La interrelació de les reformes del mercat de treball i del sistema de pensions és lògica en la mesura en què comptem amb un sistema públic basat en l'ocupació. És necessari, a més, fer-ho de manera conjunta, perquè la situació actual es troba especialment darrere de la realitat del mercat laboral. I en tercer lloc, si es tracta d'assegurar pensions dignes, és bo parlar de cotitzacions.

Si les tres coses venen de la mà del govern de l'esquerra de l'Estat espanyol, que governen al costat dels qui en la crisi de 2008 exigien de manera massiva un canvi radical, i han demostrat que són capaços d'arribar a acords amb les esquerres sobiranistes, no seria excessiu pensar que existeix la possibilitat de trencar la llarga corda de les reformes neoliberals. De moment, no.

Els diagnòstics i les mesures han conclòs a partir del marc de debat establert pel capital: qüestionar la viabilitat del sistema públic i realitzar intents de millora estèrils de les fonts de finançament sense alterar el mercat laboral, amb la finalitat de mantenir el possible l'existent. I, com no, la crisi demogràfica és la raó per la qual qualsevol restricció es justifica.

No s'ha discutit sobre els errors estructurals dels sistemes de pensions i laborals, entre els quals es troba l'ocupació com a font de drets, com a font d'exclusió per a les dones des de sempre, per a les noves generacions des de fa temps, per als immigrants per sempre... No s'ha apostat per eliminar les reformes que el dret social ha deixat sota els pressupostos neoliberals. Ni prendre decisions polítiques que obrin les portes de les institucions a les veritables alternatives.

Si no es decideix suspendre les reformes empreses en els anys 80, s'alimenta un camí que avui és dolent i passat pitjor. Una vegada em va dir que és saber decidir entre la política, la dolenta i la pitjor, algú amb molta experiència institucional. No vaig respondre a l'omnipotent home, que és un poderós poderós dretà. Per a què? Però crec que és necessari respondre als polítics que diuen que la política és un mitjà per a prendre decisions per a canviar les vides de les persones.