Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Les ràdios lliures han de ser útils per als moviments socials"

  • El programa radiofònic Llanterna de Diògenes és sonat per Arkaitz Prieto (Errekalde, 1981), conegut com el professor Arkadio. El seu objectiu és exposar la història de les classes expropiades, analitzant al mateix temps els sistemes de dominació, centrant-se en el seu mode de vida, cultura, valors i formes d'organització. Pel rigor acadèmic té una vocació divulgativa, els experts cusen les càpsules plenes d'informació. Les peces comencen amb l'humor de les pel·lícules de Monty Python.
“Erabat sinesten dut irratiaren gaitasun subertsiboan”.
“Erabat sinesten dut irratiaren gaitasun subertsiboan”. (Argazkia: Hodei Torres)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Enguany ha començat la 15a temporada de Llanterna de Diògenes. Quinze anys, es diu ràpid!

Sí, sí… quinze anys! El programa ha tingut una gran evolució. És el reflex d'una constància, ja que la militància està darrere de la sessió. En els primers anys gairebé no tenia oïdors, però ara tinc una responsabilitat, fins i tot una pressió, no la negaré!

Comencem pel principi. El programa porta el nom de Diogenes Sinopaco. És una declaració d'intencions?

És totalment coherent. Diogenes era declarat enemic de Plató. Plató s'ocupava de les idees abstractes i Diogenes de les idees mundanes, d'omplir el ventre, desafiava en gran manera l'autoritat. Però, sobretot, va ser un dels iniciadors del corrent materialista de la filosofia occidental. Va guanyar Plató i sempre s'han imposat idees abstractes. Diògenes ens porta de nou a mirar cap a la terra.

És sabut que els vencedors escriuen Història i que moltes vegades es reprodueix de manera parcial. Ha volgut obrir una bretxa en aquest relat hegemònic? La
visió de la Història que ve de baix procedeix d'una llarga tradició historiogràfica anglesa, P.E. Sobretot des que Thompson va impulsar la història social. Té una visió marxista de com han viscut les persones des del punt de vista de la ciutadania, trencant amb la Història militar. Em proveeixo d'experts que ho estudien per a realitzar entrevistes.

Has tret l'acadèmia al carrer.
El meu objectiu és que no sigui un producte d'usar i tirar les sessions, sinó que sigui un manual senzill. Tenir un ham per a després aprofundir més en aquest tema, per a continuar investigant. La sessió no seria possible sense animar a les persones que he trobat en el món acadèmic a participar.

Has aconseguit l'objectiu? Ja tens 47.000 seguidors en la plataforma pòdcast Ivoox.
No sé de què és aquest número, no li dono importància. Però cada vegada percebo major interacció. Al llarg d'aquests anys, les editorials alternatives i col·lectives s'han posat en contacte amb mi per a preguntar coses, per a demanar referències o per a dir que han utilitzat una de les meves sessions per a iniciar debats. Això és un plaer!

Fotografia: Hodei Torres

La història llibertària no està exempta d'invisibilitzar a les dones… Ha recordat biografies, vagues i baralles de dones com Emma Goldman o Louise Michel.
Cada vegada estic intentant més que els protagonistes siguin personatges femenins, però no són tants com vulguin. Jo també m'adono que haig de fer canvis a la meva vista. La sessió presenta moltes llacunes quant al protagonisme i colonialisme de les dones.

Ara graves els programes a casa, però vas començar a emetre en la ràdio lliure Irola de Bilbao.
Vinc del món de la ràdio i continuo pensant que faig la ràdio, encara que gravo el programa a casa i després se senti a gust.

Les ràdios lliures tenen quaranta anys d'història. En quin punt estan?
Al principi era el discurs de les ràdios lliures: “Veuen aquí i explica'ns el que vols dir”. Avui dia qualsevol pot fer un streaming des de la seva casa, només fa falta una càmera o un micròfon. Per tant, no podem seguir amb el mateix objectiu, cal canviar aquest discurs. Jo crec que caldria apostar pel periodisme de carrer.

Li sembla que estan prenent aquest camí?
Fa poc vaig estar en una trobada de ràdios lliures. Allí vaig trobar el mateix missatge de fa quaranta anys i l'autocomplaença i la comoditat immobilista de fa quaranta anys. Al mateix temps, hi havia gent de gran energia, amb ganes de fer la ràdio i amb ganes de ser útil per als col·lectius i els moviments socials. Crec fermament en la capacitat subversiva de la ràdio, crec que encara som a temps. Els mitjans de comunicació tradicionals, cada vegada menys legitimats, són els mitjans de comunicació lliures els que poden fer un pas endavant. Les ràdios lliures han de servir per als moviments socials i no al revés.

Després de tants anys, la Llanterna de Diògenes és una part important de la teva vida i la dels teus oients. És un projecte longitudinal?
La resposta és negativa. Porto tres anys pensant en això i encara necessito força i energia per a acabar definitivament la sessió. Encara que em dona vertigen, ha arribat el moment en què vull dedicar més temps a altres militàncies. Crec en l'aspecte comunicatiu a cegues, però ara vull ser al carrer al cent per cent.

En les ones acadèmiques
“Vaig acabar d'ocupar l'Estrella Negra Ateneu i vaig començar a submergir-me en la Ràdio Irola, que estava al meu costat. De petit sempre sentia ràdios lliures. Vaig crear el programa Llanterna de Diògenes amb l'objectiu de formar-me mitjançant entrevistes amb experts de l'acadèmia. He tractat la història dels treballadors: vagues, mobilitzacions socials, rebel·lions, algunes biografies... No sols això, també tenen cabuda les lluites socials d'avui, també hi ha assajos científics...".

