Als veïns dels habitatges de protecció oficial de Benta Berri no els queden més que set anys de protecció, i han passat uns 23 anys des que, segons els inquilins, van ser enganyats pel Govern Basc. Hem de viatjar a l'any 1994 per a arribar al fons del problema.

Aquest any, el Govern Basc va publicar en el seu Butlletí Oficial del País Basc les bases legals per a la construcció d'habitatges de protecció oficial en Benta Berri i va adjudicar els drets de la parcel·la al col·legi d'empreses UTE Benta Berri durant 75 anys. Aquesta empresa es va encarregar de la construcció i posterior gestió dels habitatges.

Encara que els drets del terreny tenen una pròrroga de 75 anys, el caràcter de protecció oficial dels habitatges té una longitud de 30 anys, és a dir, l'any 2028 ja no seran habitatges de protecció oficial i l'empresa propietària dels habitatges podrà vendre-les o llogar-les als preus que desitgi.

Després de l'adjudicació dels drets del terreny a la UTE Benta Berri, es va començar a difondre la propaganda d'aquesta nova promoció a Sant Sebastià i en les localitats veïnes. En les bases legals i en les fulles de propaganda del Butlletí Oficial s'assenyalava clarament que dotze anys després del lliurament de les claus de les cases, els inquilins tindrien la possibilitat d'adquirir l'habitatge. Aquesta opció va acostar a moltes famílies i a molts individus, perquè era una gran oportunitat: després de dotze anys de lloguer social, va comprar una casa.

Els sortejos d'habitatges van començar en 1998 i els membres de l'associació Aloku-Benta Berri indiquen que el primer problema que van tenir a l'hora de signar el contracte va ser. De fet, l'opció de compra que s'indicava en la publicitat i en les bases legals no estava contemplada en el contracte.

La supressió d'aquesta clàusula en el contracte va canviar substancialment les coses, ja que els signants no tindrien possibilitat de compra d'habitatge en el futur. Alex Iturrate, membre de Lloguer, recorda aquella època com “ahir”: “Vam ser a l'oficina a dir que faltava la clàusula de compra en el contracte i en lloc de donar la raó van començar a estrènyer a nosaltres, insistint que si no signem perdríem l'oportunitat. Aquesta pressió va arruïnar a la gent i altres persones sentieron la necessitat de signar el contracte”.

Res més entrar a viure en Benta Berri es van adonar del “engany” i van decidir crear la citada associació de veïns Aloku-Benta Berri per a solucionar el problema. De fet, aquesta promoció va ser creada i impulsada pel Govern Basc, però el dret a la construcció i explotació de la parcel·la va quedar immediatament en mans d'empreses privades.

Per això, els membres de Lloguer i els representants polítics es van posar en contacte amb representants del Govern Basc i de l'Ajuntament de Sant Sebastià en diverses ocasions, deixant clar des del principi que ells ja no podien fer res. També van intentar parlar amb l'empresa: “L'empresa no reconeixia el Lloguer com a intermediari i no rebíem cap resposta. Des del principi han intentat tancar els canals de comunicació”, diu Iturrate.

A més de denunciar la falta de compromís del Govern Basc, subratllen que també tenen problemes importants a l'hora de comunicar-se amb ells: “Parlar amb ells és molt difícil. Per a aconseguir una reunió hem de seguir onze passos i en les reunions ens donen la raó, encara que després no fan res per a millorar”.

No obstant això, consideren normal que l'empresa no respongui a l'Associació de veïns de lloguer: “No ens sorprèn no respondre, són empreses privades i el seu únic objectiu és guanyar diners. Fan qualsevol cosa per a aconseguir aquest objectiu, encara que hi ha coses que estan en el límit de la legalitat”.

Fons voltors per a agreujar la situació

La construcció i explotació dels habitatges de Benta Berri ha estat gestionada des dels seus inicis per empreses privades a través de la UTE Benta Berri. Però en 2016 va entrar en joc altre actor: Fons voltor Blackstone a través de la seva empresa immobiliària Testa.

El test va ser fusionat aquest any amb l'UTE Benta Berri i la gestió va quedar en mans d'ells. Això ha dificultat molt la comunicació entre els inquilins i els directius de l'empresa, ja que Testa té la seva seu principal a Madrid i al gener d'enguany van tancar l'oficina de la UTE Benta Berri en el barri: “El test continua amb l'estratègia de tancar tots els canals de comunicació. No podem enviar les nostres sol·licituds i també han tallat la comunicació per correu electrònic, perquè han esborrat l'adreça que usaven abans”, van denunciar públicament al gener els membres de Lloguer.

A més de dificultar la comunicació, subratllen que l'entrada en joc d'un fons voltor ha incrementat les “pràctiques mafioses en el límit de la legalitat”: “Els contractes s'estan tallant i cada vegada hi ha més problemes. Les dues famílies de Benta Berri volien intercanviar la casa pel nombre d'habitacions, i encara que tots dos estaven d'acord, no van aconseguir canviar”, diuen.

Com ja s'ha esmentat anteriorment, l'any 2028 Test podrà llogar els habitatges de Benta Berri al preu que desitgi i els inquilins diuen que la majoria dels veïns haurà d'abandonar l'habitatge: “1998. L'any 2000 Benta Berri a penes existia, i en gran manera nosaltres hem estat els que han fet el barri. Els lloguers pugen moltíssim, perquè a Sant Sebastià els preus de l'habitatge han pujat moltíssim, i la majoria hem de mudar-nos a un altre lloc”.

