Respirem el grup, només sabem que sou partidaris que els nens euskaldunes es reuneixin en la mateixa aula…

Izan, Arnasa és un grup de pares vascófilos. Els participants vivim en municipis castellanoparlants del País Basc i els nostres nens i nenes estan aprenent en el model D. Són vascoparlantes, són minories a l'aula, però en la majoria dels centres, en comptes de posar-los junts, els dispersen a les aules de l'un i l'altre. La presència de nens i nenes castellanoparlants dificulta l'ús del basc, mentre que la dispersió fa impossible que els nostres nens i nenes parlin en basca. Als nostres nens i nenes vascohablantes se'ls nega radicalment la possibilitat d'expressar-se en basca, encara que sigui en el model D! La conclusió és que els nostres nens i nenes s'allunyen totalment del castellà, fins i tot en molt poc temps!, que abandonen el basc, tant a l'escola com fora d'ella. La necessitat de trobar una solució a aquest greu problema ens va ajuntar a diversos pares a la Casa de la Dona.

Enguany també teníeu preocupació abans de l'estiu, tal com vas escriure aquí o allà.

Al juny ens vam posar en contacte amb pares i mares que compartíem inquietuds. Ens vam conèixer en les xarxes socials i decidim fer una reunió de videotelefonades. Va ser l'origen del grup Respirarem. Des de llavors, hem ampliat el tema a la societat i hem tractat d'integrar a les famílies que estem en la mateixa situació a Euskal Herria. Reivindiquem el dret dels nostres fills i filles a viure també en basca a l'escola, i per a això considerem imprescindible l'existència d'espais respiratoris funcionals que possibilitin el desenvolupament en basc. És més, veient que en molts centres del model D l'idioma principal de relació és també el castellà. Demanem, per tant, que no es dispersin els nens que porten el basc des de casa, ja que només podran parlar en basca si estan junts. La dispersió no té sentit: els impedeix expressar-se en basc entre ells i, d'altra banda, no aporta res als nens erdaldunes. Si tots parlen castellà, on estan els beneficis?

Es demana, sobretot, que no es dispersi als nens que venen de casa en basca.

El Sr. D. Arnasa no demana que es reparteixin nens erdaldunes i nens euskaldunes, sinó que no es dispersin els nens euskaldunes. És a dir, no volem que hi hagi “aules d'euskaldunes”, sinó que es garanteixi que hi ha suficient massa crítica de bascos, almenys en els casos en els quals sigui possible. I que, almenys en una de les aules, el basc sigui l'idioma principal de relació d'aquests alumnes, i per als nens i nenes de la resta de classes de models i ponts. Els nens i nenes vascoparlantes poden conviure amb els castellanoparlants a l'aula, però sense estar dispersos per ells. Considerem imprescindible fer-ho d'aquesta manera, si en algun moment es convertirà el basc en la llengua principal de les aules i del centre. A conseqüència de la dispersió, els alumnes euskaldunes no tenen més remei que abandonar el basc i dedicar-se al castellà. D'una banda, per la por als problemes d'integració que pot implicar el no ús del castellà, i per un altre, per les pressions de la resta dels nens. En aquest sentit, solen desenvolupar vivències i creences decebedores relacionades amb el basc. Això posa en qüestió no sols l'ús actual, sinó també la transmissió de demà. Per tant, és urgent posar fi a aquesta situació.

No dispersar als nens vascoparlantes, significa abandonar als nens erdaldunes?

El nostre desig és euskaldunizar a tots els nens i nenes del centre. En el cas dels alumnes euskaldunes, caldrà prestar especial atenció als nens i nenes que tenen de casa el castellà. D'una banda, s'oferirà el model imprescindible dels companys vascoparlantes que tenen l'hàbit d'expressar-se en basc —i sense vergonya, orgull—, la qual cosa es coneix com a efecte motor i antena. D'altra banda, caldrà destinar recursos i ajuda especialitzada als nens i nenes castellanoparlants. Les relacions lingüístiques que s'estableixen en la infància són més difícils de canviar en el futur i és molt important que les relacions es canalitzin com més aviat millor en basca, des de la menor edat possible. I aquí està la diversitat i la inclusió. Aquí el basc hauria de ser un paper fonamental, però no el té. La nostra proposta també pretén abordar aquestes qüestions, centrant-se sempre en el basc i tancant el camí cap a l'estigmatització dels espais respiratoris. Nosaltres proposem prioritzar que els nens i nenes que no tenen llengua materna castellana —o francesa al País Basc Nord— s'incorporin a aquestes àrees funcionals respiratòries. Creiem que pot ser una bona manera de contribuir a la integració d'aquest alumnat a través de la nostra llengua.

Com determinar qui són els nens euskaldunes, és a dir, els vascoparlantes?

A l'hora de distribuir els alumnes euskaldunes en diferents aules, els responsables dels centres no tenen cap dubte sobre qui són els vascoparlantes. Pel que sembla, les pràctiques lingüístiques en l'àmbit familiar han estat el criteri utilitzat fins ara per a fer la distribució: si el nen o la nena porta el basc de casa, dispersar-lo. Creiem que el mateix criteri hauria de servir per a agrupar els nens i nenes euskaldunes. A més, els nens i nenes que provenen d'un context erdaldun, però que encara així mostren ganes o tendència a fer-ho en basca, haurien de formar part del grup d'euskaldunes. L'observació directa dins de l'aula pot ser una bona eina per a realitzar aquesta classificació.

És suficient que els nens i nenes euskaldunes es reuneixin sense més en la mateixa sala, o es necessita una altra intervenció?