 


T'interessa pel canal: Historia
Argizaria: bizitzaren eta heriotzaren artean

Paris, 1845. Frédéric Bastiat (1801-1850) ekonomialari eta politikari lapurtarrak Pétition des fabricants de chandelles (Kandelagileen eskaera) satira idatzi zuen. Protekzionismoaren aurkari sutsua, kandelagileek "bere argia salneurri baxuegitan... [+]


Sorginen duintasuna aldarri

Lan kontu bat dela eta berrirakurri behar izan dut liburu zoragarri hau. Teoria, genealogia eta historia feminista batzen dituen liburu motz honek kritika ugari izango zituelakoan sarean begiratu eta, sorpresa! bakarra aurkitu dut, Irati Majuelok Berria-n idatzi zuena.
[+]


Krabelin gorriz jantzi dute German Rodriguezen hilarria

German Rodriguez eta Joseba Barandiaran omendu, eta langile mugimenduaren alde egindako lana txalotu dute Iruñean. Palestinari ere elkartasuna adierazi diote, sanferminetan urteroko zitan Iruñean.


Auxerreko haur txikien hilerria

Aurtengo neguan INRAPeko (Ikerketa Arkeologiko Prebentiboen Institutu Nazionala)  arkeologoek nekropoli berezia aurkitu dute Auxerreko (Frantziako Estatua) erdigune historikoan: haur jaioberrientzako edo hilda jaiotako haurrentzako erromatar garaiko hilerria. K.o. I. eta... [+]


Bederatzigarrena eta azkena

Viena, 1824ko maiatzaren 7a. Ludwig Van Beethovenen (1770-1827) 9. Sinfonia estreinatu zen. Konpositore alemaniarrak bukatu zuen azken sinfonia izan zen, baina, asmoari erreparatuta, lehena izan zela ere esan liteke. Beethovenek 1799 eta 1800 urteetan idatzi zuen 1. sinfonia;... [+]


Euskal Herrian aurkituriko mosaiko erromatar garrantzitsuenetako bat ikusgai jarri dute Ablitasen

El Villar aztarnategian 2017an aurkituriko mosaiko erromatar handia zaharberritu eta ikusgai jarri dute Ablitasko kultur etxean. IV. mendeko villa edo etxaldeak 40.000 metro koadro ditu eta oso-osorik dagoela uste dute arkeologoek, nahiz eta zati txiki bat baino ez duten... [+]


Aurreskua, bertsoak eta musika emanaldiak German Rodrigezen omenez

Aurten ere, uztailaren 8an, astelehenean gogoratuko dute German Rodrigez haren omenezko oroitarriaren alboan. 13:00etan izanen da: aurreskua lehenbizi, Mikel Lasarteren bertsoak gero eta La Furia eta Fermin Balentziaren emanaldiak bukatzeko. Iluntzean, Peñak, isilik eta... [+]


Euskal Herria kolonia bat al da?

Orain dela hilabetetxo batzuk eztabaida bizia piztu zen sare sozialetan. Bi bando buruz buru: Euskal Herria kolonia bat ote da? Nire uste apalean, ika-mika haren muina kolonialismo eta inperialismo hitzen definizioan zegoen, oso modu ezberdinean erabiltzen ari baitziren hitzok... [+]


Corellako karriketan ikur frankistak azaldu direla salatu du Zurekin Nafarroak

Migratzaile familia batek irekitako denda baten aurrean ikur frankistak jarri dituztela salatu du Zurekin Nafarroa ezker koalizioak. Fiskaltzari eraman dizkiote datuak, gorroto delitu bat egon daitekeelako pankarta horren atzean.


Angel Berrueta eta bere senitartekoak indarkeria polizialaren biktima moduan aitortu ditu Nafarroako Gobernuak

Naiz.eus-ek aurreratutakoaren arabera, 2004ko martxoan Espainiako polizia batek eta bere semeak erail zuten Angel Berrueta eta bere alargun zein seme alabek, Nafarroako Gobernuaren aitortza ofiziala jasoko dute, indar polizialen indarkeriaren biktima moduan.


La batuda penal hospitalària en la memòria

Naixement 27 de juny de 1944. Els soldats alemanys van realitzar una batuda en un petit poble d'uns 80 habitants de Zuberoa. Vuit persones van morir en l'acte i dinou van ser detingudes, totes civils, de les quals nou serien deportades i només dues sobreviurien dels camps de... [+]


Homenatge als esclaus del franquisme que van construir la carretera entre Igari i Bidankoz
Entre 1939 i 1941 es van homenatjar el dissabte als 2.400 esclaus del franquisme que van ser obligats a construir la carretera entre Igari i Vidángoz, en l'alt d'Igi. Representants de l'associació El Camí de la Memòria va organitzar un homenatge en el qual van reivindicar que... [+]

Rosi Zarra. Els vells nous?

A Rosa, sí, perquè així ho dèiem els de casa i els amics. El 30 de juny complirà 29 anys de vida a conseqüència d'una infecció provocada per un pelotazo llançat a 7-8 metres pels ertzaines. Això va quedar patent en la compareixença o sessió de treball celebrada el 26... [+]


2024-06-20 | Beñi Agirre
Batalla de Noáin, defensa d'Amaiur i Hondarribia

Immersos en la guerra contra els senyors i les esglésies comuneres, en 1521, Castella va obtenir l'ajuda del seu cunyat Enric de Navarra II.ak, el rei Francesc I de França, per a recuperar el regne de Navarra envaït, conquistat i ocupat nou anys abans.

Els pares Enrike... [+]


Eguneraketa berriak daude