El tipus impositiu efectiu que va pagar Amazon en la dècada passada va ser del 13%. L'any 2020 les 55 majors empreses dels Estats Units no van pagar imposats. El tipus efectiu sobre el benefici de les empreses que en l'Estat espanyol van facturar més de mil milions d'euros va ser del 4,57% en 2019 segons la Hisenda espanyola. Aquest mateix any les 22 majors empreses basques van pagar el 7,7% dels seus beneficis en concepte d'impostos, dels quals set no van aportar. Eurostat afirma que en els últims 25 anys el tipus impositiu nominal de les associacions a la Unió Europea ha baixat del 35% al 21,5% de mitjana. La tendència de les polítiques mundials i locals en les últimes dècades ha estat favorable a reduir l'aportació fiscal de les empreses, nominal i efectiva, en nom del principi de competitivitat.
"La mesura que, en principi, pretenia canviar la tendència de la política fiscal mundial, en la pràctica té més de l'aparent"
En el context de la pandèmia i a iniciativa del president de Biden els Estats Units, aquesta política fiscal ha començat a qüestionar-se, assumint implícitament el seu absurd. L'AECT (Associació Econòmica per a la Cooperació i el Desenvolupament, OECD) va establir el mes passat una fita en l'evolució del sistema fiscal mundial. Aquesta associació de països rics occidentals va aconseguir el compromís de 136 països que representen el 90% del Producte Interior Brut mundial per a lluitar contra l'evasió fiscal de les grans associacions, que fins a l'última hora s'havien qüestionat incloent Irlanda, Estònia i Hongria.
Se sap que a partir de 2023 la principal mesura va consistir a establir una taxa del 15% sobre els beneficis de les empreses transnacionals que facturin més de 750 milions de dòlars a l'any. Segons la LGEE, aquesta decisió obre la possibilitat de redistribuir 125 mil milions de dòlars procedents de les cent empreses més gegants del món a països de tot el món. D'altra banda, d'ara endavant, aquestes empreses tributaran als països en els quals desenvolupen la seva activitat econòmica (a més del país en el qual resideixen), evitant el truc per a establir beneficis als països que actualment tenen avantatges per a aprofitar les bonificacions fiscals.En
teoria el pas donat és un avanç significatiu, però introduint en els detalls la valoració és diferent. L'aplicació del segon criteri, la tributació als països amb activitat econòmica, es referirà exclusivament a les 100 majors empreses. A més, se sol·licita la supressió dels impostos que cada país té impostos sobre el comerç digital. Així les coses, els països més pobres tindran menys ingressos que abans.
D'altra banda, el tipus nominal mínim del 15% és escàs i fins i tot, tenint en compte la fórmula de distribució, els països en els quals les empreses tenen la seva seu són els que reben la major part dels ingressos recuperats, al marge de la resta de països i, sobretot, dels països en desenvolupament. Els països del G7, que representen el 10% de la població mundial, obtindrien el 60% d'aquests ingressos futurs, acceptant les estimacions de la Xarxa de Justícia Tributària. En principi, la mesura que pretenia canviar el rumb de la política fiscal mundial, en la pràctica, té més de l'aparent. Alguns països del Sud no han signat l'acord, temen empitjorar la situació. Una vegada més s'ha perdut l'oportunitat de dur a terme una política fiscal mundial més justa.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Gaur buruko minez iritsi naiz etxera. Ostiral iluntze hotz bat da; ez du euririk ari, baina haizeak bota ditu lurrera bi kontainer eta korapilatu dit ilea. 23:39 dio telefonoak. Lagunekin afaldu dut gure ostiraleroko tabernan. Barre asko-asko egin dugu, eta bihotza bete-beteta... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Igande gaua. Umearen gelako atea itxi du, ez guztiz. Ordenagailu aurrean esertzeko momentua atzeratu nahi du. Ordu asko aurretik. Zazpietan jaiki da, eta, bihar ere, astelehena, hala jaikiko da. Pentsatu gabe ekiten badio, lortu dezake gauak pisu existentzialik ez izatea. Akats... [+]
Naomiren etxeko eskailerak igotzen ari dela datorkion usainak egiten dio memorian tiro. "Ez da sen ona, memoriaren eta emozioaren arteko lotura da. Baldintzapen klasikoa", pentsatzen du Peterrek bere golkorako Intermezzo-n, Sally Rooney irlandarraren azken eleberrian... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Aspaldi pertsona oso zatar bat ezagutu nuen, urrun izatea komeni den pertsona horietako bat. Bere genero bereko pertsonengana zuzentzeko, gizonezkoengana, “bro” hitza erabili ohi zuen. Edozein zapaltzeko prest zegoen, bere helburuak lortzeko. Garai hartatik hitz... [+]
2020. urteko udaberrian lorategigintzak eta ortugintzak hartutako balioa gogoan, aisialdi aktibitate eta ingurune naturalarekin lotura gisa. Terraza eta etxeko loreontzietan hasitako ekintzak hiriko ortuen nekazaritzan jarraitu du, behin itxialdia bareturik. Historian zehar... [+]