No és suficient, ni molt menys, però és fonamental. Sens dubte és necessari realitzar altres intervencions tant dins com fora del centre. A l'interior de l'escola, sobretot, però no sols, a les aules en les quals no hi ha euskaldunes. Fora del centre, en EiTB i en totes les pantalles, en les activitats extraescolars, en les actituds i pràctiques dels pares, en el paisatge lingüístic, en els diferents serveis d'atenció, en l'oferta de productes en basc, etc. Abans i durant la realització dels agrupaments caldrà analitzar en cada cas les mesures més adequades a implantar. A les aules en les quals no hi ha nens euskaldunes es podrien realitzar múltiples intervencions, utilitzar reforços, duplicar, dirigir als professors més experimentats… La distribució dels recursos en funció de les necessitats millorarà els resultats.

Diu “Actitud i pràctiques dels pares”. Què demanaríeu als pares euskaldunes?

Creiem que la implicació dels membres vascohablantes de cada comunitat pot ser molt beneficiosa. Els pares i mares euskaldunes haurien de participar directament tant en les aules, com a la sala de castellanoparlants, com en les activitats extraescolars. El més eficaç seria la posada en marxa de projectes populars, amb la participació directa del major nombre possible d'entitats i agents del municipi i del barri. Tot això requereix una base: el col·lectiu basc parlant; en el cas dels centres, el col·lectiu és el dels nens euskaldunes. La materialització de la nostra proposta podria ser, en la seva senzillesa, el primer pas a favor de canvis més profunds i atrevits.

Quins han estat els obstacles que heu trobat en el camí de Respir fins ara? També hi ha opinions contràries.

Des del llançament de la iniciativa hem escoltat algunes opinions contràries, sí, però moltes més han estat les adhesions i els suports explícits que hem rebut. Amb tot, les crítiques són legítimes i necessàries, en la mesura en què són honestes i constructives, i hem rebut aportacions interessants d'alguns que han mostrat una visió crítica. No obstant això, el major obstacle ha estat l'actitud tancada dels centres. No obstant això, encara avui hem rebut una invitació de la Confederació d'Ikastoles per a parlar de l'assumpte. És possible que sigui el primer pas per a reconduir el conflicte i començar pel bon camí. Assistirem amb esperança a la reunió.

Heu tingut suport?

[El 27 de novembre es va presentar a Bilbao el manifest Arnasa. A més de fer públic el llistat d'adhesions existent, van anunciar una campanya de protecció oberta a tota la ciutadania]. La nostra reivindicació recull múltiples i variades opinions, expressions de solidaritat i adhesions. Hem rebut el suport de gairebé 100 professors i professores, i desenes de coneguts euskaltzales s'han sumat a la nostra iniciativa: són experts en sociolingüística, periodistes, artistes, esportistes, músics, escriptors, bertsolaris… També ens ha arribat el suport i el reconeixement de molts pares i mares, que s'han identificat plenament amb la iniciativa, i alguns tenen la pena perquè s'ha posat en marxa tard, perquè en l'època dels seus fills no s'havia fet això. És clar que hem posat damunt de la taula un tema fonamental, i es pot dir que ens hem connectat amb el que senten molts bascos. El 27 de novembre presentarem a Bilbao el manifest Arnasa. En aquest, a més de fer públic el llistat d'adhesions existent, anunciarem una campanya de protecció oberta a tota la ciutadania.

Estem parlant d'adaptar en el mateix grup als nens que tenen basc des de casa. Tanmateix, això és un “tema delicat”.

Sí, sens dubte. Per això hem demanat que els nens euskaldunes no es dispersin. Perquè els agrupaments han de fer-se amb molta atenció i amb molta manyaga, per a cuidar els drets lingüístics dels nens i nenes vascoparlantes —i les seves famílies— i per a facilitar el procés d'aprenentatge dels castellanoparlants des de la llar, també en benefici de les seves famílies. Creiem que és fonamental tenir en compte l'opinió de la direcció de cada centre, del professorat i dels pares i mares. Per això demanem una reflexió serena, objectiva i sense manipulació sobre aquesta qüestió. I per això, abans de fer res, acudim a experts per a obtenir una opinió qualificada sobre la nostra proposta. I tornem a insistir: el que demanem és que els nens i nenes euskaldunes no es dispersin, no demanem que se separin dels altres. Volem que els nens i nenes euskaldunes interactuin i es barregin amb els castellanoparlants, però amb el basc com a eix, i no com ocorre en la majoria dels dies, només en castellà.

Estudis

“No li correspon a Arnasa Dezagun respondre a la pregunta de si hi ha estudis, no són, sinó als qui defensen la dispersió dels nens euskaldunes. En quins estudis s'han basat per a fomentar la dispersió? Quines són les conseqüències d'aquesta política? On estan les recopilacions de dades, les anàlisis i les reflexions d'aquesta pràctica duta a terme durant aquestes dues dècades? Hem escoltat i llegit sovint, sobretot des del món de la cultura basca, que la comunitat basca ha de ser compactada si volem que el basc avanç. Hem d'excloure a l'escola d'aquesta necessitat de compactació? Com expliquen els que estan a favor de la consolidació dels bascos, però en contra de la proposta Respirarem?

Segons les avaluacions diagnòstiques que cada dos anys realitza el propi Departament d'Educació del Govern Basc, les capacitats i l'ús del basc han empitjorat constantment en el model D, en els anys 2011, 2013, 2015, 2017 i fins i tot 2019. Això és el que diuen els estudis. No és hora de començar a donar la volta al declivi?” (Mitxel Elortza, portaveu d'Arnasa Celebrar).