Generació digital
- Avui portem una reflexió que consta de tres elements. El primer ingredient és la cançó que un participant va compartir en el @hezkuntzaanlibre Telegram: S'està perdent de Joseba Irazoka. El segon component està relacionat amb la convocatòria de la Beca de Creació sobre Creació Digital de la Fira de Durango d'enguany. I el tercer ingredient és que a l'octubre Facebook ha canviat el seu nom per Meta.
Aquests són els ingredients que m'han portat a pensar en la creació digital. I el que em ve al capdavant és una creació que no es donaria si no existís tot el que ocorre entorn de la digitalització i la seva explotació.
La cançó de Joseba Irazoka, per exemple, no existiria –a mesura que reflexiona sobre la digitalització i la memòria–, els videojocs no existirien, ni el so sintetitzat, el vídeo mapping...
La creativitat és un concepte molt obert que unit al món digital pot ser també molt creatiu en la gestió, en el màrqueting, en els models de negoci...
El nou nom de Facebook, Meta, està relacionat amb la idea del metaverso, li segueix la idea d'un espai digital ampliat. I perquè les tecnologies que avui dia fomenten la digitalització, secundades sobretot pels nous desenvolupaments de les telecomunicacions, ofereixen cada vegada més possibilitats de crear espais inmertsivos híbrids, Facebook veu el seu futur creant i promovent aquests espais. Per tant, el que fa Facebook es pot denominar com a creació digital.
Facebook continuarà reproduint el seu reeixit model de negoci actual, i aquests models de plataformes semblen tenir potencial de negoci. Aquests “metaversos”, més inmertsivos, seran també més intrusius i donaran poder a Facebook per a aprendre més sobre les vides de les persones i amb això conduir més les seves vides. Fins a on necessitem entrar en les nostres vides, liderar el futur dels éssers vius i del planeta? No sols els creadors, sinó també els creadors crítics en l'àmbit digital. No és fàcil.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Enpresa batek Irimo mendian zentral eolikoa eraikitzeko asmoa zuela iragarri zigun aspaldi batean haize kolpe batek. Gehienek ezin zuten sinistu, inondik ere. Are gutxiago Irimo mendiaren orografia eta izaera harritsua ezagutzen dituztenek. "Baina ba al dakizu ze nolako... [+]
Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]
Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]
Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]
Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]
Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]
Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]
Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]