Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Apaga Petrarca l'Edat mitjana?

  • En un llibre escrit en el segle XV per l'historiador i humanista Flavio Biondo, la història es va dividir per primera vegada en tres etapes: Edat Antiga, Edat mitjana i Edat Moderna. Abans, en el segle XIV, el poeta Francesco Petrarca va delimitar una fosca visió eurocentrista de l'Edat mitjana.

Venècia, 1483. 20 anys després de la mort de l'historiador i humanista Flavio Biondo (1392-1463), van publicar la seva obra Historiarum ab inclinatione romanorum imperii decades. En ella s'explicava per primera vegada la història dividida en tres etapes: Edat Antiga, Edat mitjana i Edat Moderna. També va ser el primer a utilitzar el concepte negatiu de medium aevum o “edat intermèdia” per a descriure el mil·lenni anterior.

Malgrat posar el nom de Biondo, la idea fosca de l'Edat mitjana s'havia materialitzat prèviament per uns altres. Principalment, es considera al poeta Francesco Petrarca (1304-1374) com el principal impulsor de la campanya ideològica anti-medieval. El poeta romà no tenia la visió més àmplia i optimista del passat. La seva vida va ser dura: canviant de ciutat a ciutat, sense poder aconseguir l'estabilitat, sempre en conflicte amb el seu fill Giovanni, va tenir molts problemes de salut i crisis religioses. I el context no el va ajudar: La guerra dels 100 anys, les plagues, la Petita Edat de Gel i les seves conseqüències en les collites… També li va tocar viure de prop la decadència dels papes d'Avignon: “Avignon és la vergonya de la humanitat, el pou dels vicis, la claveguera on es troba tota la brutícia del món”, va escriure.

L'eurocentrisme va apagar l'Edat mitjana més que la visió pessimista d'un sol home. O més concretament els centrismes cristians, per exemple en la mateixa Europa, on el musulmà A l'Andalus no tenia res a veure amb la fosca era representada per Petrarca

Recordava amb desesperació la cultura clàssica, i va voler establir les bases per a recuperar els valors de llavors, en definitiva, les bases del Renaixement. La divisió que Biondo anava a determinar un segle més tard la va preveure el propi Petrarca: després de la primera era clàssica, va arribar la fosca era era de la barbàrie i en el futur, en la tercera, la cultura clàssica tornaria a encendre's. “El meu destí és viure enmig de tempestes abundants i confuses. Però tu (…) t'esperen millors temps, aquesta letargia d'oblit no durarà sempre. Amb els núvols fosos, els nostres nets tornaran a brillar en l'esplendor neta del passat”.

Petrarca no va ser capaç de veure més enllà del segle XIV, ni els altres que van contribuir a ampliar el fosc concepte de l'Edat mitjana. A l'Europa medieval es van crear les primeres universitats i hospitals, els obrers van començar a organitzar-se en gremis, es va reduir l'esclavitud en la base de l'Imperi Romà… I, a més, no van ser capaços de veure més enllà d'Europa: els àrabs van aportar importants millores en la navegació, van inventar la impremta i la pólvora a la Xina i, en general, a Àfrica i, en particular, a Àsia, les migracions estables, el sistema migratori i l'econòmic i el desenvolupament basico, les migracions, les migracions, les migracions, les migracions i el sistema científic i l'inbasismo.

L'eurocentrisme va apagar l'Edat mitjana més que la visió pessimista d'un sol home. O més concretament el cristecentrismo, per exemple en la mateixa Europa, en la qual el musulmà A l'Andalus no tenia res a veure amb la fosca era representada per Petrarca.


T'interessa pel canal: Historia
L'exiliat d'Ezkaba Segon Hernández, identificat en la fossa d'Elía de la Vall d'Egüés
Amb el gasteiztarra s'han identificat nou persones que han estat les responsables de la fugida del dia. En total, s'han obtingut dades de 43 persones des de la creació del Banc d'ADN de Navarra.

Potser acaba una guerra quan ho diu el vencedor?
Sabem quan comença una guerra, però no quan acaba. Aquesta frase ha estat escoltada en nombroses ocasions i sembla un tòpic, però no li falta raó, si ens fixem en els nombrosos conflictes que continuen vivint avui dia en el món. El mateix podria dir-se de la guerra civil... [+]

Turisme vs. geoglifos

La Fundació Desert d'Atacama ha denunciat en xarxes socials la destrucció dels geoglifos de la zona i, a través de diverses fotografies, ha mostrat la destrossa que estan causant els visitants que viatgen en 4x4 vehicles al desert. Es tracta de grans geoglifos realitzats entre... [+]


Elhuyar anaiek baino lehen

Knustrup (Danimarka), 1546ko abenduaren 15a. Tycho Brahe astronomoa jaio zen. Besteak beste, Kopernikoren Ilargiari buruzko teoria hobetu zuen, errefrakzioei buruzko lehen taula osatu zuen eta Johannes Keplerren irakaslea izan zen.

