No és casualitat que els principals contaminants parlin permanentment de neutralitat de carboni i en el COP26 parlin pel mercat de carboni: business as usual [el negoci com sempre], en detriment del clima, la biodiversitat i els drets humans” Aquesta és la lectura de Myrto Tilianaki, de l'Organització No Governamental CCFD-Terre Solidaire. Cal prendre marge per a entendre el que s'amaga darrere dels termes “mercat de carboni” i “neutralitat de carboni”, davant la sospita que les multinacionals més poderoses, els països rics del Nord, les petrolieres i els grans del món financer posen el clima com una solució per a fer front a l'emergència.

Glasgow ha acordat el plantejat en 1997 pel Protocol de Kyoto i el que l'article sisè de l'Acord de París de 2015 suposa entorn del mercat del carboni. El jove ecologista Greta Thunberg va publicar una comparació simple i clara per a representar el consensuat: “Els faig saber amb satisfacció que he fixat la neutralitat d'insult: si alguna cosa dic inadequat, els prometo que ho compensaré amb un grat”. Estem en això: malgrat superar les quotes de carboni, l'Estat o l'empresa A pot continuar comprant les quotes d'emissió no utilitzades en l'Estat B o en l'empresa, o els crèdits de carboni gràcies a projectes que impliquin absorció de carboni; assegurant la neutralitat de carboni gràcies al tracte. En paraules dels partidaris, la reducció d'emissions és una bona eina de “estimulació”, a més de “voluntària”. En paraules dels contraris, possibilita que es pugui pintar de verd la cara i continuar contaminant.

Per a combatre el canvi climàtic necessitem neutralitat de carboni, una estructura IPCC d'experts científics ens va avisar aquest estiu: necessitem neutralitat de carboni per a mantenir l'escalfament climàtic a 1,5 graus en 2050. Però no hi ha dubte que l'objectiu de greenwashing o neteja verda, la neutralitat de carboni, i el camí, el mercat de carboni, poden ser objectius, i que estan tenint en compte l'escoltat a Glasgow. Els acords ha estat considerat “lamentable” pels grups ecologistes. Diu Greenpeace: “La traïció dels estats és doble. D'una banda, els països més vulnerables no volen posar damunt de la taula els finançaments que necessiten; per un altre, destinen crèdits de carboni per a continuar contaminant sense penes, amb el risc de convertir el Conveni de París en una gegantesca màquina per a greenwashing”. Crida l'atenció, per exemple, que l'Índia, el Brasil i la Xina retenen entre les seves mans 300 milions de crèdits de carboni acumulats des de 2013 (per exemple, la indústria de les primeres matèries europees (mineria, petroquímica, siderúrgia, papereria,...), l'aviació i el sector energètic amb un rang de 1/5 d'emissions). Volien i han aconseguit assegurar aquesta condició.

La “solució” que necessiten els contaminants

La presència d'empreses i lobbies en l'estractivismo a Glasgow ha quedat palès: 503 representants de l'ONG Global Witness segueixin el relat. Entre ells, l'Associació Internacional per als Drets d'Emissió (IIC) IETA, que orienta les polítiques climàtiques i està composta per grans estractivistas contaminants com Shell, Chevron, BP, companyies petrolíferes Total. Com el seu nom indica, està fermament a favor del mercat de carboni.

Es pot llegir que la neutralitat de carboni és un “parany per a mantenir l'statu quo” Compensation carbone: tout sauf neutrre! extreta per CCFD-Terre Solidaire. En l'informe “Compensació de carboni: Tot menys el neutre”, que obre el camí per a evitar la necessitat de reduir les emissions. A més, la tendència apunta a un augment de l'explotació del sòl: “Les necessitats d'absorció de carboni podrien situar-se en unes desenes de milions d'hectàrees, i aquest cercador de terres faria que es financés la naturalesa”. Oxfam va anunciar l'any passat que si es dugués a terme l'objectiu de neutralitat al carboni no hi hauria més terres agrícoles, que necessitarien 1,6 bilions d'hectàrees de selva, és a dir, cinc vegades la superfície de l'Índia. Aquesta tendència suposaria un increment del 80% del preu dels aliments per a l'any 2050, segons aquesta ONG. “Aquestes ‘solucions’ augmentaran la fam, les expropiacions de terres, la pèrdua de biodiversitat i les xanqueres dels drets humans, aprofitant els contaminants com a excusa per a continuar contaminant”, assegura Armelle Le Comte, membre d'Oxfam.

Glasgow ha rebutjat l'exclusió de les terres dels mercats de carboni –a pesar que els ecologistes i els pobles pobres del Sud ho tenien com a condició–. Si juguen la supervivència i la sobirania alimentària dels quals estan en aquestes terres. COP26: els peuples autochtones matis du vaig marxar carbone (“COP: els pobles autòctons com a víctimes del mercat de carboni”), publicat per Mediaparte l'endemà de la cimera de Glasgow. La multinacional petrolífera Total posa com a exemple, segons el Climate Accountability Institute, una de les vint empreses més contaminants del món, 40 milions d'acàcies destinades en la República del Congo. “Sumat als autòctons i als pagesos, Total vol 40.000 hectàrees cobrint la sabana amb monocultura d'una espècie no autòctona”.

La plantació de boscos, la construcció d'embassaments hidroelèctrics, la protecció d'espais naturals... hi ha infinitat de camins per a la compensació de carboni. El problema és que perquè els del Nord puguin continuar contaminant, aquests projectes s'estan construint al Sud. És la nova cara del capitalisme i del colonialisme. Els ecologistes demanaven que s'inclogués en l'article sisè la garantia dels drets dels ciutadans i dels autòctons, cosa que no s'ha acceptat a Glasgow. Caldrà veure el pes que tindrà, però accepten crear un sistema de denúncies per a denunciar les faltes de respecte dels drets.

Glasgow ha estat el cim dels països rics. Això és així, i tenen assumit que per al 2100 no podrem evitar el “escalfament catastròfic” de 2,7 graus. El sisè informi alarmista de l'IPCC, conegut aquest estiu, no ha estat suficient per a canalitzar el canvi. El mateix succeeix amb els qui habiten en les terres del Sud estavellant la medul·la òssia.