Podria estar relacionat amb l'imaginari de la vasquidad bucòlica o amb l'alarma de la crisi ecosocial. És possible que al poble trobem valors que alguns ja han perdut a la ciutat. Uns altres, deixen l'estrès de la ciutat durant uns dies i el representen com un espai de relaxació. Cadascun té la seva pròpia motivació, però totes són projeccions amb el camp construït des de l'exterior. I això té responsabilitat dins de si. Continuarem pensant en això en les línies que vinguin.

Quant al programa Landarte, es tracta d'una iniciativa coordinada per Anne Ibáñez i Marc Badal, que es duu a terme des de 2017. El col·lectiu format per Ibáñez i Badal, denominat Oficina Exterior, ha dut a terme diversos projectes previs relacionats amb l'art i el món rural. En 2016 va publicar el llibre Món clausurat (Món tancat), que recull la reflexió sobre la velocitat que el sistema actual exigeix, a través de l'autoedició. En 2017, el projecte Endemis(t)mo, la frontera com a hàbitat (Endemis(t)mo, límit com a hàbitat), es va dur a terme a Baixa Navarra per a la Xarxa d'Art de Caseriu. Després de diverses formacions, el col·lectiu duu a terme la coordinació i mediació de Landarte i és testimoni de les estades d'artistes i dels processos artístics que es duen a terme als pobles. El treball del col·lectiu es basa en l'escriptura, el disseny, els processos de reflexió col·lectiva i la dinamització territorial.

L'edició d'enguany Landarte s'ha desenvolupat en sis localitats, de la mà de sis artistes o col·lectius. D'una banda, la intervenció de Katixa Goldarazena en Zubieta, que reflexiona sobre la presència del cos en la vida. En la localitat de Murieta, en la zona d'Estella, ha col·laborat el col·lectiu Elkarrekin en la intervenció de De Chopera a Chopera. Agezan Taxio Ardanaz, amb la proposta Cavalca Cavalca, ha treballat al costat de l'artista Maion Creua entorn del teatre i el cinema. Murillo el Fruit Ana Maestrojuán ha col·laborat en el desenvolupament del projecte denominat Càpsules d'informació. Segons l'artista, “expliqués què és i què va ser el poble per a la ciutadania a través de gravacions de trobades amb ciutadans de diferents edats i procedències. Les diferents veus i punts de vista es gravaran i expressaran de diferents maneres”. Artzibarren Pr0t0c0lectiv0 ha desenvolupat la creació Descamino.

El projecte que dona nom a aquest article és el realitzat per Arantza Santesteban a la Vall d'Araitz: Contra la fascinació. Trencar l'aura. Santesteban ha volgut explorar la relació entre algunes de les actuacions artístiques i el paisatge que s'han desenvolupat a la vall d'Araitz en les últimes dècades. Per a això, l'artista ha pres com a punt de partida la fotografia presa per Lou Reed a la serra. A la foto de Reed, el paisatge està envoltat d'una boira molt especial i amb una gran lluminositat. Empès per la reflexió sobre el cas de Walter Benjamin, Santesteban intenta esbrinar com fer visible aquesta espècie d'aura. A més, més enllà d'aquesta imatge bucòlica de la vall, ha volgut acostar-se a la seva problemàtica i trencar l'aura. Igual que ho han fet diversos artistes, ha volgut dur a terme una intervenció artística, però qüestionant la idealització del lloc.

Una vegada finalitzades les estades, el resultat ha estat una pel·lícula documental experimental de divuit minuts. Santesteban segueix a diverses persones que viuen a la vall pels Majos. D'una banda, l'home que parla dels canvis en el món rural; per un altre, la dona que està lluny del seu país d'origen; per un altre, una dona que enquadra amb una càmera especial; i finalment, els joves que fan Tik toks i fotografien el capvespre. Cadascun d'ells té una manera de mirar l'entorn, recollir-lo a la foto i registrar-lo. I també comprensible. L'artista també té la seva. El joc entre els punts de vista i l'aura complementa la comprensió de l'espai no únic com a ecosistema viu.

El resultat és sincer amb la trajectòria. Una pel·lícula que mira a unes altres, mentre les altres miren. És una representació que, en lloc de representar amb un lloc, tracta d'acostar-se a les representacions. El que està pensant no sols en el dia a dia de la vall d'Araitz, sinó també en la connexió entre art i camp.