Costa africana, a. C. Segle VII. Segons el faraó egipci Nekao II, els fenicis van navegar per Àfrica circúmica. Van partir del nord del Mar Roig, van recórrer tota la costa aquest del continent per l'Oceà Índic, van entrar en l'Oceà Atlàntic, es van dirigir cap al nord superant els vents i corrents oposats i van tornar de l'estret de Gibraltar al Mediterrani. O això és el que diu Heròdot (484-425 a. C.) en el tom IV de la Història.
Els fenicis van deixar poc patrimoni material i són coneguts principalment per historiadors grecs i romans. Van destacar principalment en la navegació i el comerç, estenent-se el Mediterrani d'est a oest, formant colònies en la costa africana. En alguns casos, a Cartago, per exemple, es van crear veritables ciutats, en altres magatzems portuaris emmurallats, va haver-hi conflictes amb els grecs per a controlar els centres i vies comercials, com la batalla d'Alalia… Però es van utilitzar formes comercials més tranquil·les que les turbulències i els trepidants intercanvis en els ports mediterranis.
Segons Heròdot, en el seu llibre IV, els fenicis realitzaven intercanvis sense cap mena de contacte entre els comerciants a Líbia, "més enllà de les Columnes d'Hèrcules". Els grecs deien a tot Àfrica quan la Columna de Líbia i Hèrcules deia que significaven l'estret de Gibraltar. Realitzaven intercanvis basats en la confiança i el respecte sense conèixer la llengua dels altres i sense aprofundir en les relacions.
Quan els fenicis arribaven a la costa, deixaven les seves mercaderies a la platja i encenien focs per a avisar als vilatans que, a través del fum, es podien iniciar a canvi. Els vilatans estudiaven llavors les mercaderies i, al seu judici, deixaven la reparació que mereixien, principalment en or, al costat de les mercaderies. Si els fenicis consideren que el preu és l'adequat, es prendrien or i posteriorment els vilatans rebran el comprat. “Però si no els sembla suficient, tornen als vaixells i els vilatans afegeixen més or fins a satisfer els desitjos dels altres, perquè se sap que uns no toquen or fins a aconseguir un preu adequat i altres no toquen mercaderies fins que els prenen el seu propi or”.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Avui dia, fa 50 anys, el moviment obrer d'Euskal Herria va escriure un capítol molt important de la seva història. En Hegoalde, uns 200.000 treballadors van realitzar una vaga general en protesta contra el règim franquista, que va durar dos mesos. Aquesta mobilització va... [+]