Notes sobre immigració i nació
Si comencem a pensar en les migracions, la primera constància és que, abans de relacionar el tema amb el tema nacional, hi ha altres punts d'urgència, com les situacions d'explotació que sofreixen els migrants en general al nostre país, o la relació del tema amb les relacions d'opressió a nivell mundial. Aclarit això, m'agradaria connectar avui la immigració amb la nació.
Si es vol a nivell analític, les migracions són un camp ideal per a l'estudi dels nacionalismes. D'alguna manera, la immigració planteja la relació entre l'Estat i la nació; o, si es prefereix, ens posen de manifest les bases que els nacionalismes utilitzen a l'hora de pensar la seva nació: qui és el membre de la nació, qui s'ha pensat històricament com a membre de la nació, qui ha estat expulsat d'aquesta representació, etc. Tot això es produeix per diferents vies i recursos, independentment que el nacionalisme objecte d'estudi tingui o no Estat. Però, en tots dos casos, la immigració és un camp productiu d'estudi. Com va recordar Pierre Bourdieu, el migrant es troba en una posició social especial, no del tot fos ni del tot dins, moltes vegades entre l'autòcton i l'aliè.
"El repte és crear un discurs obert sobre el tema i complementar aquests enfocaments teòrics amb pràctiques efectives"
Traslladant el tema a Euskal Herria, l'activitat dels nacionalismes espanyols i francesos resulta invisible en aquest àmbit, probablement perquè aquesta activitat es naturalitza. No obstant això, la posició del nacionalisme és una altra, perquè moltes vegades parteix d'un estigma: el nacionalisme basc, des del seu origen, va crear un projecte nacional tancat als migrants –aquí es poden fer molts matisos–, i alguns es limiten a subratllar-lo, amb objectius polítics clars, amb obres acadèmiques o amb productes audiovisuals. Per contra, jo crec que sens dubte cal subratllar l'evolució del nacionalisme; és a dir, el canvi que es va produir en les dècades de 1960 i 1970, en un principi des del nacionalisme d'esquerres, i el projecte nacional basc, teòricament i en la pràctica, va obrir les portes a una immigració tan abundant en aquella època.
En els últims quinze anys, especialment en Hego Euskal Herria, la realitat de la immigració ha canviat molt, destacant altres orígens. La immensa majoria dels nous migrants manquen d'una ciutadania oficial en aquesta, la qual cosa comporta una diferència fonamental respecte als processos migratoris anteriors. Però, malgrat tot, crec que la resposta als períodes de migració anteriors ha de ser una referència important. El nacionalisme va renovar el seu projecte nacional, que també va obrir als migrants. Podia ser d'una altra manera, però així va succeir; i la nació i la immigració és el punt de partida perfecte per a pensar avui dia, sense caure en idealitzacions.
Tal com subratlla la politòloga Eunice Romero sobre el procés català (revista Talaia, número 10), parlar de migracions també és parlar de nació, i el repte és crear un discurs obert sobre el tema i complementar aquests enfocaments teòrics amb pràctiques efectives. Crec que quan pensem en immigració a Euskal Herria caldria tenir en compte també la variable nacional. Sempre aprofundint en una definició oberta de la nació i, al mateix temps, sense circumscriure la reflexió sobre la nació al llenguatge, com el fem en moltes ocasions a Euskal Herria. Crec que les actuacions de fa 50 anys en aquest camí són un tresor.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.
Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]
Portem unes setmanes amb la "serp d'estiu" sobre el TAV i amb la possibilitat d'enllaçar la "I basca" des de Pamplona, des d'Ezkio o Vitòria.
És decebedor veure que el nostre Poble continua depenent de decisions interessades i no argumentades pels llebrers i gossos de caça que... [+]
Els globalistes han triat França, Polònia i el Regne Unit per a crear un conflicte obert amb l'OTAN al novembre, ja que els Estats Units està immers en la campanya electoral per a la Presidència de novembre.
D'aquesta manera, la presència de soldades de Polònia, França, el... [+]
Afortunadament, la majoria de les empreses industrials comencen a entendre, després de les nombroses sentències condemnatòries, que una petita exposició a les fibres d'amiant, sense una protecció respiratòria adequada, és suficient per a causar una malaltia pulmonar greu... [+]
Predir el final de qualsevol cosa s'ha posat de moda. La fi de l'ésser humà, de les ideologies, de la comunitat, de l'autoritat, de la filosofia, o de la democràcia. Són etiquetes carregades de sensacionalisme?
Potser va ser Francis Fukuyama qui va iniciar aquesta moda del... [+]
El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]
En primer lloc, volem fer arribar les nostres condolences als familiars i amics de la dona assassinada a principis d'agost.
Els habitants de Gaintxurizketa estem farts de la deixadesa de l'administració i dels responsables.
Els que vivim en el barri estem obligats a agafar el... [+]
He sentit dir que les millors llàgrimes són les que veuen els aeroports. Però suposo que es tractava d'altres llàgrimes el que va dir, i no com jo he vist durant aquestes vacances.
Durant diverses hores, les llàgrimes van dominar l'aeroport de Munic, llàgrimes d'indignació,... [+]
Haig d'anar a la perruqueria”, vaig pensar al principi de curs, i no vaig ser. Vaig començar amb els cabells llargs i vaig acabar de la mateixa manera (a meitat del camí vaig fer una ganyota cap avall i li vaig tallar un trosset. Ningú es va adonar. Ni jo tampoc). M'oculta si... [+]
Els bascos sabem que l'aparell estatal està disposat a aprofitar les forces repressives de tots els colors i els mecanismes repressius de totes les formes, per a mantenir l'ordre social dins d'un sistema basat en la dominació, encara que per a això hagin d'infringir una llei... [+]
M'ocorre moltes vegades: fixar-me en les notícies i posar-me nerviós. La France revient, diuen. Tant la França de Le Pen com la xenofòbia i supremacia espanyola, com els pallassos inflables, s'aixequen una vegada i una altra. La merde revient. Com hem sentit, un grup de... [+]
Fins fa poc, la Unió Europea (UE) era una mar en calma. Tot anava bé. Tots vivíem tranquils. Els alts comandaments complien molt bé el seu treball i els europeus ens sentíem contents sota les seves ordres. De tant en tant els pagesos anaven al carrer a mostrar els seus... [+]
Abans de les eleccions va ser un lema en boca de tots: "Hem de posar la cura en el centre", ha afegit. Al marge de les expressions curioses i incorrectes que inventen els polítics i els que tenen la condició de polítics, haig d'admetre que durant un temps el tema va estar en tot... [+]
Fa ja molts anys que no segueixo la competició internacional (Jocs Olímpics, Mundials…). La indiferència, el cansament, el dolor… i també em produeixen una mica de ràbia. I, en conseqüència, l'alternativa que em queda és no veure-la.
El motiu no és que no li agradi... [+]