Comptes de llum
Tres. Fa uns anys Iberdrola ens va encarregar la substitució del comptador analògic per un digital. Periòdicament s'enviaven treballadors a casa sense previ avís. Dubtem d'aquells interessos i assumptes inusuals, que ens obligaven a canviar el comptador i que el comptador de la casa funcionava correctament. Així els mesos, i a canvi d'infinitat de missatges, fins que arriba l'amenaça: ens va dir un càrrec des de Bilbao dient-nos que ens tallarien l'electricitat si no canviem el comptador. Per por d'una apagada, vam donar per vençut.
"Algú recorda les protestes per haver de treure les escombraries en dies i hores concretes? Algú els ha vist en contra dels horaris d'electricitat?"
Dos. Tenim un contracte elèctric amb una cooperativa, a més de consumir energia verda, una factura més econòmica (almenys fins ara...). Ara, les petites cooperatives com la nostra, obligaran a augmentar la seva capital si seguiran en el mercat. Seguirem amb la cooperativa, no cedirem (cada vegada que ens cridin des d'Iberdrola per a fer ofertes, reafirmem la nostra intenció de seguir en la cooperativa recordant aquella amenaça d'apagada...).
U. Des que ens obliguen a pagar els preus per hores de la nit al dia, cal mirar al rellotge per a encendre els electrodomèstics (en comptes de lligar-los a les necessitats de la llar). Comencem a marejar i enmig del mareig les preguntes. Per què aquesta qüestió d'horaris? En el sistema de marcació per hores, quin paper juguen els comptadors digitals que mesuren els consums per segons? Fins quan respectarem els horaris? Algú recorda les protestes per haver de treure les escombraries en dies i hores concretes? Algú els ha vist en contra dels horaris de l'electricitat?
Zero, zero, zero. Amenaça d'una altra apagada ara, gegant, mundial. I per a trencar la notícia, què millor que un ministre de defensa? A més, donant-los pautes que semblen adequades per a una invasió de zombis: tenir petits focs de gas a casa, veles, llanternes i suficient aigua potable, aliments secs i en conserva i diners... Compte enrere? Els aspectes aventurers i apocalíptics del capitalisme fan creïbles els anuncis –com deia Eduardo Galeano, mai es pot saber amb el cinema de terror–, però aconsegueixen el primer efecte, el principal efecte, sense que passi res: són gegantescos difusors de terror (i venedors de focs). No obstant això, tenen una cosa bona: ens ensenyen de primera mà fins a on arriba la nostra esclavitud amb els avanços que nosaltres mateixos hem inventat.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]