No fa molt CCOO ha recorregut al Govern Basc perquè s'ha exigit el coneixement del basc en el nivell B2 en els criteris de selecció de la borsa de treball conjunta de els/as agents eventuals. En certa manera és sorprenent que el sindicat hagi recorregut perquè ja s'havien realitzat altres dues convocatòries similars i CCOO no va acudir als tribunals ni ningú més. En les tres últimes convocatòries s'ha sol·licitat el nivell B2 a totes les persones que volen ser policies locals, i no obstant això, els municipis no aconsegueixen cobrir la seva demanda; la borsa de treball es buida en algunes èpoques de l'any i, per tant, se'ls troba a faltar a la Policia Municipal, i els que s'acullen no sempre compleixen el perfil lingüístic exigit pel municipi. Per posar un exemple, a l'estiu els pobles costaners demanen més policies municipals i no sempre aconsegueixen personal capacitat per a parlar en basc. Dit d'una altra manera, la demanda dels agents amb perfil lingüístic B2 és superior a l'oferta.

D'altra banda, hem parlat amb Ekaitz Oianguren d'ELA i Jon Ander Altube de LAB sobre el recurs de CCOO, i ni un ni l'altre comparteixen la decisió de CCOO. Els Ajuntaments no estan obligats a acudir a aquesta borsa de treball. Cada Ajuntament té competència per a disposar de la seva pròpia borsa de treball.

Oianguren i Altube no creuen que el recurs de CCOO tingui una llarga trajectòria. No obstant això, no volen posar massa força en la postura del sindicat, el que volen subratllar és que no es garanteixen els drets lingüístics dels ciutadans, perquè no es garanteixen els treballadors públics que sàpiguen basc, i uns i altres –sindicats, tribunals o decisions polítiques– aprofiten les escletxes per a fer passos enrere en la normalització del basc.

Com no deixar fuites

Els representants dels dos sindicats subratllen que es tracta d'un assumpte polític. Més enllà d'aquesta afirmació, per què no estan garantides les policies locals euskaldunes en els municipis bascos? Quines escletxes deixa la llei i com es poden tancar aquestes fuites?

Els interlocutors ens han explicat el panorama legal, descrivint una teranyina menys simple més enllà d'una simple llei.

D'una banda, els Agents de la Policia Municipal són, abans de res, personal municipal i són els Ajuntaments els que tenen competència sobre ells. L'Ajuntament podrà determinar els perfils de cada lloc de treball, inclòs l'idioma. L'Ajuntament determinarà si per a aquesta mena de places es precisa B2, o C1, o cap. Hem dit que l'entitat pública local té competència, però els dos sindicalistes ens han aclarit que la Llei del Basc condiciona els perfils lingüístics dels llocs de treball dels ajuntaments. Es realitza un càlcul de la proporció i es calcula en funció del número de vascohablantes del municipi el nombre de places que han de tenir perfil lingüístic, inclosos els policies locals. És a dir, els perfils lingüístics dels llocs de treball depenen de la situació sociolingüística del municipi. Dit d'una altra manera, l'aplicació del perfil B2 a tots els agents de la Policia Municipal en un municipi amb escàs coneixement del basc suposaria una vulneració de la llei i, per contra, una falta de respecte a la proporció de coneixement del basc del municipi i de presència d'agents euskaldunes. En opinió d'Oianguren i Altube, la Llei del Basc no hauria d'establir aquestes condicions, i tots els agents de la Policia Municipal haurien de tenir almenys el perfil B2. "Si no, –diu Oianguren–, en els petits pobles euskaldunes es parla de respecte als drets lingüístics i es reconeix que a Bilbao o a Vitòria haurem de fer-ho en castellà amb la Policia Municipal".

Els dos sindicalistes han fet una reflexió més profunda sobre el fil de la llengua. Plantegen la necessitat de debatre sobre el model de la Guàrdia Municipal. Tant ELA com LAB volen apostar per un model d'agent pròxim, coneixedor del poble i al servei de la ciutadania. Posen com a exemple les convocatòries de places provisionals: El ciutadà de Balmaseda pot ser agent de la Policia Municipal de Tolosa, sense conèixer la localitat. El basc és un dels eixos del model que volen impulsar: "Si volem impulsar el model comunitari hem començat molt malament entre el ciutadà i la policia municipal si no es pot utilitzar el basc", diu Altube. Oianguren ha volgut posar l'accent en la competència municipal: "Si volem garantir el coneixement del basc en les nostres policies locals, els ajuntaments tenen l'eina perquè, una vegada finalitzada la temporalitat, abandonin les OPE conjuntes i realitzin les seves pròpies oposicions que garanteixin el coneixement del basc".

Parlem de la competència municipal i de la Llei del Basc. Oianguren i Altube han parlat també de la Llei de Policia. Aquesta llei inclou als ertzaines i als policies locals. Així, no recull cap perfil lingüístic. La llei diu, per exemple, que per a ser Agent de la Policia Municipal és obligatori tenir batxillerat, i que no poden ser més de 38 anys. En aquests requisits, la llei general exigeix que els dos sindicats relacionin el perfil lingüístic B2 i que a partir d'aquí cada ajuntament analitzi si necessita un perfil superior.

En la mesura en què no hi hagi blindatge legal, com hem dit al principi de l'article, un sindicat, els tribunals o les decisions polítiques trobaran escletxes perquè els policies locals tinguin uns perfils lingüístics més reduïts que ara, amb el que es penjaran els drets lingüístics dels ciutadans.

Exigència d'Uema: C1

Uema diu que molts dels nous agents que arriben als municipis euskaldunes tenen el nivell B2 i considera que aquest perfil no garanteix la capacitat de comunicar-se en basca amb la ciutadania. La Mancomunitat de Municipis Euskaldunes diu que a vegades ni tan sols tenen capacitat per a entendre el basc, i afegeix que també han arribat als municipis euskaldunes els que tenen una actitud contrària al basc. Iraitz Lazkano, Presidenta d'Uema, determina la conseqüència d'aquesta situació: “Els bascos sempre serem ciutadans de segona”. La demanda d'Uema és que tots els treballadors dels municipis euskaldunes amb els quals es relaciona la ciutadania tinguin el nivell C1, així com els policies locals.

Els nostres dos interlocutors no creuen que el recurs de CCOO vagi a prosperar, però un sap, els poders jurídics estan en una situació d'agressió en els últims temps i podem avançar com en la normalització del basc.