En els temps estranys i turbulents que vivim, i més encara per Nadal, sempre és agradable mantenir als clàssics, plens de dolçor i d'encantadors somnis. Gaudir d'una nit de ballet clàssic és sempre un bon moment que permet desconnectar de la realitat i submergir-se en un món ideal de fantasia. Però a més, si és un dels títols més meravellosos de Tchaikovsky, el plaer es multiplica per mil.

El trencanous és un clàssic de Nadal, però malgrat haver-lo vist mil vegades, en aquest treball sempre trobem detalls i idees per a pensar. Es tracta del tercer ballet compost per Tchaikovsky, després del llac dels Cignes i la bella Loti, i la coreografia va ser creada per Marius Petipa i ∆Ivanov. Es va estrenar en 1892, però és curiós que la seva fama va començar a partir de 1960. Uns cinquanta anys després de la seva estrena, Walt Disney va utilitzar una part musical del Trencanous en la pel·lícula Fantasia de 1940. A la gent li va agradar la pel·lícula i va començar a interessar-se pel ballet. L'interès va augmentar quan el muntatge de la Trencanous de George Balanchine va ser emès en televisió a la fi de 1950. El ballet s'ha representat des de llavors en molts llocs, i potser s'hagi convertit en el més conegut de tots els ballets dels països occidentals, sobretot per Nadal.

En aquesta ocasió hem pogut gaudir del muntatge ofert pel Ballet Royal Russian. Grup fundat en 2008 per Anatoliy Kazatskiy que recull tota la tradició escolar del ballet clàssic de Rússia. D'altra banda, és un grup que pretén introduir noves tendències coreogràfiques i, a més, fomenta nous talents de dansa al seu país.

Vam poder veure i gaudir de la millor tradició del ballet rus. Karina Telvar (en el paper de Clara) i els ballarins protagonistes d'Arsen Marusenko (en el del Príncep) van fer deliciosos pas à deux, plens de coordinació i sensibilitat. També va destacar l'elegància de la dansa de Mykola Steshenko, en el rol de Trencanous, i el virtuosisme d'Anatoliy Kazatskiy, en el paper de Drosselmeier, ens va sorprendre.

Potser les que més es van distorsionar van ser les sessions grupals, sense coordinació ni treball en profunditat. D'altra banda, el decorat i la indumentària no estaven a l'altura de la qualitat de l'obra i dels solistes. Però això, com és sabut, és una qüestió de diners. Sens dubte, ens van oferir una obra i un muntatge per a gaudir.