La campanya d'Errigoraren "Nafar hegoalde uzta euskarari puzka" va arrencar en 2013 amb la subvenció d'AEK, Sortzen Elkartea i Ikastolen Elkartea. En 2019, no obstant això, es va crear el grup Ageraldia dins del projecte Errigora. L'associació tenia una preocupació: què quedaria en el centre i en el sud de Navarra si aquesta campanya a favor del basc fos suspesa? Amb l'objectiu d'obrir vies per a garantir la sostenibilitat de les iniciatives, es va començar a preguntar de poble en poble per a després poder respondre millor a les prioritats i a les necessitats.

Els bascos i vascófilos de Navarra han expressat tot tipus de desitjos. Algunes de les demandes són molt concretes i puntuals: dies de basc, visites als productors participants en Errigorri a través d'AEK, setmana de basca, àlbum il·lustrat per a nens i nenes per a donar a conèixer els animals de la zona i el paisatge... Unes altres són, o almenys, més respiratòries: ludoteques, escoles de bertsolaris, plans de basc en els centres de treball dels productors, equips de futbol sala, assignació bilingüe dels carrers i partits per a reflexionar sobre els passos que s'estan donant en la normalització del basc en 2022.

El principal exercici ha estat escoltar la ciutadania i les aportacions econòmiques rebudes a través de la Reina estan donant resposta a les demandes. A continuació es detallen dues iniciatives de llarga llista.

Plans de basc en els cellers

Els 25 productors que participen en el projecte Errigora saben el que és Errigora i saben que com a sobirania alimentària també se centra en el basc. Les condicions mínimes es van establir inicialment: els productes dels productors arribarien etiquetatges en basc i castellà a les llars dels compradors i les pàgines web havien d'estar almenys en basca. El segon objectiu encara no s'ha aconseguit, però estan en camí. La primera empresa que va abordar el pla de basc va ser Iturri Conservak. Van començar a treballar en 2020 i, després d'aquesta prova, altres tres van estrenar el pla en 2021: Cellers Mendiko, Aristu i Lezaun. Es tracta d'empreses amb molt pocs treballadors, excepte en el cas de recol·lecció. Entre aquests treballadors fixos es troben els que han après basc i s'estan esforçant per utilitzar-ho cada vegada més en el seu treball. La major força s'està exercint en l'ús. Per a això tenen contractada la cooperativa Emun. Joseba Beltza i Leire Muxika, assessors d'aquesta, ens han fet una llista de tasques: retolació, impresos d'administració, catàlegs, targetes de visita, fullets que lliuren als clients en els mercats i en el propi centre de treball... Tenien gairebé tot en castellà i Emune ha tingut la missió d'acostar el basc i oferir recursos per a respondre a les necessitats de cada productor.

L'1 d'octubre es van reunir tots els productors. Quan es va parlar dels plans de basc, el responsable d'Iturri Conserva va transmetre als altres un missatge de tranquil·litat, que els passos no són complexos i que podran mantenir el seu ritme de treball diari, que han aconseguit els objectius d'una manera senzilla. Múgica diu: "Són petites empreses que viuen mirant la collita i els costa mirar els papers. El pla els ha permès prendre decisions, pensar què volen i ajudar-los".

Muxika ens indica que els resultats del pla són de gran difusió i que s'obtenen a curt termini. D'una manera bastant senzilla s'aconsegueix que les retolacions, la web, els papers de l'administració, els fullets... es col·loquin en basc. El client s'adona ràpidament d'això, entre altres coses perquè els productors es dediquen molt a la venda directa, ja sigui en fires o en el propi lloc de treball. El negre ha recordat on s'estan implantant aquests plans de basc i la seva reacció en els compradors: "Estem parlant de la zona més baixa del centre de Navarra, amb predomini absolut del castellà. En aquest àmbit, alguns estan donant pas al basc. Els compradors viatjaran a l'estranger i veuen que la retolació d'un centre de treball la posa la Conserva de Fonts. Poden ser petits gestos, però la seva influència en aquest camp és gran". Els productes del productor Conserves de Fonts han arribat a centenars de llars a través d'Errigorri. Els de l'empresa parlen sovint de com alguns han conegut els seus productes sobre la taula de casa a comprar productes que s'han acostat al treball i com valoren que la relació sigui en basca.

Els consultors d'Emune consideren que aquest procés pot tenir un efecte multiplicador i afectar diverses empreses del País Basc. Els productors navarresos que treballin en el mateix sector o que vinguin de Navarra poden decidir que ells també han d'abordar el basc com a valor afegit. En opinió de Beltza i Muxika, començar a euskaldunizar el món laboral seria una manera que el basc vagi més enllà de l'àmbit familiar i educatiu.

Fins a la data, quatre productors disposen d'un pla de basc. Aquest curs s'inicien altres deu i per a l'any 2023, 25 productors d'Errigora comptaran amb un pla. Errigora és la principal promotora dels plans i els productors aprofiten les subvencions d'Euskarabidea per a fer passos en la normalització del basc.

Divuit ludoteques

Els membres de la Compareixença han escoltat una frase d'aquest tipus en nombrosos pobles: "Els nens aprenen basc en el col·legi, però després no tenen on utilitzar-lo". Els pares volien les ludoteques, i així, la passada primavera van començar a caminar un munt. Van comptar amb la col·laboració de la Fundació Dindaia, l'Associació Sortzen i l'Associació de Temps Lliure Erbiñude de Tafalla per a la seva dinamització. El curs que acaba de començar s'ha organitzat d'una altra manera, ja que el membre de la Compareixença, Haizea Lizarbe, ens ha explicat que el treball de primavera va suposar que els voluntaris de la Compareixença andaran damunt de la memòria. Les associacions Sortzen i Erbiñude s'encarregaran de parlar amb els pares i dissenyar ludoteques per a cada localitat, així com de gestionar les mateixes. Si a la primavera es van organitzar onze ludoteques, a partir d'octubre se celebraran divuit en les següents localitats: Abarzuza, Andosilla, Ancín, Peralta, Allo, Olite, Garinoain, Lumbier, Caparroso, Castejón, Lodosa, Oteiza, Sartaguda, Sesma, Viana, Tafalla, Sant Martí d'Unx i Mendigorría.

Com creïn amb altres projectes, també els agradaria que les ludoteques fossin permanents, no iniciatives que es perdran d'un any per a un altre. Això és el que volen explicar als centres educatius, als pares i als ajuntaments, és a dir, que encara que no hi hagi una Compareixença, les ludoteques no tanquen les portes. Per exemple, la ludoteca de Tafalla, que ha rebut als nens a la primavera, ha comptat amb la subvenció de l'ajuntament, que ha assumit la meitat del seu cost.

Els nens i nenes d'entre 3 i 6 anys han participat principalment en les ludoteques i la intenció és que a partir d'ara també participin nens i nenes de més edat. El membre de la Compareixença Haizea Lizarbe ha treballat intensament en la gestió de les ludoteques i veu clar el paper dels jocs infantils: "Que el basc no es quedi a l'escola, que tinguin la possibilitat de tenir temps lliure en basc. Avui dia hi ha molt poques coses extraescolars en basca en aquesta zona".