Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Les ràdios lliures han de ser útils per als moviments socials"

  • El programa radiofònic Llanterna de Diògenes és sonat per Arkaitz Prieto (Errekalde, 1981), conegut com el professor Arkadio. El seu objectiu és exposar la història de les classes expropiades, analitzant al mateix temps els sistemes de dominació, centrant-se en el seu mode de vida, cultura, valors i formes d'organització. Pel rigor acadèmic té una vocació divulgativa, els experts cusen les càpsules plenes d'informació. Les peces comencen amb l'humor de les pel·lícules de Monty Python.
“Erabat sinesten dut irratiaren gaitasun subertsiboan”.
“Erabat sinesten dut irratiaren gaitasun subertsiboan”. (Argazkia: Hodei Torres)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Enguany ha començat la 15a temporada de Llanterna de Diògenes. Quinze anys, es diu ràpid!

Sí, sí… quinze anys! El programa ha tingut una gran evolució. És el reflex d'una constància, ja que la militància està darrere de la sessió. En els primers anys gairebé no tenia oïdors, però ara tinc una responsabilitat, fins i tot una pressió, no la negaré!

Comencem pel principi. El programa porta el nom de Diogenes Sinopaco. És una declaració d'intencions?

És totalment coherent. Diogenes era declarat enemic de Plató. Plató s'ocupava de les idees abstractes i Diogenes de les idees mundanes, d'omplir el ventre, desafiava en gran manera l'autoritat. Però, sobretot, va ser un dels iniciadors del corrent materialista de la filosofia occidental. Va guanyar Plató i sempre s'han imposat idees abstractes. Diògenes ens porta de nou a mirar cap a la terra.

És sabut que els vencedors escriuen Història i que moltes vegades es reprodueix de manera parcial. Ha volgut obrir una bretxa en aquest relat hegemònic? La
visió de la Història que ve de baix procedeix d'una llarga tradició historiogràfica anglesa, P.E. Sobretot des que Thompson va impulsar la història social. Té una visió marxista de com han viscut les persones des del punt de vista de la ciutadania, trencant amb la Història militar. Em proveeixo d'experts que ho estudien per a realitzar entrevistes.

Has tret l'acadèmia al carrer.
El meu objectiu és que no sigui un producte d'usar i tirar les sessions, sinó que sigui un manual senzill. Tenir un ham per a després aprofundir més en aquest tema, per a continuar investigant. La sessió no seria possible sense animar a les persones que he trobat en el món acadèmic a participar.

Has aconseguit l'objectiu? Ja tens 47.000 seguidors en la plataforma pòdcast Ivoox.
No sé de què és aquest número, no li dono importància. Però cada vegada percebo major interacció. Al llarg d'aquests anys, les editorials alternatives i col·lectives s'han posat en contacte amb mi per a preguntar coses, per a demanar referències o per a dir que han utilitzat una de les meves sessions per a iniciar debats. Això és un plaer!

Fotografia: Hodei Torres

La història llibertària no està exempta d'invisibilitzar a les dones… Ha recordat biografies, vagues i baralles de dones com Emma Goldman o Louise Michel.
Cada vegada estic intentant més que els protagonistes siguin personatges femenins, però no són tants com vulguin. Jo també m'adono que haig de fer canvis a la meva vista. La sessió presenta moltes llacunes quant al protagonisme i colonialisme de les dones.

Ara graves els programes a casa, però vas començar a emetre en la ràdio lliure Irola de Bilbao.
Vinc del món de la ràdio i continuo pensant que faig la ràdio, encara que gravo el programa a casa i després se senti a gust.

Les ràdios lliures tenen quaranta anys d'història. En quin punt estan?
Al principi era el discurs de les ràdios lliures: “Veuen aquí i explica'ns el que vols dir”. Avui dia qualsevol pot fer un streaming des de la seva casa, només fa falta una càmera o un micròfon. Per tant, no podem seguir amb el mateix objectiu, cal canviar aquest discurs. Jo crec que caldria apostar pel periodisme de carrer.

Li sembla que estan prenent aquest camí?
Fa poc vaig estar en una trobada de ràdios lliures. Allí vaig trobar el mateix missatge de fa quaranta anys i l'autocomplaença i la comoditat immobilista de fa quaranta anys. Al mateix temps, hi havia gent de gran energia, amb ganes de fer la ràdio i amb ganes de ser útil per als col·lectius i els moviments socials. Crec fermament en la capacitat subversiva de la ràdio, crec que encara som a temps. Els mitjans de comunicació tradicionals, cada vegada menys legitimats, són els mitjans de comunicació lliures els que poden fer un pas endavant. Les ràdios lliures han de servir per als moviments socials i no al revés.

