Totes les vides formen la meva vida: les vides del poeta”, deia Pablo Neruda quan confessa que va viure (Seix Barral, 1974). I què és la secció Upaingoa de Pamiel si no és un cistell de sastre en el qual es poden publicar poemes i híbrids i records? I què és Record, si no és un nyap, que un fil sensible i invisible el sosté exactament en l'aire?

No sé, francament, si és poesia Ho recordo, però així se m'ha fet a mi, ho he llegit com a tal i ho he gaudit en una sola lectura. És un llibre de deixants dels quals amb tots els encerts i errors creuem les difícils dècades dels 80 i 90: “Record a Christina Rosenvinge”, o “Record quants policies pertot arreu”.

Perquè nosaltres vam tenir la promesa tímida de florir sota els cadàvers d'Ez Dok Amairu i Pott, i, miri, ja hem començat a escriure les memòries: “Recordo el bar Swing”, “Record que menjava pasta crua”, “Record que quan et vas conèixer estaves amb un altre”. Alguns records són universals. Uns altres només els nostres.

Aritz Galarraga ha donat un bon to elegància i patetisme a la seva activitat d'evocació i afronta amb naturalitat el propi buit del futur: “Record que ja no soc”. Aquest llibre és una saudade sense melancolia, un confesamiento de mentida. D'aquesta manera, cada “record” d'aquesta lletania és autònom i pot generar un ressò diferent en cadascun de nosaltres. El record més ingenu pot ser el pur més profund del temps, i les coses profundes poden perdre pes. Hi ha rècords d'amor entre les tres paraules i hi ha mons resolts en tres. Aritz Galarraga sap riure's de si mateix i fer riure mentre el cor plora. Les portes blanques del BAB2 d'Anglet, les espurnes de raig de les rotaflex d'Itoiz, el Dogma 95... eren anys en què no m'acordava dels ensenyaments de Dogma que estan prohibits els trucs i filtres. I és que aquest llibre s'ha escrit utilitzant tots els trucs i filtres. El filtre de la distància, de la ironia, de l'el·lipsi… tot maneja perfectament a Aritz Galarraga per a dir la veritat, per a tornar a dir aquella bella veritat idealitzada que havíem pres com a veritable quan l'havíem viscut.