"Les ràdios lliures han de ser útils per als moviments socials"
- El programa radiofònic Llanterna de Diògenes és sonat per Arkaitz Prieto (Errekalde, 1981), conegut com el professor Arkadio. El seu objectiu és exposar la història de les classes expropiades, analitzant al mateix temps els sistemes de dominació, centrant-se en el seu mode de vida, cultura, valors i formes d'organització. Pel rigor acadèmic té una vocació divulgativa, els experts cusen les càpsules plenes d'informació. Les peces comencen amb l'humor de les pel·lícules de Monty Python.
Enguany ha començat la 15a temporada de Llanterna de Diògenes. Quinze anys, es diu ràpid!
Sí, sí… quinze anys! El programa ha tingut una gran evolució. És el reflex d'una constància, ja que la militància està darrere de la sessió. En els primers anys gairebé no tenia oïdors, però ara tinc una responsabilitat, fins i tot una pressió, no la negaré!
Comencem pel principi. El programa porta el nom de Diogenes Sinopaco. És una declaració d'intencions?
És totalment coherent. Diogenes era declarat enemic de Plató. Plató s'ocupava de les idees abstractes i Diogenes de les idees mundanes, d'omplir el ventre, desafiava en gran manera l'autoritat. Però, sobretot, va ser un dels iniciadors del corrent materialista de la filosofia occidental. Va guanyar Plató i sempre s'han imposat idees abstractes. Diògenes ens porta de nou a mirar cap a la terra.
És sabut que els vencedors escriuen Història i que moltes vegades es reprodueix de manera parcial. Ha volgut obrir una bretxa en aquest relat hegemònic? La
visió de la Història que ve de baix procedeix d'una llarga tradició historiogràfica anglesa, P.E. Sobretot des que Thompson va impulsar la història social. Té una visió marxista de com han viscut les persones des del punt de vista de la ciutadania, trencant amb la Història militar. Em proveeixo d'experts que ho estudien per a realitzar entrevistes.
Has tret l'acadèmia al carrer.
El meu objectiu és que no sigui un producte d'usar i tirar les sessions, sinó que sigui un manual senzill. Tenir un ham per a després aprofundir més en aquest tema, per a continuar investigant. La sessió no seria possible sense animar a les persones que he trobat en el món acadèmic a participar.
Has aconseguit l'objectiu? Ja tens 47.000 seguidors en la plataforma pòdcast Ivoox.
No sé de què és aquest número, no li dono importància. Però cada vegada percebo major interacció. Al llarg d'aquests anys, les editorials alternatives i col·lectives s'han posat en contacte amb mi per a preguntar coses, per a demanar referències o per a dir que han utilitzat una de les meves sessions per a iniciar debats. Això és un plaer!
La història llibertària no està exempta d'invisibilitzar a les dones… Ha recordat biografies, vagues i baralles de dones com Emma Goldman o Louise Michel.
Cada vegada estic intentant més que els protagonistes siguin personatges femenins, però no són tants com vulguin. Jo també m'adono que haig de fer canvis a la meva vista. La sessió presenta moltes llacunes quant al protagonisme i colonialisme de les dones.
Ara graves els programes a casa, però vas començar a emetre en la ràdio lliure Irola de Bilbao.
Vinc del món de la ràdio i continuo pensant que faig la ràdio, encara que gravo el programa a casa i després se senti a gust.
Les ràdios lliures tenen quaranta anys d'història. En quin punt estan?
Al principi era el discurs de les ràdios lliures: “Veuen aquí i explica'ns el que vols dir”. Avui dia qualsevol pot fer un streaming des de la seva casa, només fa falta una càmera o un micròfon. Per tant, no podem seguir amb el mateix objectiu, cal canviar aquest discurs. Jo crec que caldria apostar pel periodisme de carrer.
Li sembla que estan prenent aquest camí?
Fa poc vaig estar en una trobada de ràdios lliures. Allí vaig trobar el mateix missatge de fa quaranta anys i l'autocomplaença i la comoditat immobilista de fa quaranta anys. Al mateix temps, hi havia gent de gran energia, amb ganes de fer la ràdio i amb ganes de ser útil per als col·lectius i els moviments socials. Crec fermament en la capacitat subversiva de la ràdio, crec que encara som a temps. Els mitjans de comunicació tradicionals, cada vegada menys legitimats, són els mitjans de comunicació lliures els que poden fer un pas endavant. Les ràdios lliures han de servir per als moviments socials i no al revés.
Després de tants anys, la Llanterna de Diògenes és una part important de la teva vida i la dels teus oients. És un projecte longitudinal?
La resposta és negativa. Porto tres anys pensant en això i encara necessito força i energia per a acabar definitivament la sessió. Encara que em dona vertigen, ha arribat el moment en què vull dedicar més temps a altres militàncies. Crec en l'aspecte comunicatiu a cegues, però ara vull ser al carrer al cent per cent.
“Vaig acabar d'ocupar l'Estrella Negra Ateneu i vaig començar a submergir-me en la Ràdio Irola, que estava al meu costat. De petit sempre sentia ràdios lliures. Vaig crear el programa Llanterna de Diògenes amb l'objectiu de formar-me mitjançant entrevistes amb experts de l'acadèmia. He tractat la història dels treballadors: vagues, mobilitzacions socials, rebel·lions, algunes biografies... No sols això, també tenen cabuda les lluites socials d'avui, també hi ha assajos científics...".
Washington (els EUA), 17 de juny de 1930. El Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei d'Aranzels. La Llei Smoot-Hawley també es coneix com a Llei Wley perquè va ser impulsada pel senador Reed Smoot i el diputat Willis Hawley.
La llei va augmentar entre un 40 i un 60% els... [+]
Vienako Simmering auzoan kirol-zelai bat berritzeko lanetan ari zirela, 150 gorpu dituen hobi komuna topatu zuten 2024ko urrian. Erromatar legionarioak zirela ondorioztatu dute, eta K.o. 100 urte inguruan hil zirela. Edo, hobe esanda, hil zituztela.
Gorpuak edozein... [+]
La nostra mare sempre diu: “Mai he comprès per què va succeir la Primera Guerra Mundial”. No té sentit. No entén per què les antigues potències europees es van implicar en una espècie de barbàrie i no pensa en com van convèncer als joves europeus i colonials a morir... [+]
Orain arte uste izan dugu Erdi Aroan eta inprenta zabaldu baino lehen liburuak kopiatzeaz arduratu zirenak gizonezkoak zirela, zehazki, monasterioetako monjeak.
Baina Bergengo (Norvegia) unibertsitateko ikerlari talde batek ondorioztatu du emakumeak ere kopista... [+]
Florència, 1886. Carlo Collodi, autor de la coneguda novel·la Le avventure de Pinocchio, va escriure sobre la pizza: “Massa de pa torrat al forn amb salsa de qualsevol cosa que estigui a l'abast de la mà”. L'escriptor i periodista va afegir que aquella pizza tenia “una... [+]
Gerra Hotza bultzatu zuten politiken alboan egon ziren ere bakearen aldeko ildoak. Ez zuten Ekialdea eta Mendebaldea batzeko moduko berregituraketa politiko berririk ekarri, baina errealitate berriak josi zituzten Europako Mendebaldea eta Ekialdearen artean. Horietako... [+]
Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]
Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]