En resum, els de Lloguer es queixen de l'actitud del Govern Basc i de les empreses privades que s'encarreguen de la gestió dels habitatges, però els sembla més comprensible la d'aquestes últimes. El Govern Basc, per part seva, considera que és “absolutament vergonyós” i els membres de Lloguer han anunciat que tornaran a organitzar-se per a donar la volta a la situació: “Hem de tornar a pressionar, perquè si no, això no tindrà marxa enrere”.

A Euskal Herria hi ha molts casos similars, com a Pamplona. El fons voltor Blackstone, a través de l'empresa Testa, té 400 habitatges de protecció oficial, però recentment van perdre aquesta condició. Abans de l'arribada de la pandèmia, el govern de María Chivite es va asseure en una taula negociadora amb els representants del fons voltor i van acordar que els inquilins pagarien un lloguer de fins a 650 euros i que el Govern de Navarra continuaria subvencionant als inquilins.

Un problema mundial

La presència i incidència de fons voltors fora de les nostres fronteres és un problema quotidià. El fons Blackstone, situat darrere dels habitatges de protecció oficial de Benta Berri, compta amb milers d'habitatges i edificis en diferents racons del món, amb un valor total d'immobles en propietat de 411 mil milions de dòlars.

A la fi de 2018 es va produir una situació similar a la dels habitatges de protecció oficial de Benta Berri a Berlín, però amb un resultat molt diferent. La immobiliària Deutsche Wohn, amb fons voltor BlackRock, va oferir al novembre de 2018 la compra de 670 habitatges situats en la coneguda avinguda Karl-Marx-Allee. Això va alterar ràpidament als veïns i van protestar per a evitar que la compra es produís.

Després de diverses setmanes de protesta pels inquilins de Karl-Marx-Alle, a principis de gener de 2019 l'empresa Deutsche Wohn es va retirar i el Senat de l'Estat de Berlín va decidir comprar aquests habitatges per a ampliar el parc públic d'habitatges. El Ministeri de Finances va comprar 670 habitatges d'aquesta famosa avinguda per uns 90-100 milions d'euros. Per a conèixer més sobre aquesta compra, ARGIA ha parlat amb Eva Henkel, responsable de premsa del Ministeri de Finances de Berlín.

Amb la unificació d'Alemanya i la liberalització del sistema, els habitatges de Karl-Marx-Alle van passar a les mans d'una empresa pública, però aviat van ser comprades per empreses privades. Segons Henkel, els habitatges estaven “en una situació lamentable” i necessitaven inversió privada per a millorar. Els lloguers van augmentar en comparació amb els existents en l'època de la República Democràtica Alemanya, però s'han mantingut estables fins a la data.

L'oferta realitzada per l'empresa Deutsche Wohn en 2018 va atreure l'atenció del Senat de Berlín: “La compravenda privada de 2018 va ser mal dissenyada per l'empresa de Deutsche Wohn i ens va quedar clar que no respectarien els interessos i drets dels inquilins. Per això, va intervenir el Senat. El nostre Ministeri va demanar un aclariment legal sobre els drets i privilegis dels inquilins i gràcies a unes demandes aconseguim garantir els drets dels inquilins. Això va provocar una disminució de l'interès dels inversors privats, que van acabar comprant habitatges una empresa immobiliària pública de Berlín”, afirma Eva Henkel.

L'any 2021 l'Estat de Berlín ha fet un pas més en l'ampliació del parc públic d'habitatges. De fet, el 26 de setembre es va celebrar un referèndum en la capital alemanya i l'Estat va aprovar iniciar el procediment de compra de 240.000 habitatges privats, amb un vot favorable del 56,4%, la qual cosa suposa el 15% dels habitatges de Berlín. La compra costarà al voltant de 13.700 milions d'euros.

No obstant això, totes aquestes compres tenen lletra petita i és el mateix Senat el que diu que la situació no canviarà molt. En relació amb la compra de 670 habitatges en Karl-Marx-Alle, Henkel diu: “Aquesta compra és percebuda per molts com una gran victòria, però va suposar un gran cost per a l'Estat. Per això, no hem de tenir aquest cas com a model de col·lectivització. De fet, els inquilins d'aquests edificis són sectors que viuen còmodament i, de fet, no necessiten tanta ajuda per part de l'ens públic. Hi ha casos en els quals l'Estat ha comprat habitatges on viuen els sectors més vulnerables i aquests són els que han de ser el model de futur”.

De fet, a Berlín la situació de l'habitatge està lluny de ser perfecta, encara que es fa un esforç major que en altres llocs per a facilitar l'accés a l'habitatge als sectors més proletaritzats de la societat. Segons un estudi de 2018, a Berlín hi ha unes 60.000 persones sense residència fixa, de les quals entri 2.000 i 6.000 són persones sense llar.Cada
Estat té la seva pròpia política en matèria d'habitatge, i encara que les d'uns són més progressistes que les d'uns altres, el fet de tenir una residència fixa i digna per a les persones més vulnerables de la societat continua sent un maldecap.

Karl-Marx-Allee

Després de la Segona Guerra Mundial, la República Democràtica Alemanya va fer un gran esforç per reconstruir la ciutat i l'estendard d'aquest projecte de reconstrucció va ser l'Avinguda Karl-Marx-Allee, inicialment denominada Stalinallee, construïda entre 1952 i 1960.

Durant els anys de vigència de la República Democràtica Alemanya els lloguers eren molt baixos i amb la unió d'Alemanya va arribar la liberalització del sistema, per la qual cosa els habitatges van caure en mans privades i els lloguers van augmentar considerablement.