La calaca, és més que una eina de calaca, no?
Ho intentem! Fa sis anys comencem a oferir uns serveis centrats en la comunicació i la igualtat. Amb el temps, en funció de les circumstàncies i necessitats, hem anat definint i desenvolupant aquests serveis, oferint en els últims anys plans d'igualtat, formacions, assessorament, comunicació i disseny, entre altres. Són diferents àrees que són o que fem de jou. Treballem amb manyaga. Si el client és una empresa gran o petita, una cooperativa recentment iniciada o un mitjà de comunicació, la nostra actitud sol ser la mateixa. Treballem per a adaptar-nos al grup i complir amb el seu objectiu.

Des que vam néixer en 2015, cada any ens ha aparegut ple de reptes i sorpreses diferents. Per part nostra ho donem tot perquè tot avanç. El camí de desenvolupament està sent molt bonic, ric, però també dur. L'any passat, per exemple, vam desenvolupar per a la Diputació Foral de Guipúscoa el projecte denominat Pausso, en col·laboració amb altres cooperatives. Ens sentíem petits per a això, però el fet d'haver-lo aconseguit ens ha donat molta confiança.

Cada vegada hi ha més grups que ofereixen aquest tipus de serveis. És difícil fer lloc?
Sí, és molt difícil. Nosaltres som molt petits, només dos amics. Però des del principi hem vist la necessitat i la voluntat de col·laborar amb els altres. Perquè creiem que en nom de la competència no es tanquen portes, sinó que s'obren les portes sumant les mans. A més, des dels seus inicis teníem clar que el nostre anava a ser un projecte feminista, i apliquem des del principi el lema “la vida en el centre” que tan de moda ha posat l'epidèmia sanitària. Aquesta és la nostra base. Respectem els propis ritmes, siguin dels companys o dels clients, no deixem a ningú ni a ningú de costat. I creiem que el client el percep i ho agraeix.

En 2017 creem la xarxa de dones emprenedores Ekion, l'objectiu de les quals és escoltar-nos i ajudar-nos mútuament, per a poder realitzar intercanvis d'opinions, consells, suports, recursos i experiències en basca. És l'espai que trobem a faltar en el desenvolupament del nostre projecte. Les emocions juguen un paper important en aquest treball. El desenvolupament de qualsevol projecte va lligat a les pròpies emocions. Els sentiments poden condicionar qualsevol cosa. Per tant, la importància de la cura mútua i la cura personal és fonamental en Kalaka.

Quina és la vostra experiència en formació feminista?Sembla que s'ha posat de moda en els
últims anys. El tema s'ha normalitzat i políticament és correcte apostar per la igualtat, però desgraciadament la realitat és diferent. En les sessions de formació ens trobem amb moltes resistències. Sempre creiem que els altres són masclistes i que el nostre és una bona actitud. No obstant això, en aquesta mena de sessions ens adonem que estem equivocats. Avui dia, la consciència feminista no és suficient. Quan parlem amb empreses o institucions, oblidem la marca de l'entitat i treballem amb treballadors, persones. Perquè hem d'actuar més persones que empreses. D'aquí comença el canvi.

Les dones blanques i occidentals també tenim privilegis… Jo
diria que hi ha molta falta de coneixement sobre aquest tema. A vegades no sabem quins són aquests privilegis, però en cap cas els podem obviar. Jo trobo a faltar per al diàleg. En les grans trobades s'ofereixen taules rodones i debats, però en el dia a dia no hi ha res semblant. En les xarxes socials, cadascun llança la nostra, des de la distància que ofereix la pantalla, però on està la conversa paral·lela? Això és el que sol donar fruits. L'elecció de fer passos més enllà de la consciència i l'autenticitat del camí requereixen de converses. Perquè la qüestió dels privilegis està plena de resistència. Tanmateix, parlar vostè i jo d'això perquè després algú ho llegeixi, hi ha alguna cosa.

En l'educació es posa el pes, però hi ha alguna cosa a fer?
Quan desenvolupem plans d'igualtat en escoles i ikastoles ens han dit “no podem fer tot”, i és veritat. D'una banda està el pla d'igualtat, però també el medi ambient, la difusió del basc, la inclusió… Veiem bona voluntat en els centres educatius, però estan desbordats. Fora de l'educació també hi ha on i com actuar! En l'oci, dins de casa… En oferir un llibre als nens, podem intentar que l'escriptor sigui una dona, el mateix amb pel·lícules o sèries. Hi ha moltes dones creatives perquè les converteixis en referents! La responsabilitat és de tots.

Serveixen els plans d'igualtat per a qualsevol grup?
Ens adaptem a la situació de cada entitat. Les petites empreses, per exemple, no han de fer necessàriament un gran pla d'igualtat. Moltes vegades és suficient amb algunes sessions. Es pot avançar molt des de petit, amb pocs tallers pràctics. Qui té ganes fa l'esforç. Netejar els tasses després de prendre un cafè en grup i respectar la paraula en la reunió, per exemple, semblen ximpleries, però encara aquesta és la realitat a Euskal Herria.