Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“El futur de la humanitat consisteix a crear aliments sense agrotóxicos”

  • Rosana Fernandes és la tercera nena de vuit famílies pageses empobrides de l'estat brasiler de Mato Grosso. Membre del MST (Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra) i coordinador polític pedagògic de l'Escola Florestán Fernandes. Durant aquests dies ha recorregut Euskal Herria impartint conferències convidades per l'Escola Oinharri.
Argazkia: Dospordos
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Com va sorgir el Moviment Pagès Sense Terra?
MST és la continuació de la lluita per la terra al Brasil. Durant 521 anys, des de la resistència dels pobles primitius, hi ha hagut moltes lluites en la defensa de la terra. En la història oficial els portuguesos van descobrir el Brasil, desocupat com un territori buit. Després, unit a la terra, va aparèixer la lluita dels esclaus, molt violenta, amb molts màrtir... En aquesta seqüència, el MST va sorgir en plena dictadura militar en una reorganització dels moviments populars brasilers: d'una banda, la creació de la Central Única dues Trabalhadores i el Partit dos Trabalhadores, per un altre, la creació de la Central Única dues Trabalhadores i el Partit dos Trabalhadores, per un altre. El MST va néixer en 1984 en una trobada celebrada en l'estat de Paraná.

I tu com vas entrar?
El meu pare sempre va estar treballant en les finques de la comarca, aquí em va cridar l'atenció la llavor per a entrar en el MST, la segona comarca de Mato Grosso que va començar a treballar en el MST. Tenia setze anys i intervenia en la Pastoral de Joventut de l'església catòlica, en les comunitats de base. El MST buscava refugi en aquests espais, i jo vaig ajudar al fet que es produïssin aquestes aliances per a organitzar a les famílies i ocupar els terrenys. Mentrestant, jo també separava a l'alumne i treballava com a secretari en un centre de drets humans. Els meus pares ho van prendre amb desconfiança al principi, però amb el temps vaig entendre quin era l'objectiu del MST i que aquí estava el meu lloc.

Els seus pares estaven en contra?
Sí, encara que el MST va parlar amb les famílies, els meus pares no sabien què era. Quan van veure que va ocupar les terres i jo estava al mig no els va agradar molt. Ho van entendre després, unes germanes i la seva mare viuen allí des de llavors, fins que el seu pare va morir fa tres anys. Tinc dues filles de 15 i 10 anys i el meu fill de 23 també està treballant amb el MST.

Fotografia: Dospordos

Com va ser aquesta primera ocupació?
Va ser molt tibant. Era un latifundi molt gran que ocupava a 1.503 famílies. Els meus pares em van prohibir estar amb les famílies en el campament, però jo no m'acatava. Vaig fer un cadastre, és important per a la Reforma Agrària, perquè la família pugui viure allí i conrear la terra. En aquella ocupació em vaig unir al moviment. La nostra ocupació va tenir lloc el 9 d'abril de 1996 i molt poc després, el dia 17 va ser la massacre d'Eldorado, en Carajás, en l'estat de Pará. Dinou treballadors van ser assassinats. Des de 2007 és el Dia Internacional de la Lluita Pagesa. La lluita del MST es va posar de manifest i les famílies que participaven en la nostra ocupació es van espantar molt. Al final, a conseqüència d'aquella massacre, el ministre d'Agricultura va dimitir i el govern va accelerar el procés de negociació. En sis mesos, 1.503 famílies van adquirir les terres.

En quin has estat des de MST?
Durant aquests sis mesos va haver-hi negociacions, el MST em va convidar a participar en la secretaria de Mato Grosso. No ho vaig pensar dues vegades. Estava preparant-me per a ser monja, era jove i era una oportunitat per a sortir a estudiar fora. Vaig canviar aquesta idea i als 17-18 anys vaig deixar a la meva família per a unir-me al MST. Des de fa 25 anys he viscut moltes fases: militant de base ocupant terres, secretari d'Estat, formació d'educadors en el sector educatiu, alfabetització de joves i adults, després vaig ser a l'Estat de Goias per a organitzar el moviment, sobretot en l'àmbit educatiu, vaig ser delegat de Goias durant sis anys en la Direcció Nacional, i en 2014 em va tocar ser coordinador polític de l'escola Florestán Fernandes, en un principi de tres anys, però de moment s'ha durat durant set anys. També estic estudiant, fent el doctorat en Florestán Fernandes, relacionat amb la universitat de Sao Paolo.

