Parell d'esquí de 1.300 anys
- A Noruega s'ha trobat el parell d'esquís de l'any 750 d. C., un tresor arqueològic que s'ha posat de manifest en fondre els gels a conseqüència del canvi climàtic.
En 2014 es va trobar en Digervarden (Noruega) un esquí ben conservat en gel. Quan la peça de 187 cm de llarg i 17 cm d'ample van trobar una unió de cuir completa per al peu, era la primera vegada que a Noruega es trobava un esquí tan ben guardat, que anteriorment es va trobar un altre a Finlàndia. Segons Carboni 14, l'esquí es va realitzar al voltant de 750 anys.
Doncs bé, a la fi del passat mes de setembre els membres del projecte Secrets of the Hissi van trobar un altre esquí en el mateix lloc. Han tret l'esquí del gel i han vist que és gairebé igual que fa 7 anys. És a dir, han format el parell. Però la bona notícia és que, a més de l'esforç dels arqueòlegs, aquest tipus de troballes es deuen a la fusió dels gels.
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
_Glaciar.png)
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
-(1).jpg)
No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]