Després de tants anys, la Llanterna de Diògenes és una part important de la teva vida i la dels teus oients. És un projecte longitudinal?
La resposta és negativa. Porto tres anys pensant en això i encara necessito força i energia per a acabar definitivament la sessió. Encara que em dona vertigen, ha arribat el moment en què vull dedicar més temps a altres militàncies. Crec en l'aspecte comunicatiu a cegues, però ara vull ser al carrer al cent per cent.

En les ones acadèmiques
“Vaig acabar d'ocupar l'Estrella Negra Ateneu i vaig començar a submergir-me en la Ràdio Irola, que estava al meu costat. De petit sempre sentia ràdios lliures. Vaig crear el programa Llanterna de Diògenes amb l'objectiu de formar-me mitjançant entrevistes amb experts de l'acadèmia. He tractat la història dels treballadors: vagues, mobilitzacions socials, rebel·lions, algunes biografies... No sols això, també tenen cabuda les lluites socials d'avui, també hi ha assajos científics...".

 


T'interessa pel canal: Historia
Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


2025-03-07 | Uriola.eus
Iker Egiraun, Etxebarrieta Memoria Elkartea
“Bizi dugun testuingurua urteetan emandako borroken ondorioa dela sinbolizatu nahi dugu”

Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.


Legebiltzarrak 1936ko biktimen legea aldatu du, Erorien Monumentua birmoldatzeko

33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]


Vesubioren erupzioak garun bat kristalizatu zuela frogatu dute

79. urtean, Vesubio sumendiaren erupzioak errautsez eta arrokaz estali zituen Ponpeia eta Herkulano hiriak eta hango biztanleak. Aurkikuntza arkeologiko ugari egin dira hondakinetan; tartean, 2018an, gorpuzki batzuk aztertu zituzten berriro, eta ikusi zuten gizon baten garuna... [+]


Tutankamon eta gero, Tutmosis II.a

Luxorren, Erregeen Haranetik gertu, hilobi garrantzitsu baten sarrera eta pasabide nagusia aurkitu zituzten 2022an. Orain, alabastrozko objektu batean  Tutmosis II.aren kartutxoa topatu dute (irudian). Horrek esan nahi du hilobi hori XVIII. dinastiako faraoiarena... [+]


Trumpek miresten badu...

AEB, 1900eko azaroaren 6a. William McKinley (1843-1901) bigarrenez aukeratu zuten AEBetako presidente. Berriki, Donald Trump ere bigarrenez presidente aukeratu ondoren, McKinleyrekiko miresmen garbia agertu du.

Horregatik, AEBetako mendirik altuenari ofizialki berriro... [+]


Ura erein daiteke, eta inkek bazekiten nola

Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]


1936ko Gerrako Haurrak
Bidaia itxi gabea

1936ko Gerran milaka haurrek Euskal Herria utzi behar izan zuten faxisten bonbetatik ihes egiteko. Frantzia, Katalunia, Belgika, Erresuma Batua, Sobietar Batasuna eta Amerikako herrialdeetara joandako horien historia jasotzeko zeregin erraldoiari ekin dio Intxorta 1937... [+]


Manifestazio jendetsua Martxoak 3an Gasteizen Poliziak eraildako bost langileen oroimenez

49 urte eta gero Espainiako Poliziak Gasteizko Maria Sortzez Garbiaren katedralean eraildako bost langileak oroitu dituzte beste behin astelehen arratsaldean. Milaka pertsona batu dira Zaramagatik abiatutako eta katedralean amaitutako manifestazioan. Manifestari guztiek ez dute... [+]


Iruña-Veleiako aztarnategia ‘hondeatzaileaz ez suntsitzeko’ manifestaziora deitu dute

Martxoaren 30erako Iruña-Veleia martxan, SOS Iruña-Veleia eta Euskeraren jatorria elkarteek manifestaziora deitu dute, Aski da! Argitu, ez suntsitu lelopean. Azken bi urteetan "hondeatzaileak sistematikoki eremu arkeologiko oso aberatsak suntsitzeko modu... [+]


Memoria bala bat da buruan

1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]


Martxoak 3tik 49 urte
“1976ko Gasteizko greben mugimendua eskola politikoa izan zen”

Martxoak 3ko sarraskiaren 49. urteurrena beteko da astelehenean. Grebetan eta asanblada irekietan oinarritutako hilabetetako borroka gero eta eraginkorragoa zenez, odoletan itotzea erabaki zuten garaiko botereek, Trantsizioaren hastapenetan. Martxoak 3 elkartea orduan... [+]


2025-02-28 | ARGIA
1936-1976an Nafarroan errepresaliatutako 407 irakasleak, nortzuk ziren?

Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.


Urruñako emakumeak, matxino eta biktima

Urruña, 1750eko martxoaren 1a. Herriko hainbat emakumek kaleak hartu zituzten Frantziako Gobernuak ezarritako tabakoaren gaineko zergaren aurka protesta egiteko. Gobernuak matxinada itzaltzeko armada bidaltzea erabaki zuen, zehazki, Arloneko destakamentu bat. Militarrek... [+]


Eguneraketa berriak daude