Franca Rame formava part d'una família itinerant. La família i els avantpassats van ser tradicionalment dramaturgs i van treballar des del segle XVII en el commedia dell´art. És una forma popular de teatre, i per això molt rica en dialectes. S'interpreten trames senzilles, barrejant marionetes i vestits de carnestoltes. Es basa en l'humor i la improvisació, encara que també s'utilitzaven acrobàcies.

L'aparició del cinema va posar en perill l'ús dels titelles a principis del segle XX, i la família de Ram va donar lloc a la representació de les persones per a adaptar-se als nous temps. El pare de Franca, Domenico Rame, s'encarregava de vendre l'espectacle, de recopilar les històries del lloc en el qual viatjaven o de prolongar l'espectacle si el públic estigués a gust. La seva mare, Emilia Baldini, era administradora de la companyia i a més va aprendre a cosir. Reparava robes i preparava escenografia. Per si no fos prou, va ser l'actor estrella de la companyia, com 30 anys més tard seria Franca. Als vuit dies del seu naixement, Ram va fer el seu primer paper i a partir de llavors va representar personatges adaptats a la seva edat. Era el més jove dels germans i d'ells va aprendre a moure's per l'escenari.

L'ocupació alemanya d'Itàlia va dificultar molt la vida dels dramaturgs ambulants, per la qual cosa Ram va dedicar la seva activitat a la infermeria. Va ser expulsat després de dos mesos de pràctiques com a infermera al·legant que no servia per a això. D'aquesta manera, va tornar a saltar al món del teatre i, després de presentar-se a un càsting, el van prendre per a treballar al costat de Darío Fo. En 1952 es van casar i van construir un projecte de vida. Amb la creació de la companyia Fo-Rame van compartir la seva vida personal i professional i van treballar a tot el món. Però poc sabem el que Fok va aprendre de Rame. Segurament és difícil de mesurar, però de la lectura de les declaracions de tots dos es dedueix que molts dels textos que portaven el nom de Fore van ser realitzats entre ells. Ram corrigía, retallava i canviava els textos perquè funcionessin millor, i alguns d'ells són probablement escrits només per Ram.

Cap a 1968 el teatre social i polític va anar guanyant força. La parella va dissoldre la companyia anterior i va començar a moure's en paràmetres més radicals amb el col·lectiu Nuova Scena. El grup de teatre La Comune, a través de l'organització Soccorso Rosso, format per Rame i Fo, va donar suport a una fàbrica ocupada per treballadors. Aquesta institució s'encarregava de donar suport econòmic, assistència jurídica i informació sobre els seus drets als i les treballadores preses polítiques.

En les seves obres també es reflecteix el compromís polític i social. Tutta casa, letto e chiesa, e altri (Tota la casa, el llit i l'església, entre altres) està composta per vuit monòlegs. Es va publicar en 1977 i en el seu preàmbul Ram va situar l'obra en el marc feminista. Abarca temis que en el seu moment estaven en plena ebullició: les dones en el món laboral, els moviments socials, la maternitat, la sexualitat, la pressió moral de l'església... D'aquest treball m'agradaria destacar un text: L'Stupro (Violació). Compte la brutal violació de diversos homes a una dona i el segrest i la violència posterior. Està escrit en to d'angoixa i por, d'una manera molt creïble. Ram va afirmar durant molts anys que un text llegit en la revista Quotidiano Donna era portat a la ficció. Va conservar la seva veritat fins a 1987: a través de la violació, un grup de feixistes va voler castigar el seu activisme polític i aquest text era un monòleg autobiogràfic. Secundat pel moviment feminista, l'autor va fer una lectura política d'aquesta vivència més endavant.

Josune Muñoz, directora de Skolastika, porta anys analitzant l'autobiografia de manera sistemàtica i dins de la cultura de la violació, afirmant que estem vivint el boom de les autobiografies femenines. Tarana Burke va començar en 2006 a recollir la collita necessària de la campanya #metoo. Ram, com tants uns altres, es va anticipar a l'explosió i va fer un valent treball de gran impacte.

En 1983 Ram i Fok publiquen l'obra Coppia aperta (Pareja oberta). El tema pot ser tòpic: els matrimonis, avorrits de la seva relació, plantegen una relació de parella més oberta i discuteixen sobre la taula. El tema és molt seriós. Però el text està ple d'humor, ironia, situacions absurdes i esajeraciones, i planteja de manera àgil i divertida una sèrie de reflexions profundes. És interessant llegir boca amunt variant els tons d'un mateix o amb el company de pis, per què no? També podeu interpretar si tens un company de pis, un marit o una dona, tal vegada amb la intenció d'estalviar alguna entrevista.

No voldria deixar d'esmentar a Sesso? S'adormia o l’art di scopare (Zen edo larrua jo). El treball va ser creat per Rame, Fo i el seu fill Jacobo: Adam i Eba parteixen de la història i parla dels nervis de les primeres relacions sexuals, del tabac menstrual, del que compten les mares (no), del perill de l'avortament il·legal, de la inseguretat dels homes, de la no temptació del penis, de l'orgasme, del clítoris, etc. Format per capítols curts i elaborat des de l'humor, és lleuger. Va ser concebut amb la intenció de ser utilitzat pedagògicament a les escoles, a més de per a les persones adultes. Com tantes altres vegades es va censurar i va ser exclòs dels programes educatius a Itàlia.

Al costat de l'auge del moviment feminista, Ram, que fins llavors havia mantingut el seu paper en l'ombra, va canviar la seva manera de parlar i va utilitzar el terme “el nostre teatre” per a subratllar la seva presència i el seu treball en aquests textos.

Rame era una bella dona, rossa, amb grans ulleres de sol i que apareixia en els mitjans de comunicació amb cridaneres peces i un somriure. Moltes vegades ho han descrit com un ocell. Als ulls de molts només hi ha hagut una dona humil que es trobava en l'ombra dels Furs. Però aquest aspecte guardava a un membre d'una família de dramaturgs, una dona intel·ligent, interessant i apassionada. Un dramaturg avantguardista en la cultura italiana. La poderosa dona que va portar amb si els moviments socials i polítics de l'època, va fer un pas més endavant. Una persona que reia de si mateixa. I el que era capaç de calmar la vida fent riure als altres, carismàtic.

És una pena que no es pugui llegir en basca. I trist que les publicacions en castellà siguin velles. Estaria bé una publicació d'aquests textos, llegida amb l'entrada i la mirada actuals. El que donaria a l'autor el seu lloc. Mentrestant, encara que no s'entengui l'italià, val la pena entrar en Youtube i teclejar el nom de Franca Ram per a veure a fons els teatres de l'època i comprovar com l'espectador respon de riure a l'espontaneïtat.