En 2009, coincidint amb la presentació de la candidatura de la capitalitat cultural, van venir les primeres inquietuds i crítiques. La Capital de la Tortura Sant Sebastià o els adhesius culturals del Capital es van difondre molt. Així mateix, a l'abril de 2010, Quants missatges… varis (2016) estafes! Sota el lema "Amb el lema", nombroses comissions de festes, associacions de veïns i associacions de suport al basc van organitzar una concentració.

En qualsevol cas, quan Bildu va prendre el projecte, les crítiques es van reduir fins a 2014. El logo gegant DSS2016EU, situat en el vessant del mont Igeldo, es van tapar sota el lema AHT TAV EZ Mou-te! moviments, complint la badia de la Petxina amb deu dies de reivindicació.

Algú recordarà, com va reconèixer Itxaso, com van ser de nit Odón Elorza del PSE-EE, Denis Itxaso, Jorge Letamendia i Alberto Rodriguez "vestits de barrets de pluja" a retirar la coberta i a restablir el logo de DSS2016EU. El fet que l'ex alcalde es mostrés disposat a passar a l'acció diu molt de la situació que vivia la ciutat. Perquè la imatge va adquirir especial rellevància en Donostia 2016. El moviment contra el TAV va organitzar tirant de l'acció els primers debats: Azpiegiturak, TAV i Capitalitat Cultural 2016: Transformació cultural o mercantilització de la ciutat?

D'aquestes reflexions va sorgir el moviment Desokupatu 2016, que recollia les primeres reflexions de la manera següent: "Creiem que la Capitalitat Europea 2016 és una eina per a la comercialització de la ciutat, amb una clara orientació a la promoció turística de la ‘marca’ per a fer de Sant Sebastià una mercaderia. La ‘cultura’ és un reclam per a fer vendible l'espai urbà i la ciutat”.

L'antropòleg barceloní Manuel Delgado va realitzar en 2015 una prestigiosa xerrada en la qual ja s'havien donat molts debats i es veia que el projecte no anava a portar el que es deia. La conferència es deia "la cultura com a excusa" i en ella es parlava del mercat " de les ciutats", la idea de vendre la ciutat com a marca. "Aquest tipus de projectes es denominen amb principis abstractes universals: convivència, pau, cultura… En aquest cas, ningú pot estar en contra de la cultura. En definitiva, què és la cultura? ".

Delgado també buscava la convivència: "Jo al carrer no veig a la gent enfadada. Quina és la convivència? Volen imposar una visió: ‘La cultura ha vençut el conflicte’. Es tracta d'això, de pacificar, i de fer les ciutats submises, amables i dignes".

Per a ell, la capitalitat, a més de vendre la ciutat, ven figurants: "Tot és un espot publicitari en el qual cadascun té el seu paper, el somriure, en això consisteix la participació". En definitiva, "es tracta d'estendre la cultura de la classe mitjana, per a la gent de classe mitjana, en una ciutat en la qual tothom és de classe mitjana. I els que no ho són, o no ho semblen, seran eliminatoris".

Per a llavors, els moviments populars donostiarres es van sumar a la venda de la marca de la ciutat de la capitalitat. I això, en un context de creixement continu.

El problema del turisme i l'habitatge

Sens dubte, el problema del turisme i l'habitatge a Sant Sebastià és un fenomen que s'ha aguditzat en els últims anys. En les dades, no obstant això, el creixement és menys mecànic. En la taula superior es comptabilitza el nombre de pernoctacions en hotels sense tenir en compte altres pernoctacions. Entre 2011 i 2019 s'han realitzat 574.096 pernoctacions més als hotels de Sant Sebastià (un 30% més).

Les xifres són molt més altes si es té en compte Airbnb i altres allotjaments turístics. En 2016 es van estimar 1.894.610 estades, a més d'hotels (600.000 més). De fet, el tema dels hotels ha cobrat notorietat a la ciutat, amb l'obertura de 45 nous hotels des de 2016 a Sant Sebastià, amb més de 3.000 llits.

Airbnb compta, a la fi de 2021, amb 1.432 llars a Sant Sebastià. D'elles, 982, és a dir, el 68%, corresponen a propietaris amb diverses propietats: FeelFree Rental, per exemple, ofereix 129 cases i The Rentals Colection 72.

També ha influït en l'habitatge. En 2015 el metre quadrat costava 3.627 euros i al novembre de 2021 el preu ha ascendit a 4.925 euros. Quant al lloguer, el preu del lloguer a l'abril de 2016 era de 11,9 euros per metre quadrat a Sant Sebastià, al gener de 2021, de 15 euros. Suposa un augment del 26,05%.

Catifa vermella ‘als grans’

És impossible marcar a l'única responsable en el procés de turisme i especulació que ha viscut la ciutat. El conegut geògraf David Harvey també va reconèixer en el seu llibre Ciutats Rebels que el conflicte entre ETA i els Estats afectava el turisme a Euskal Herria.

A partir de 2011, com deia Delgado, calia ensenyar als inversors que la ciutat estava pacificada. I per a aquest discurs va servir el 2016.

En qualsevol cas, el periodista Aingeru Mungia va anunciar en El Diario Vasco en 2014 el que estava a punt de succeir en l'article Els gran es peguen per Donostia [Els magnats lluitant per Sant Sebastià]. L'interès de les grans marques d'Inditex i de tot el món a la ciutat es remarca quan "Sant Sebastià es trobava en Voga" i es va iniciar el procés de compra dels seus edificis.

La porta a la porta del 2016 s'afirmava que era un "incentiu" per a les grans marques i el turisme, i el més important, que en 2015 anava a acabar la llei de les rendes velles. I es va anunciar en brut: "Els comerços que porten dècades pagant lloguers molt baixos hauran de tirar la persiana. Els grans són aquí, amb hams i xarxes pelàgiques, esperant que les millors peces se les emporti a la boca".

2016, amb totes les seves bones intencions, va formar part d'un procés més global de la ciutat, demostrant a Europa, al món, que era un bon lloc per a la inversió. Els cartells "Sant Sebastià no està a la venda" ja no tenen massa sentit. Sant Sebastià ja ha estat venuda i no ens queda res.