L'epicentre és un llibre de set relats. Es tracta del primer treball de Nerea Loiola Pikaza per a adults que ha triat un títol suggeridor per a publicar el seu primer treball: Epicentre.

Per definició, l'epicentre és la part del sòl on més es perceben els terratrèmols o moviments sísmics, i en la lectura del llibre he pensat que la imatge que se'ns ofereix amb l'epicentre és realment encertada. Perquè en tots els relats es produeix un terratrèmol que canviarà radicalment la vida i la situació dels personatges fins llavors. Jo diria que en tots ells el tema general és el mateix: tots són exemples de l'impacte que tenen els fets i les decisions en les vides dels personatges. Els impactes ens mostren com qüestionen la vida “normal”, posant de manifest la complexitat i hipocresia dels personatges.

El llibre conté més elements que comparteixen tots els relats. Per exemple, les situacions que es presenten tenen a veure amb coses petites, amb els pensaments, sentiments i frases que tenen els personatges en el dia a dia. El sexe i el desig funcionen com a fil conductor entre relats. És a dir, la majoria dels personatges mostra dubtes, mentides, pors i plaers sobre el tema. Són presoners de les relacions de poder i el sexe és un element de demostració de la performance que és la seva vida. Alguns personatges, encara que de forma desconfiada, utilitzen teràpies alternatives per a superar les seves malalties i dificultats. Crec que són una mostra de la literatura contemporània i del panorama actual.

Cada història té també característiques diferencials i l'epicentre de cada personatge és diferent. En la mar blanca, el terratrèmol del bebè es deu a la malaltia de la seva mare i a la possible mort. El relat anomenat epicentre és un canvi de treball que provoca el moviment sísmic en les vides dels personatges i posa de manifest el paternalisme en la relació de parella.

Els relats segueixen una estructura lineal de contes tradicionals. Hi ha una situació inicial i després es trenca el terratrèmol. El diferent dels contes tradicionals és que les històries deixen el final sense resoldre, són obertes. El lector es trobarà en la necessitat de completar aquests contes.

Es tracta d'un llibre de lectura pausada –un relat avui i un altre l'endemà, per exemple– per a poder gaudir i entendre el pes i l'essència de les històries. Jo espero els pròxims llibres de Loyola, mentre llegeixo una altra cosa.