En què consisteix la clau de la durada i extensió del MST?
el Brasil és molt gran, amb 850.000 quilòmetres quadrats repartits en 27 estats. És present en el MST 24, cada Estat té unes característiques especials, però la simbologia i els tres principis del MST són comuns a tots: la lluita per la descentralització i la democratització de la terra; la lluita per la Reforma Agrària per a treballar i aconseguir les condicions de vida dignes –educació per a nens i adults, infraestructures (aigua, sanejament, carretera, inversió en desenvolupament productiu), sanitat…–; i el projecte de transformació social, l'organització d'una revolució popular socialista davant el model de producció capitalista.

Treballem els tres objectius junts, no van un abans que l'altre, i així hem anat construint la nostra identitat al Brasil i en l'àmbit internacional.

I com desenvolupen les relacions internament?Els
centres de direcció i coordinació són col·lectius i de baix a dalt. Les comunitats decideixen al seu representant i així successivament, no el decideixen els dirigents. El nostre principal centre de poder és el Congrés Nacional i és responsabilitat dels representants comunitaris vincular-se a les seves directrius. Som 400.000 famílies, per exemple, en el Congrés de 2014 van participar 17.000 treballadors. No obstant això, els debats i les decisions polítiques s'han pres abans en les comunitats.

La identitat col·lectiva és molt important per a vosaltres, no?
Sí, en totes les tasques hi ha un col·lectiu que es preocupa. Jo soc responsable de la coordinació de l'escola Florestán Fernandes, per exemple, però no l'agafo jo només, està amb mi el col·lectiu. Aquesta és la garantia per a la direcció col·lectiva. El treball és per a tothom i tothom participa en les decisions. La planificació també és general. Tant les reunions com una ocupació han de ser planificades prèviament: alimentació, transport, secretaria, organització de famílies i campament, guarderia, previsió de possibles conflictes, tàctiques de resistència...

La pròpia militància és una professió. Exigeix temps, organització del projecte, energia, capacitat de responsabilitat: no és un mer passatemps, has de donar el millor de tu. Donem molta importància a la formació. Hem d'aprendre constantment. Dir “no haig d'aprendre més” no es fica en la nostra ment. Ens adherim al materialisme històric, però Marx, Lenin, Gramsci, Freire, Florestán Fernandes... no podem entendre'ns en la superfície, ens ajuden a entendre la realitat actual, a prendre consciència de la teoria, però van escriure en el seu moment, i cal aprofundir.

Com es relacionen amb la resta d'organitzacions?
Construïm aliances amb moviments socials, partits polítics, institucions, amb veu pròpia. Comptem amb una xarxa intensiva de suport i solidaritat. Durant la pandèmia, el MST va repartir quatre milions de tones de menjar agroecològic en les perles empobrides de les ciutats, en el sentit de la solidaritat que rebem. I continuem alfabetitzant a la població, al Brasil encara hi ha 14 milions d'analfabets, també hem recorregut a les ciutats per a realitzar campanyes d'alfabetització amb el mètode Jo sí que puc après de Cuba.

I a nivell internacional?El
MST és un dels principals creadors i impulsors de Via Pagesa, i estem treballant també amb més organitzacions que no són aquí. En la recentment creada Assemblea Internacional dels Pobles estem pensant en projectes per a la classe treballadora mundial, no en el sentit capitalista, sinó com a conservadors de la biodiversitat que és un bé comú: l'aigua, la terra, els minerals...

Fotografia: Dospordos

També a través de l'escola, no?
Sí, el MST va decidir en 1996 construir un espai formatiu que pogués ser una referència per al Brasil, Amèrica Llatina i altres continents. L'escola Florestán Fernandes compte en l'actualitat amb 30 cursos, seminaris i tallers, 40.000 persones entre 2005 i 2019 i 500 professors voluntaris. A més de la mera activitat acadèmica, abordem temes transversals com la història, l'economia o l'agricultura. La formació no és només llegir molts llibres, sinó que al final som éssers humans, hem de conviure, venim de realitats i sistemes molt diferents, per la qual cosa a través de l'art, la cultura o la música lluitem contra els mals valors (masclisme, homofòbia, supèrbia, personalismes). Necessitem una autocrítica que ens faci ser dones i homes nous per a una nova societat.

Quin tipus de persones s'acosten a l'escola?
Tenim cursos especials per als militants del MST, uns altres juntament amb els militants de les ciutats, altres internacionals, sobretot per a Amèrica Llatina, i fins i tot en anglès. Les persones no poden venir de manera individual, sinó d'algun grup, perquè en tornar al seu país busquem la col·lectivització de l'après. Almenys la meitat del grup ha d'estar compost per dones. Tenim espais per a nens i nenes, i mentre es formen mares treballem amb nens i nenes.

Tornant al MST, quanta terra heu conquistat?
No sé exactament quants són, però som 400.000 famílies, repartides en milions d'hectàrees. A més, en això no es limita al MST, hi ha uns 90 moviments populars que conquisten el sòl.

