Gaudeixo molt localitzant espais extraordinaris dedicats a l'art, i en el sorollós centre de Bilbao és un plaer trobar aquest nou espai de treball dedicat als projectes artístics. Atoi és un projecte posat en marxa per la cooperativa d'artistes Tractora Koop. E., i en l'actualitat l'espai és gestionat pels artistes Usue Arrieta i Ainara Elgoibar. Coneixent la seva trajectòria artística, té sentit que la primera exposició inaugural de l'espai o el focus s'ofereixi a Iñaki Garmendia, per la seva trajectòria en el treball de videocreació i perquè la seva obra s'ha convertit ja en un referent per a molts artistes que treballen en el vídeo i en l'audiovisual.

Iñaki Garmendia (Ordizia, 1972) és un artista amb una àmplia trajectòria en el món del vídeo, encara que també ha actuat de manera extensa en fotografia i escultura. Actualment treballa en l'escultura, tractant d'experimentar formes insòlites, utilitzant principalment l'escaiola com a matèria primera. Les obres de vídeo de Garmendia, en general, manquen de decoració, són crues en la forma i són hereves de l'estètica punk. En moltes ocasions, presa com a excusa o com a punt de partida elements i temes del nostre context polític i cultural: l'arquitectura de les discoteques de la nostra costa, el públic dels concerts de punk i hardcore o diverses històries internes i paisatges socials relacionats amb l'oci juvenil, a partir dels quals ens proposa lectures molt diferents. En els seus treballs de videocreació existeixen una sèrie de recursos estètics que es repeteixen i que s'han convertit en una espècie de marca del seu estil: llargs temps d'exposició, manteniment de la cambra en un pla fix, inserció d'ombrejos a negre o solapaments entre àudio i visual. Els seus vídeos inclouen música i so, però no diàlegs visibles.

Prova d'això és que Kolez kolpe (2003) s'ha convertit en una obra de vídeo mítica. Gravat en el context de la Biennal de Taipei, Garmendia va demanar a un grup musical taiwanès –Le petit nurse– que aprengués a tocar cançons de Kortatu, Eskorbuto o Zarama. Durant cinc dies van estar en una de les sales de la Biennal aprenent cançons i concordes en basca de Fermin Muguruza i Roberto Mosore per al concert que oferien l'últim dia. L'artista proposa amb aquesta obra un exercici de traducció, tant lingüística com, sobretot, cultural. La càrrega simbòlica i política pròpia d'aquestes cançons, creades per a una situació política i social concreta, es perd per complet fins a convertir-se en caricatura. És interessant observar com els taiwanesos aprenen les lletres i com l'artista, en el backstage, els explica els significats d'aquestes lletres i el seu context.

Un any abans va gravar Goierri lehii (2002), el road movie que va realitzar al costat de l'artista Asier Mendizabal. Dos artistes s'entremesclen en una colla de joves del Goierri i se submergeixen en carreres de cotxes. Ens fan partícips de les entrevistes, bromes i carreres dels joves en una operació en la qual la intervenció dels artistes és molt senzilla. La música punk, hardcore i màquina, i els seus temples –sales de concerts i discoteques– estan molt presents en Harder, Better, Faster, Stronger (2004) (títol prestat al grup musical Daft Punk) o en Bolueta (2011).

En S/T Orbea (Orduña) (2007) i Bomber (2013), per exemple , amb la participació d'Itziar Okariz en aquesta última, grava detalladament una bicicleta i una jaqueta, com si estigués escanejant aquests objectes, amb plans tancats i precisos, donant el tractament d'una escultura. No hi ha res visible, no és més que un registre d'una acció, amb un ritme lent i contraposat contra aquests temps accelerats que vivim.

En la galeria principal de l'espai de remolc podem veure les últimes obres de Garmendia en l'exposició titulada Ratatatat. Hi ha tres grans escultures d'escaiola, dues de les quals semblen dispositius que surten de les parets, rugosos, dinàmics i derivats de l'acoblament de diferents materials. A un costat de la galeria hi ha unes escales descendents en les quals trobem una bona sala de projecció. Es pot veure el vídeo que Garmendia ha realitzat després de molts anys: Arkaka en Tri-Stan (2021). L'artista ha triat el pantà d'Arkaka, situat en Zaldibia, per a gravar el vídeo, que durant molts anys ha subministrat aigua a la fàbrica de CAF, i l'artista ens porta de nou al Goierri de la seva ciutat natal. És una nit fosca, els protagonistes de la pel·lícula estan a la vora del pantà i si no fos per les llanternes i llums que porten, a penes veuríem res. Les cordes i els cingles s'estrenyen intentant lligar i envoltar alguna cosa. Un bust de fang cuit és positiu per a lligar i submergir en aigües profundes, però no és un bust qualsevol: Nominada per les sigles JS, José Sarriegi, sembla que és una obra derivada de l'escultura realitzada en 2013 per a l'exposició de Garmendia en el Guggenheim, una escultura que va suscitar una gran polèmica entorn dels supòsits drets d'aquesta escultura.

Pujant per l'espai es troba la instal·lació fotogràfica de Garmendia impresa en paper brillant, registre creatiu del procés de treball amb escaiola. En l'última planta es troba l'oficina de l'Atón, un espai de treball compost per bells i elaborats mobles. Els mobles han estat fabricats per l'artista Carlos García, són funcionals i es corresponen amb l'essència del local i de l'edifici.

No és fàcil veure tots els vídeos de l'artista junts, per això mereix esment la pàgina web creada per Atoicos per a supervisar l'obra del goierritarra. Des de l'any 1999 fins a l'any 2021 es pot contemplar l'estètica i el disseny d'un arxiu. A més de la recopilació de vídeos, s'ha realitzat una recerca sobre cadascun dels vídeos, i per a dur a terme aquesta labor han comptat amb l'ajuda de la comissària Leire Vergara. Vergara ha contextualitzat i analitzat les obres de Garmendia recreant l'atmosfera de les primeres dècades del segle XXI, recordant les ressonàncies de l'època i posant-les en relació amb artistes locals i internacionals. L'historiador artístic Mikel Onaindia s'ha encarregat de recuperar les referències de les exposicions, catàlegs i llibres en els quals es van mostrar aquestes obres de vídeo, unint textos i comentaris que recullen la importància i impacte de l'obra de Garmendia i posant-los a la disposició del públic. És una pàgina web que pot interessar a qualsevol investigador interessat en l'art basc i que estarà activa fins al 30 d'octubre. Homenatge a Iñaki Garmendia en aquest projecte.