Llop, aficionat als discos produïts a Catalunya en la dècada dels 60, va arribar a l'obra de Fornas a través de les seves portades, la majoria d'elles editades per la discogràfica Edigsa. “El procés de descobriment de la seva obra va ser impressionant, cada porta que se m'obria era una peça més d'una producció gràfica molt àmplia, lligada a un moment històric, polític, social i cultural català: Els dissenys per a l'editorial Edicions 62, referent en la difusió de la literatura catalana, les portades de la discogràfica Edigsa, la revista Serra d’Or i Presència i, finalment , la Gran Enciclopèdia Catalana”.

Fornas va participar en els principals projectes culturals de l'època i en les campanyes de promoció de l'ús del català en els anys 70. Així, per a alguns historiadors, el treball gràfic desenvolupat en aquests llibres, revistes i discos va fer que Fornas es convertís en un grafista de la catalidad. La fórmula de la Marca Identitat de l'artista va ser combinar el pop en la iconografia amb el racionalisme en la tipografia.

Per a Llop, l'obra més coneguda de Fornas és la col·lecció de la novel·la negra La Cua de Palla: “La col·lecció, coordinada per Manuel de Pedrolo, es basa en el tàndem entre la selecció editorial i el disseny espectacular. Fornas va utilitzar només dos colors (negre i groc), una tipografia sans i fotografies d'alt contrast (cremades). Així va definir l'estil gràfic i comunicatiu d'una col·lecció editorial que superaria els límits”.

En el seu estil es recullen influències diverses, entre elles anglosaxons, francesos, suïssos i catalans. Encara que Fornas es va formar a Barcelona, va viatjar a París i altres capitals europees per a mostrar la seva obra. “En les portades realitzades per a la col·lecció de la novel·la negra La Cua de palla, per exemple, va utilitzar imatges de revistes d'aquí; és a dir, mentre la història transcorre a Nova York, el disseny influeix a Suïssa i la referència és catalana, la suma és universal”, afirma Llop.

Verd sobre taronja

El treball més significatiu del dissenyador català, la seva major obra, és el Gran Enciclopèdia Catalana, vestit de verd, ordenat alfabèticament en les prestatgeries dels salons de diverses famílies. En 1968 rep l'encàrrec de dissenyar i maquetar l'enciclopèdia. L'enciclopèdia va ser una ambiciosa iniciativa cultural que es va convertir en una obra de referència sobre la situació cultural, social i econòmica de l'època iniciada per una generació d'intel·lectuals. El dissenyador català va mostrar la part més exigent de la seva obra gràfica. “Va ser el projecte més tècnic i complex que va desenvolupar. No destaca l'aspecte gràfic, però sí que destaca l'aplicació de les jerarquies i la maquetació”, ha afirmat Llop.

No obstant això, Fornas va viure múltiples friccions amb aquesta obra: l'esquena del llibre necessitava un taronja, perquè així ho va imaginar el dissenyador, però l'editorial va decidir que era massa cridanera i ho va pintar de verd. “Ho van canviar perquè no es ressaltés tant en els salons de les cases catalanes”. Per a homenatjar aquest canvi imposat, els organitzadors de l'exposició retrospectiva de Fornas han omplert de taronja l'exposició i el catàleg.

Més que dissenyador, pintor

La valentia gràfica de Fornas va tenir un gran reconeixement en la societat catalana, però no tant entre els membres del gremi, que es consideraven en la seva majoria pintors. “Fornas mai ha estat un nom important en el món del disseny català, en part perquè es considerava pintor. No obstant això, a les biblioteques i discoteques de moltes cases catalanes s'aprecia fàcilment la presència del disseny de Fornas, el millor homenatge per a un creador de la cultura pop”, destaca Llop.

El disseny era precisament una professió de Fornas. És a dir, era una font d'ingressos per a alimentar a la família, amb quatre fills, perquè la seva veritable aspiració i vocació era la pintura. Així, a partir de 1975, quan ja va rebre el reconeixement en el sector del disseny, va entrar en la llar, i amb aquesta incursió la seva obra pictòrica va augmentar considerablement, mentre que el treball gràfic va disminuir.

“Crec que és important distingir entre disseny i art. Totes dues disciplines comparteixen espais i recursos, però cadascuna té una aplicació diferent: el disseny respon a una necessitat “comercial” i l'art a la necessitat creativa de l'artista. Fornas distingia clarament entre l'un i l'altre, però és clar que la seva preparació i el seu esperit artístic van influir en el seu disseny: llibertat en les composicions tipogràfiques, suggestiva i moderna gamma de colors…”, aclareix Llop. Per això, Fornas no veuria amb bons ulls la retrospectiva que s'ha vist a Lleida. Almenys així ho va comunicar la família de l'artista al comissari.

Fornas. La imatge de Catalunya dels 60, que va tancar les seves portes el passat 5 de setembre, té previst traslladar-se a altres llocs: “València, Mallorca, Perpinyà, Montserrat… o Euskal Herria”. Han passat per l'exposició nombrosos visitants, entre ells estudiants de disseny, col·leccionistes i crítics d'art, “però especialment les persones que van viure aquest moment històric”. Com a col·leccionista de la pròpia LLOP, li hem preguntat quina obra destacaria en Fornas, per a finalitzar: “Segurament triaria el disc de Núria Feliu, que recull l'adaptació de la cançó Gent (People). Representa la meva relació amb els fornas i els discos que va dissenyar”.