Quina relació tenen amb els pobles d'origen?
Segons els estats, sovint estem molt prop dels pobles d'origen i lluitem junts. Ara el Govern vol aprovar una llei per a expulsar dels territoris que històricament han pertangut als pobles d'origen. A més, les conseqüències de la pandèmia han estat moltes i algunes d'elles tenen problemes d'alimentació.

La influència de Jair Bolsonaro ha estat gran?
Comença una forta ofensiva per a privatitzar els assentaments, passant de propietat comunal a privada, perquè cadascun faci el que vulgui amb la seva parcel·la. Quan nosaltres conquistem la terra és per a conrear-la, no per a vendre-la. Dins del moviment han sorgit dubtes i conflictes, el Govern vol provocar la divisió.

Com sé la situació del Brasil en general?En
2016 situem el començament de la nova ofensiva amb el cop d'estat contra Dilma Roussefe. S'oposen a la classe treballadora i al partit PT. En les eleccions de 2018 Bolsonaro va aconseguir el triomf a través de discursos moralistes i feixistes, amb molts façs news, fins i tot parlant en nom de la família i de Déu, al costat de les esglésies evangèliques i de Mentekoste.

Quin és el futur de la lluita pagesa?
És necessari establir un nou model de producció agrícola, que en el cas del MST diem Reforma Rural Popular, centrat en la producció d'aliments saludables. El futur de la humanitat es basa en la capacitat de generar aliments sense agrotóxicos per al conjunt de la societat, preservant la naturalesa: la terra i l'aigua no suporten tant agrotóxicos.


João Pedro Stédile, MST-ko buruzagi historikoa:
“Oinarrizko arazoei, hala nola gosea, enplegua, etxebizitza eta hezkuntza, nazioarteko ekimenen bidez egin behar diegu aurre”

João Pedro Stédile ekonomialaria eta Brasilgo Lurrik Gabekoen Mugimenduko (MST) erreferente historikoetako bat da. Mugimenduaren jatorria erregimen militarrean bilatu behar da 1979tik 1984ra bitartean, lur ez-emankorrak birbanatzeko helburuarekin sortua... [+]


2019-06-05 | Z. Oleaga
Bea Casado Baides
“Zer ikasi ugari dugu Euskal Herrian Latinoamerikako nekazarien mugimenduetatik”

Bea Casado Baides jatorria Alacanten duen euskal herritarra da. Hegoa institutuaren kooperazio masterrak ekarri zuen Bizkaira 2007an. 2012 eta 2015 urte artean Brasilen bizi izan zen, Lurrik Gabekoen Mugimenduaren (MST) borroketan eta ekimen formatzaileetan murgilduta. Bizipen... [+]


2018-11-25 | Z. Oleaga
Gauerako aterpea ala iraultza?

Mundua ez da aldatzen biluzik daudenentzat aterpea bilatuz. Ideia hori poema bihurtu zuen Bertolt Brechtek; poema hura kanta Mikel Laboak. Uste hori partekatzen al du xede iraultzaileak dituen herrigintzak? Bere borroketatik kanpo utzi al dute herri mugimenduek oinarrizko... [+]


2016-11-05 | Axier Lopez
“MSTko eskolek, pentsamendu politikoa lantzeko egiten duten lanagatik, nazioarteko sona lortu dute, eta Brasilgo Gobernuari hori ez zaio gustatzen”

Lur Gil kazetaria eta Askapena talde internazionalistako kidea da. MSTko Florestan Fernandes eskolan ikasten ari da. Ostiralean Brasilgo Polizia eskolara tiroka sartu zenean, han zen bera nazioarteko beste hainbat ikaslerekin batera.MSTren aurka eta, oro har, Brasilgo herri... [+]


2016-11-04 | Axier Lopez
Brasilgo Polizia tiroka sartu da MSTko formakuntza eskolara

Brasilgo Lurrik Gabekoen Mugimenduko Florestan Fernandes (ENFF) formakuntza eskolara sartu dira dozenaka polizia. ENFFn Brasilgo eta kanpotik joandako lagun askok ikasten dute. Oldarraldia gertatu den unean Askapenako kide bat han zegoen. Onik dagoela adierazi du.


2015-06-16 | Estitxu Eizagirre
Beatriz Casado, Brasilgo Florestan Fernandes Eskola Nazionala

Hamar urte daramatza Florestan Fernandes Eskola Nazionalak, eta 30 Lurrik Gabeko Landa Langileen Mugimenduak (MST). Esperientziatik sortzen da, badu zergati eta zertarako bat.

 


2015-06-15 | Estitxu Eizagirre
Beatriz Casado
“Lurren okupazioarekin batera egiten da formazio politikoa, aldi berean, ez ondoren”

Eskola bizipen eraldatzailea da Florestan Fernandes Eskola Nazionalean.


Eguneraketa berriak daude