'Cuses estranyes, ja ja ja ja. El joc del calamar, kar kar. Estaré de riure! De veritat, què esteu demanant que les sèries es produeixin també en català o en basc, quan als països buidats no tenen ni fibra? ". Traduït: potser sou massa ximples per a veure el vostre egoisme, però no sabeu si no han arribat les fibres als pobles d'Espanya que s'han buidat, o perquè esteu demanant que una gent es produeixi les sèries en català o en basc?
Harrapazank! La persona ha de sentir-se en la punta de la branca superior en l'escala de poder, sense vergonya per a tirar de grandàries en les ràdios RNE o ÉSSER. És més, cal tirar-los de grandària per a riure's de l'acudit. “Ei, txo, quin vent t'ha colpejat? Són programes d'humor, res més. Ja és hora d'aprendre a riure'ns de nosaltres mateixos!”.
Quin vent dius? Galder González ha posat de manifest en un sol cop el truc del discurs en les xarxes socials: “Mentre unes persones lluiten per arribar a Internet a tots els pobles del seu país, unes altres lluiten per no morir de fam en un poblet de Somàlia. Compte de prioritat. / Us heu adonat del fàcil que és fer demagògia?”. Doncs això. No sé què dir del riure que ha provocat el recitat en català de títols de sèries estatunidenques i/o adaptatives, és tan irritant...
Demagògia. Supremacisme. Un discurs que s'assimila més fàcilment amb la disfressa d'humor, com a mostra del triomf d'un agent amb més recursos per a imposar-lo. “L'humor és la mediació política”, ens va comptar en ARGIA el sociòleg Uxua Anduaga: “L'humor és purament social, alguna cosa que s'aprèn i reprodueix, que s'està construint constantment, que està lluny de ser natural o natural i que té capacitat per a influir en la societat. No hi ha humor blanc, ximple o dòcil, perquè sempre transmet el judici, la valoració entre l'adequat i el que no és”.
I ara, una part de la comunitat que parla castellà, que té una gran presència en els mitjans de comunicació, ens està dient que no és bo demanar que les sèries es produeixin en català o en basc, que hi ha altres prioritats –el lema tradicional de la tornada de sempre–, que ens demanen que no siguem egoistes, que no imposem als capritxos nacionalistes –com veure a Navarra l'III–, que apliquem i laminem fins a l'anul·lació de les exigències del nostre discurs. L'humor és un recurs eficaç per a reforçar l'autoritat, ja que a través d'ell s'aferma la posició personal en la piràmide. Més encara.
Durant la setmana m'han preguntat com eren els articles que escrivia i si eren humorístics. Li vaig dir a l'interrogant que no, que m'agradaria, però no, veient el que passa al seu voltant.
Crec que normalment soc humorístic, però no és fàcil escriure res amb humor a la... [+]