No és fàcil, ni l'habitual, trobar en una ciutat tan elegant i rica com Sant Sebastià zones de caràcter industrial que avui conserva el carrer Mundaiz. Menys encara, si aquesta zona se situa prop de Tabakalera i de l'estació d'autobusos i trens i en un lateral del parc de Gladys Enea. Per això, pot dir-se que els seus espais, inclosa la sala Dabadaba, es troben en un punt de fragilitat, resistint les intervencions en el terreny immobiliari que afavoreixen una prosperitat d'esbarzers. Des d'aquesta cruïlla treballa des de fa cinc anys AZPI Kultur Elkartea, un espai gestionat per arquitectes, dissenyadors, cineastes, il·lustradors i artistes entre altres. En l'actualitat, quinze socis donen forma i calor a l'espai creatiu de dues plantes situat en el barri d'Egia.
En la segona planta de l'AZPI treballen entorn d'una gran taula rectangular de fusta i darrere de les grans pantalles d'ordinadors. Així els veig tots els dijous, quan m'acosto a ell a recollir la cistella de verdures de la setmana: uns treballant molt bé en plans, alçats i render, uns altres donant els últims retocs al cartell que han dissenyat i treballant en pel·lícules que estan a punt d'estrenar fons. És un espai lluminós i còmode gràcies a la calefacció que tenen encesa sovint si estan en el seu interior temperats. Les prestatgeries de fusta estan plenes de materials i si avancem pel passadís de l'antic magatzem, ens trobarem amb trossos de metacrilat, caixes de pintura, l'utillatge necessari per a treballar la fusteria i el set d'estudi del fotògraf Andoni Beristain. La planta baixa s'utilitza com a espai per a exposicions i representacions, i el gran finestral de marc blau connecta l'AZPI amb l'exterior.
En la seva creació, AZPI es va concebre com un espai de treball, com un cotreball, un lloc de treball per a desenvolupar el treball personal propi. A poc a poc, entre els quals compartien dia a dia un espai de treball, va sorgir el desig d'impulsar i crear altres projectes i projectes: desitjaven treballar junts i creien que podien realitzar projectes interessants a partir de la seva pràctica interdisciplinària. D'altra banda, percebien que a la ciutat hi havia una manca per a mostrar les obres dels creadors més enllà de les institucions artístiques i crear altres dinàmiques. A més, tenien ganes de construir un altre tipus de relacions en el barri i amb els veïns. Com a resposta a tot això, AZPI va obrir les portes per a assumir iniciatives com a presentacions de llibres, projeccions, gravacions, pop-ups, etc. En l'actualitat continuen organitzant tot tipus d'iniciatives, l'última és la presentació del llibre d'Aritz Galarraga Gogoan dut.
Des del desig d'organitzar aquestes activitats i estabilitzar el seu programa propi, s'ha posat en marxa des de 2019 el programa d'exposicions ATEA, una sèrie de presentacions que s'organitzen quatre vegades a l'any i que tenen una durada d'una setmana. L'objectiu del programa és donar presència a l'art contemporani en espais no institucionals i activar l'activitat artística de Sant Sebastià repensant el paisatge cultural de la ciutat. Amb el suport del projecte Eremuak del Govern Basc, els submiembros han organitzat ja sis exposicions. Cada edició té el seu propi caràcter i, sovint, el comissariat de cada exposició és decisiu per a conèixer l'àmbit de l'exposició –cinema, arquitectura, arts visuals– o el seu caràcter. Així mateix, publiquen amb cadascuna de les exposicions una publicació que recull entrevistes o reflexions dels artistes participants.
Encara que en la majoria dels casos es tracta d'exposicions que es presenten en l'espai, també s'han organitzat edicions que s'han difós pel barri. Exemple d'això és la fira de fanzine, llibre d'artistes i autoedició que es va organitzar el mes de març passat sota el títol Atera. Els comerços i bars d'Egia, les botigues de tatuatge i els supermecados, van xopar setze espais en total, de publicacions i dels seus autors. En aquesta exposició van participar més de 40 autors i editorials. El propi espai d'AZPI es va convertir en llibreria, ja que en les taules i mobiliari de disseny creats per a la jornada es van posar a la venda centenars de publicacions. El barri i els seus creadors van constituir un interessant punt de trobada per a la comunitat, una iniciativa cultural que va transformar de manera creativa les dinàmiques tradicionals del barri.
A principis de novembre de 2020, sota el títol Nou modes d'asseure's, van observar el disseny dels objectes i van convidar a nou dissenyadors, arquitectes i artistes de la capital guipuscoana a dissenyar i construir el seu propi tamboret. En aquesta exposició nou cadires van ocupar l'espai expositiu de l'AZPI durant una setmana. Fabricats amb materials diversos: de ferro, fusta, pavimentació i mobles de seient que permetien un pas imaginari des de les formes més simples fins a les més complexes. Amb aquest projecte es va plantejar la falta d'interès i oportunitat per al disseny del mobiliari en el context basc; potser a partir d'aquesta preocupació i amb la finalitat d'abordar aquesta manca, alguns dels dissenyadors que van participar en l'exposició han creat el col·lectiu Moduz. L'objectiu de l'associació és servir de punt de trobada i aparador dels joves dissenyadors bascos. Amb aquesta intenció, el passat 6 d'octubre es va organitzar l'exposició Bloom (La Floració) al parc de Gladys Enea i en diferents racons d'aquesta zona verda s'ha realitzat una instal·lació temporal amb mobiliari de disseny divers. Val la pena perdre's en la bellesa tardorenca de Gladys Enea i descobrir les creacions d'aquests dissenyadors al costat de matolls o fonts.
Sota el títol I Want to Be With You Everywhere (Vull estar on vulgui amb Zu), el 29 d'octubre es va inaugurar la sisena edició d'Atea. En ella s'han pogut veure obres d'artistes que treballen en el context basc, juntament amb obres d'artistes que han passat per AZPI, demostrant una vegada més que les propostes artístiques es poden fer visibles en un circuit alternatiu.
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]