Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Interpretacions de la pesta de Justinià

  • Constantinoble, maig 542. Segons el Procopio de César, la pesta encesa dos anys abans a Etiòpia va arribar a la capital de l'imperi bizantí...
Justiniano enperadorea eta bere gortea, Ravenako San Vitale elizako mosaikoan. Izurriak haren izena hartu zuen,  pandemiak bereziki bere agintaldian Bizantziar Inperioa astindu zuelako.
Justiniano enperadorea eta bere gortea, Ravenako San Vitale elizako mosaikoan. Izurriak haren izena hartu zuen, pandemiak bereziki bere agintaldian Bizantziar Inperioa astindu zuelako.

En quatre mesos va causar 300.000 morts, prop de la meitat de la població de la ciutat. A més de Bizantzio, la pesta neumónica va afectar diverses regions d'Europa, Àsia i Àfrica, amb el que van morir entre 25 i 50 milions de persones, entre el 13 i el 26% de la població mundial de l'època. Per tant, va ser una de les pandèmies més greus de tots els temps.

Les noves tecnologies i descobriments han qüestionat aquesta versió en els últims temps. D'una banda, les recerques indiquen que la pesta va tenir el seu origen a la Xina. D'altra banda, recentment, investigant les petjades d'ADN del bacteri Yersínia Pestis, hem conegut que la plaga va arribar a les illes Britàniques abans de Constantinoble. Això significa que la malaltia es va propagar més ràpid i violentament pel nord que al Mediterrani. O, dit d'una altra manera, que va tenir una influència menor de l'esperada en l'Imperi Bizantí.

A aquesta conclusió va arribar l'historiador Jean Durliat en 1989. Segons Durliat, era molt difícil fer una anàlisi general de la plaga, ja que exigia una anàlisi àmplia i variada àmbit geogràfic i cultural. El propi Durliat es va esforçar en això analitzant, a més dels textos, les obres d'art i les fonts arqueològiques, epigràfiques, paleogràfiques i numismàtiques, i va concloure que el desastre causat per la pesta no va ser per a tant de temps.

Les noves tecnologies han pal·liat les dificultats que suposa l'estudi de tantes fonts. En els últims anys, entre altres coses, els investigadors han volgut mesurar el pes de la pesta utilitzant motors de cerca. Així, en els anys 2019 i 2020 es van publicar diversos estudis que coincideixen amb la interpretació de Durliat: Han arribat a dir que va ser una pandèmia de “poca importància”, “similar als brots actuals de grip”.

Recentment, l'historiador de la Universitat de Cambridge, Peter Sarris, ha publicat un altre estudi en la revista Pilot & Present. En ella critica l'escepticisme dels últims estudis. Per exemple, indica que a través dels motors de cerca la quantitat de fonts sí, però que no es té en compte la qualitat. “La pandèmia va influir en les estructures socials, en la distribució dels recursos econòmics i també en les mentalitats. I des d'aquest dia tenim molt a aprendre”.

Per tant, de moment, els nous descobriments i dades, malgrat haver ajudat a resoldre algun dubte, han servit, principalment, per a alimentar interpretacions extremes.


T'interessa pel canal: Denboraren makina
Caçadora-Recollidora de Bilbao

En el desert de Coahuila (Mèxic), en el paratge denominat dunes de Bilbao, s'han trobat restes d'un esquelet humà. Després de ser estudiats pels arqueòlegs, conclouen que tenen entre 95 i 1250 anys i que estan relacionats amb la cultura de Candelaria.

La troballa ha estat una... [+]


Som fills de la cultura grega?

Golf d'Ambracia (Mar Jònic). En el segle XV a. 2 de setembre de 31. Els romans van aconseguir la victòria en la batalla naval d'Accio i van assegurar el control sobre Egipte. Per tant, l'hegemonia grega al Mediterrani es dona per conclosa en aquesta data, però la influència... [+]


La pintura figurativa més antiga

En el sud de l'illa indonèsia de Sulawesi, en la cova de Leang Karampuang, arqueòlegs de les universitats Griffith i Southern Cross i de l'Agència Nacional d'Indonèsia han descobert un quadre de tres figures antropomòrfiques i un senglar. Segons l'estudi publicat en la revista... [+]


Fugida denegada de Leonard Peltier

Naixement 20 de juliol de 1979 (els Estats Units) L'activista indígena Leonard Peltier i altres dos presos van fugir de la presó federal. Un dels fugitius va ser tirotejat en l'exterior de la presó, mentre que l'altre va ser detingut una hora i mitja després a una milla de... [+]


La cera: entre la vida i la mort

París 1845. L'economista i polític labortano Frédéric Bastiat (1801-1850) va escriure la sàtira Pétition donis fabricants de chandelles (La petició de les veleres). Opositor fervent al proteccionisme, va declarar amb ironia que els velers sol·licitaven protecció davant... [+]


Cementiri dels nens petits d'Auxerre

Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]


Novena i última

Naixement 7 de maig de 1824. Ludwig Van Beethoven (1770-1827) 9. Estrena de la Simfonia. Va ser l'última simfonia que va escriure el compositor alemany, però quant a la intenció, es pot dir que va ser la primera. Beethoven va escriure la Simfonia n.º1 en els anys 1799 i 1800,... [+]


La batuda penal hospitalària en la memòria

Naixement 27 de juny de 1944. Els soldats alemanys van realitzar una batuda en un petit poble d'uns 80 habitants de Zuberoa. Vuit persones van morir en l'acte i dinou van ser detingudes, totes civils, de les quals nou serien deportades i només dues sobreviurien dels camps de... [+]


Un altre desembarcament a Normandia

En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]


No tots els morts valen el mateix

Normandia. 6 de juny de 1944. Van iniciar l'operació Overlord: Milers de soldats britànics, estatunidencs i canadencs van desembarcar a les platges de Normandia per a canviar dràsticament el rumb de la Segona Guerra Mundial i, per tant, de la història. O almenys això és el... [+]


Bessó digital Uruken

va ser fundada per R fa uns 6.500 anys. I recentment, l'arqueòleg de l'Institut Alemany d'Arqueologia, Max Haibt, ha creat el "bessó digital" de la ciutat, utilitzant la tecnologia utilitzada en els videojocs.

L'equip ha realitzat un registre tridimensional dels 40 quilòmetres... [+]


Lliçons d'història i esclerosi múltiple

Mallorca, 1968. Neix la historiadora Joana María Escartin. En 1989 va ser diagnosticat d'esclerosi múltiple i va morir el passat 30 de maig a la seva ciutat natal, als 56 anys d'edat, coincidint amb el dia internacional de l'esclerosi múltiple.

Va cursar els seus estudis en la... [+]


La intervenció oncològica més antiga

Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]


Si em veus plorar

Cuenca de l'Elba, 1417. A causa de la sequera, el nivell del riu va descendir considerablement i algú va marcar el nivell de l'aigua en una pedra, tallant un rètol: “Si veus de nou aquesta pedra, ploraràs. L'aigua estava en aquest nivell en 1417”.

El següent rètol és de... [+]


El videojoc Japó del segle XIX

Fa unes setmanes Sony ha llançat el videojoc Rise of the Remaknin, en el qual els experts han destacat la posició històrica del joc. El joc està situat al Japó de mitjan segle XIX, en les proximitats de Yokohama, Edo i Kyoto.

O van ser els últims anys de l'era, en els anys... [+]


Eguneraketa berriak daude