Beraz, astronomiaren alorrean egindako... [+]


No diguis deportació massiva, crida a la campanya de màrqueting racista
En la majoria dels països rics d'Occident, la ultradreta està acuitant constantment l'odi i el racisme cap als migrants. Emprendre plans de deportació ha estat la resposta de molts governs, ja sigui per a deixar als afganesos en mans dels talibans, com està pensant Alemanya, o... [+]

2024-09-11 | Euskal Irratiak
Elorri Arkotxa
“XIX. mendeko gutunen bidez, Xiberoako garaiko gizartea ezagutu nahi izan dut”

XIX. mendearen bukaeratik Lehen Mundu Gerrara arte xiberotarrek gutun bidez ukandako komunikazioa ikertu du Elorri Arkotxak Nafarroako Unibertsitate Publikoan eginiko tesian.


2024-09-06 | Ahotsa.info
Jose Mari Esparza, tota una vida dedicada a la construcció popular
El programa Esker Onez, estrenat per Hamaika TB, ha estat dedicat a l'editor i militant històric de l'Esquerra Abertzale de Tafalla.

Va ser Juana de Jutsa, la primera que va ser cremada per bruixeria?
Les històries més conegudes sobre la caça de bruixes daten dels segles XVI i XVII al País Basc: A Roncal, Zugarramurdi i Lapurdi, nombrosos ciutadans van sofrir la ràbia d'inquisidors i torturadors. Precisament en 1525, a l'agost de la mà de Nabarralde han recordat que fa... [+]

Presó romana a Corint

Encara que es va pensar que en la majoria de les ciutats de l'Imperi Romà hi havia presons, a penes s'han trobat restes de les presons de l'època en els jaciments.

Recentment, no obstant això, l'arqueòleg de la Universitat de Copenhaguen, Matthew Larsen, ha identificat la... [+]


Quan comencem a cantar?

Geissenkloesterle (Alemanya), fa 42.000 anys. Els que vivien en la cova de la conca del Danubi van fer una flauta amb ossos d'ocell i ivori mamut. En la mateixa època, els habitants de la cova de Divje Babe a Eslovènia també van fer una flauta amb el fèmur d'un os. Aquests... [+]


La història de Pamplona, narrada des de les vivències de deu dones
Una obra de teatre al carrer tindrà com a protagonistes a deu dones que en el seu moment van viure en la capital navarresa. Sota el nom de Memòria Escènica, els tres actors comptaran les vivències, sentiments, repressions i silencis que han sofert aquestes dones. L'espectacle... [+]

El dilluns! Mandrós després de festa

En els últims anys, un dilluns de gener, les xarxes socials i els informatius ens recorden que és el dia més trist de l'any en l'hemisferi nord.És Blue Monday, perquè en anglès l'adjectiu blau significa trist i trist. Els comentaristes que no han trobat una altra notícia per... [+]


De la muntanya a la ciutat: què ens amaga el treball de les plantes medicinals dels Pirineus?
En els segles XIX i XX era habitual veure als carrers de les principals ciutats a unes dones amb un vestit tradicional espectacular venent plantes medicinals. Eren d'Anso, a la vall aragonesa d'Ansó. Una exposició ens conta la seva història i ens mostra la important economia i... [+]

Panem et circenses

Roma, cap a l'any 100 d. C. El poeta Juvenal va rebre la X. En Satira: “Des de fa temps, en concret des que tenim a qui vendre el vot, aquest poble ha perdut interès per la política. Abans, la direcció, els lots, les legions i, al cap i a la fi, ho donaven tot, però ara li... [+]


Jon Mentxakatorre
"Els nostres avantpassats veien alguna cosa on no veiem"
El galdakaoztarra Jon Mentxakatorre treballa en Mondragon Unibertsitatea, investigador i professor, en part entorn de la mitologia. Els contes orals bascos i l'espai subterrani. Ha publicat un treball d'anàlisi i antologia (Fundació Labayru, 2023). Abans d'entrar en conversa,... [+]

Eguneraketa berriak daude